Ja estem tardant per a trobar-nos i acordar tot el que no ens convé obeir

 © LA DARRERA PARIDA                        

Primer va ser el confinament a casa, ara ens en preparen un altre de més sibil·lina: No podrem sortir del barri amb el nostre cotxe (caldrà demanar permís!!)

Això sí podrem anar on vulguem a peu o en bicicleta, mira que bé!

Després d’una multitud d’anuncis per comprar cotxes, de menjar-nos el coco perquè ens els canviem per uns d’elèctrics, ara ens diuen que els deixem d’usar...

No tan sols ens enganyen contínuament sinó que ens maregen amb ara sí, ara no en qualsevol cosa. La qüestió és tenir-nos ben destarotats!

D’això en diuen “ciutats de 15 minuts” que ve a ser el temps que ens caldrà per arribar -a peu- a qualsevol lloc on cobrir les nostres necessitats vitals: alimentació, salut, educació, etc.

En definitiva que ens volen ben quiets i ben formals perquè -tot s’ha de dir- aquestes mesures no són gratuïtes: qui no les respecti que prepari la butxaca doncs les multes ja les tenen a punt.

Ho plantegin com ho plantegin és un pas més per acabar-nos d’anorrear sinó toquem el dos d’una vegada d’un sistema que es va assemblant a una “guarderia” d’infants ignorants i temorencs.

És tal la magnitud de l’escomesa que no sembla que ningú en pugui tenir dubtes respecte dels propòsits d’aquesta colla de pòtols que remenen les cireres.

Si no reaccionem, totes les mesures que ens vagin aplicant estaran del tot justificades perquè ens les haurem guanyat a pols. Allò de la granota en aigua bullint fa riure al nostre costat

Si som honestos, no podrem donar-los la culpa a qui ens oprimeixen perquè haurem estat nosaltres qui ens haurem deixat oprimir i cada vegada més.

No tenim cap obligació de cenyir-nos a cap plantejament que ens coaccioni i limiti el nostre viure. Mentre la nostra actuació no perjudiqui a d’altres hem de poder fer el què vulguem .

Ens cal ajuntar-nos i desobeir en pes tot allò que han anat muntant per a escanyar-nos. Si ho fem tots plegats no hi ha força que ens pugui aturar.

Com més ho deixem passar, com més imposicions ens empassem, més lligats estarem i més difícil resultarà sortir-se’n.

O sigui que ja estem tardant per a trobar-nos i acordar tot el que no ens convé obeir i passar a l’acció pràctica tenint en compte, això sí, que hi haurà “cops i rascades” doncs sense embrutar-se res no s’aconsegueix.

A l’alçada en què ens trobem, sembla que paga la pena arriscar el nostre confort que, d’altra banda, ja ens el van detraient mica en mica sense guanyar-hi res a canvi

Prou desmantellament de la vida humana i el seu teixit social!

Prou manllevar-nos l’alegria i la il·lusió de viure!

Això s’ha de tallar de soca-rel, ho hem d’aturar en sec.

Mai s’havia vist un atac amb tanta maldat i traïdoria i el més greu és que mai s’havia vist unes víctimes tan acomodades al seu sacrifici...

No ens mereixem la dignitat de l’ésser humà, ni la seva transcendència. O reaccionem de cor o ja ens podem acomiadar del nostre “status còsmic”

Sí estic emprenyat i no hi puc fer més, ho sento.

La cosa ja passa de taca d’oli!

_________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com

18 gener 2023