La vida és una aventura extraordinària, amb ingredients adients que li donen el seu valor

© EL RECURS AL GENI DE LA LÀMPADA

Què tal si, com l’Aladí, tinguessis a l’abast un geni, què li demanaries?

Recorda que només pots fer-li tres demandes, cosa que de fet és un plantejament de caire una mica enganyós.

Davant la possibilitat d’obtenir tres coses que t’agradin o t’interessin molt, de moment et quedes bastant sobtat, insegur, perquè no voldries pifiar-la desaprofitant una ocasió tan extraordinària.

I és que resumir les teves necessitats en tres desitjos concrets deixa molts aspectes penjats... per allò de que tot està interrelacionat.

Pensant-hi bé però, en el camp dels desitjos, hi ha la “tripleta màgica”: Salut, diner i amor. Sembla que amb aquest “paquet” podríem quedar prou ben servits, no?

Aturem-nos abans i consultem a l’advocat del diable que ens podria fer avinent algunes pegues a la nova situació en què es podria trobar l’afortunat.

-       Salut: Ell en podria tenir molta però no així les persones a qui s’estimi...

-       Diner: Tenir la vida solucionada econòmicament, no seria bastant tediós?

-       Amor: Potser les persones que l’estimen, no li agraden o no li cauen bé...

Ja sé que són ganes de buscar tres peus al gat, però del què es tracta és de fer veure que cap previsió vital abasta totes les circumstàncies de l’entorn on et mous. Moltes vegades, un suposat avantatge no deixa de ser un inconvenient.

La gràcia seria tenir un geni al calaix per a cada ocasió que se’ns presentés una necessitat i així poder-la resoldre adequadament. Però tres desitjos d’una tacada!

Sortint ja del conte fantàstic, malgrat que no ens n’apartem massa de la seva trama, hem d’admetre que el “geni” el portem tots a dins i el tenim sempre a punt quan el convoquem per a donar-nos un cop de ma en qualsevol afer del que no tinguem clara la decisió.

Aquest “geni particular” (la nostra ànima) ens coneix a fons i sap el què més ens convé per això és molt millor anar transitant per la vida amb les nostres pròpies eines.

Així esquivar els obstacles o aconseguir les fites proposades serà, a més d’encertat, motiu d’orgull i satisfacció, més que no pas tenir-ho tot solucionat, sense cap estímul que ens motivi.

A la vida hi hem vingut a jugar, a experimentar, a gaudir i, com en tots els jocs, hi ha unes regles bàsiques però tot el demés és aleatori... i és el què li dóna la gràcia.

O no seria molt avorrit tenir-ho tot previst, tot encarrilat, tot sabut a l’avançada?

La vida és una aventura extraordinària, amb els ingredients adients que li donen el gran valor que té com a experiència única.

El conjunt d’emocions i sensacions de tota mena amb què ens topem ja justifiquen de per sí les raons de viure.

_____________________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 20 octubre 2023

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html