© L’ÉSSER HUMÀ, UN SOFISTICAT ALGORITME
El món tecnològic en què vivim està canviant radicalment les formes de relacionar-nos, pensar, crear, estimar, treballar i ens planteja grans reptes respecte a la nostra identitat. L’algoritme i la Intel·ligència Artificial ja no són visions de ciència-ficció, sinó una realitat ben tangible. Així en aquest món de les xarxes socials, la virtualitat, la robòtica i el poder de les dades i la informació, ens cal encarar el punt de vista ètic. Perquè com a humans, la vida ha de poder ser ordenada comptant amb l’ètica. L’ètica algorítmica - Francesc Torralba
Avui en dia aquesta paraula -algoritme- sura per tot arreu i és lògic perquè és al darrera de quasi tot, governant-ho amb unes directrius concretes.
Entenem per
algoritme un conjunt d’operacions o instruccions que s’han de seguir una darrera
l’altra. El seu objectiu és resoldre un problema, obtenir un resultat
determinat.
El tema està envoltat d’una comprensible polèmica per l’abast que va agafant en la vida de les persones que semblen estar supeditades -per bé o per mal- al control d’aquesta tecnologia anomenada intel·ligència artificial.
Fa uns anys ja
se’n va començar a parlar, centrada en l’aparició dels robots. En aquest cas es
tracta de ginys mecànics amb certes prestacions automatitzades que van des dels
dispositius de detecció de fums que disparen una alarma fins als artefactes que
reconeixen la veu humana i actuen en conseqüència segons les aptituds per a les
que han estat dissenyats.
La informàtica és
la base de tota aquest ventall de possibilitats que augmenta exponencialment i
comença a preocupar a la gent que veu perillar el seu propi sentit humà si tot
esdevé controlat i a més manipulat de forma antinatural en accedir al cos humà
amb implants i connexions electròniques.
Si bé aquesta
darrera faceta és controvertida perquè suposa el control extern de la persona,
ens podem plantejar quelcom bastant decebedor per la nostra pròpia autoestima i
és que, ben mirat, l’ésser humà no deixa de ser tot ell un sofisticat
algoritme!
Ens indignem i
espantem davant el què sembla una invasió de l’espai humà per la tecnologia,
tot pensant que perdrem la nostra autonomia de vida...
No és per
justificar res, però ens cal ser conscients que la nostra vida està
“automatitzada de sèrie”. Tot el cos intern funciona pel seu compte, sense la
nostra intervenció conscient.
I ja que parlem
de consciència... les nostres emocions, sensacions i experiències vitals estan
sotmeses a unes interpretacions internes subconscients que ens hi fan
reaccionar de manera determinada segons la nostra “educació cultural” (o
programació)
El nostre cervell
processa (tal com un ordinador programat) tot allò que li arriba seguint unes
pautes “apreses” o “innates” que també són fora de l’abast del nostre
conscient. D’altra banda, la nostra ment és tot un “programari de sèrie”
aplicat a la nostra supervivència en la vida.
Amb això no vull
dir que dins la persona tot sigui programat i no hi hagi espai per a una certa
autonomia. Aquí és on entraríem en els aspectes de l’ànima i l’esperit que és
terreny de les creences i per tant són qüestions especulatives.
Tornant al tema
inicial, hem d’admetre que les nostres funcions estan definides i
automatitzades (pel nostre bé) i si entrem en l’àmbit de la llibertat o el
lliure albir, també hem de reconèixer les mancances que s’hi donen.
La nostra vida
està governada per la ment (el cervell) i les emocions (el cor). La consciència
present en nosaltres, és l’observador i el jutge dels processos. Les decisions
voluntàries que prenem són la conseqüència d’aquest judici basat en unes
premisses apreses, per tant tornem al camp dels algoritmes.
Ser valents i
acceptar la nostra naturalesa “programada” ens pot donar marge per a obrir
escletxes en aquesta “matrix” on estem integrats i aspirar a conèixer nivells
de realitat diferents (millors?)
En qualsevol cas
el que no hem de fer és amargar-nos la vida en descobrir aquesta situació de sotmetiment
a quelcom que ens governa (directa o indirectament).
Ser-ne conscients
és el primer pas per mirar de sortir-ne si podem (o si volem!)
O així m’ho
sembla
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 2 d’agost
del 2023
-----------------------------------------------------------------------------------------------------
ALTRES ESCRITS DEL
MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario