.jpg)
© HA COMENÇAT LA GRESCA
La nostra
estimada elit s’està desmarxant sense fre. Ens empeny per tots els costats i de
totes les maneres que se li acudeixen: provocant terratrèmols, fent-nos menjar
insectes, tancant-nos als nostres barris, arrestant als divulgadors de
missatges contraris al relat oficial...
S’han “perdut les
formes” ja no miren prim i van a totes de forma descarada i impune. Ja ho sabíem
que volen encalçar-nos i anorrear-nos fins baix, prou que ho han anat fent amb “plandemies”
i demés, però ara sembla que s’han desfermat... que estan desesperats!!
Aquest atac general sense embuts ni disfresses és una provocació molt gran. Costa no caure-hi de quatre grapes i llançar-se a una resposta espontània i violenta veient que la cosa ja passa de taca d’oli.
Doncs ara és quan
toca ser més freds i més conscients del nostre poder: Si han de pressionar de la
manera com ho fan i a cara descoberta, vol dir que la cosa no els rutlla com
voldrien.
Nosaltres però,
homes i dones conscients, no ens hi hem d’entretenir ni poc ni molt en valorar les
seves accions en contra nostra.
Amb la seguretat
de què el veritable poder és a les nostres mans, ens hem de mantenir quiets i tranquils
deixant que ells sols s’estavellin.
La nostra
transcendència espiritual va més enllà de les batalletes que ens plantegen i
per això no hem de caure en els paranys que ens paren: no és la nostra guerra!
Però si ens fan
la punyeta per tots els cantons!! Però si no ens deixen viure!!
Els hem de deixar
que ens treguin tots els drets i llibertats?
Nosaltres, homes
i dones conscients, passem d’ells totalment perquè estem en un altre nivell,
pertanyem a una altra dimensió... encara que soni agosarada aquesta afirmació.
La nostra feina
és ser presents amb calma i equilibri, en pau i benestar interior.
El temporal
batega amb tota la fúria però nosaltres estem tranquils, amb els peus ben
plantats al terra i confiats en que això acabarà.
Sentir-nos forts
interiorment i ben deseixits de tot el que aparentment ens amenaça, és la
fórmula per a escapolir-se de l’encanteri desplegat al món actualment. Malgrat
que ja ve de temps ara sembla que posin tots els ous al mateix cistell.
La nostra sort és
que no els tenim por, potser un xic de ràbia... però ens n’hem de deslliurar ràpidament
perquè és un malbaratament d’energia que no ens podem permetre perquè no ens fa
cap profit.
La batalla “física”
no és la nostra i no la podríem guanyar... Per tant, omplim-nos de serenitat i
recordem-nos de qui som realment: Som en aquest món però no som d’aquest món!!
L’experiència humana del nostre esperit és quelcom més transcendent del què sembla. La dificultat és que, en accedir en aquesta realitat, vàrem oblidar-nos de tot el què som i d’on venim. Però era la condició sine qua non per a l’experiència.
De petits ens espantaven amb “l’home del sac” o altres “pors”. Ara de grans som conscients que en la nostra essència real no tenim res a témer.Que ens poden
prendre, la vida? L’hem de deixar igual una hora o altra.
Mentre siguem
aquí vivim amb pau i alegria. Gaudim tot el què puguem amb confiança. Compartim
els dons dels què disposem i entre tots serà un plaure la vida.
---------------------------------------------------------------------
10 febrer 2023
ALTRES ARTICLES DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
AQUEST TEXT
PUBLICAT EN CASTELLÀ A: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/2023/02/la-experiencia-humana-de-nuestro.html
Moltes gràcies Joan per existir!
ResponderEliminarEsperem que aixi sigui.
ResponderEliminar