Allò produït de manera natural és el més maco pel pòsit de joia que deixa en l’anima

© L’AMISTAT: AQUESTA GRAN MERAVELLA

Un amic fidel és un refugi poderós, qui el troba, ha trobat un tresor. Un amic fidel no té preu i no hi ha mesura per a la seva bellesa. Entre els amics brolla l'afecte, la confiança i la il·lusió per compartir activitats, sentiments, preferències. Hi ha una afinitat en la manera de ser i de pensar, sabem que “comptem” l'un per l'altre recíprocament. Hi ha una forma especial d'estimació basada en el respecte i la llibertat. L'amistat, un tresor!

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

És un tema que, per molt trillat que sembli, no deixa de suposar un misteri. És un sentiment?  Una emoció? Una conveniència?

L’amistat em sembla l’avantsala de l’amor: Poder ser un mateix en tots els aspectes davant d’un altre és un privilegi que només ofereix una autèntica amistat.

La gratificant sensació que produeix parlar de qualsevol cosa i ser escoltat i comprès. La pau que resulta de compartir sentiments, idees, dubtes, pors... en fi poder-se obrir amb sinceritat i tranquil·litat en les dues direccions.

Unes vegades donar suport, d’altres rebre’n. En qualsevol cas, poder-se sentir acollit i alhora poder donar acolliment...

La grandesa de l’amistat és la generositat i l’atenció que representa. La calidesa que s’experimenta a dins d’una amistat és un goig suprem, un benestar íntim que no té parangó.

Si la manifestació de l’amistat és dóna entre més de dues persones -en el si d’un grup- llavors la satisfacció s’expandeix encara més.

En aquest temps tan malagradosos, l’amistat encara és més un valor inestimable!

I és que per a l’ésser humà –social per naturalesa- poder experimentar aquest sentiment tan viu i entranyable és un motiu d’alegria i plenitud.

L’amistat però, hi és o no hi és, no es pot improvisar, ni menys forçar. Ha de ser una cosa recíproca entre dos, perquè, si només és cosa d’un, no passa de ser una relació de dependència, igual que en el cas de l’amor, que si no és correspost no resulta satisfactòria.

Una amistat pot tenir una existència efímera o romandre al llarg del temps. Com tot a la vida té una perdurabilitat relativa, però en tant que hi és, omple els esperits dels qui hi estan implicats i si s’acaba no resta més que expressar la gratitud d’haver-hi tingut accés.

Les coses que es produeixen de manera natural són les més maques de la vida perquè deixen un pòsit de joia en l’anima degut a la seva senzillesa i autenticitat.

L’amistat és quelcom delicat i alhora ferm que apareix com un do, com un regal inesperat creant un estat de pregona benaurança.

Quan es parla de “tenir amics” en la major part dels casos es tracta de persones amb les que de forma habitual es comparteix esbarjo o aficions malgrat que el terreny íntim en resta al marge. Per això, sortosos tots aquells que poden gaudir d’una veritable amistat!

Que sigui per molts anys!

_________________________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 20 setembre 2023

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html