Oportunitat per cuidar el medi ambient i crear
ocupació.
Entrevista a
Joan Marc Simon, coordinador de Zero Waste Europe.
Joan Marc Simon
viu a Brussel·les i coordina Zero Waste Europe, la coalició de grups que impulsen
l’objectiu “residu zero” per tot el continent europeu. Orador habitual, tant en
reunions amb la indústria i les ONG a Brussel·les com en l’àmbit local, ha
elaborat nombrosos estudis i llibres com «Residuo Cero – Cómo reactivar la
economía sin destruir el planeta».
Què és Zero
Waste Europe (ZWE)?
ZWE és una organització que treballa a Europa, tant influenciant polítiques europees com en la implementació d’estratègies de residu zero. Això últim ho fem treballant amb els nostres grups locals (en tenim a 25 països), amb els municipis i, fins a cert punt, amb petites empreses i indústries. Actualment, treballem amb 450 municipis en la implementació d’aquestes estratègies: prevenció de residus, canvi de sistemes de recollida, sistemes de reutilització…
A més, intentem
connectar diversos actors en accions d’impacte. Per exemple, hem impulsat el
moviment Break
free from plastic (Allibera’t del plàstic), que promou
alternatives al plàstic d’un sol ús i que ara mateix té més de 1.000 punts
adherits a tot el món. Intentem tenir influència més enllà de la nostra pròpia
organització i podem arribar a generar grups que són més grans que ZWE.
Parla’m de
l’empresa Contarina de Vèneto. L’esmenteu com un exemple molt avançat.
Contarina és la
pràctica més avançada a Europa actualment. És una empresa pública de gestió de
residus, que treballa a la regió del Vèneto, a la zona de Treviso. Són 52
municipis, on s’ha aconseguit no només arribar a nivells de recollida selectiva
de prop del 90% per a gairebé un milió de persones, sinó reduir la fracció
rebuig a menys de 50 kg per habitant i any.
Aquí estem
generant 300 kg per hab/any d’aquesta fracció.
Sí, entre 250 i
300 kg és el més habitual. Així que ells generen cinc vegades menys que la
mitjana europea. I és clar, això ho fem servir com a comparació: si ells ho
fan, això seria el que la resta hauria de comprometre’s a aconseguir.
Òbviament, no és fàcil, però l’experiència demostra que és possible.
Dieu que voleu
impulsar les polítiques de residus del segle XXI i deixar enrere les del segle
XX. Com definiries cadascuna d’elles?
El gran titular
que resumiria la gestió de residus del segle XX seria haver intentat evitar que
la generació de residus tingués un impacte negatiu sobre la salut dels
ciutadans.
Treure’ls del
mig, vaja.
Treure’ls de, per
exemple, un abocador al mig de la ciutat, on s’han acumulat, i dur-los a un
lloc on no molestin. Això, en el pitjor dels casos, pot ser exportar-los o
llençar-los al mar. En el millor dels casos, seria intentar arreplegar-los
selectivament i reciclar el que es pugui.
El segle XXI és
diferent: un segle on ja notem l’escassetat de recursos, on el preu de
l’energia puja, etc. de manera que ja no té sentit el fet de generar residus.
La gestió de residus al segle XXI ha de consistir a invertir la piràmide i
posar la prevenció i la reutilització com a prioritats. Això implica reduir al
màxim la generació de residus, perquè els productes consumibles han de durar
molt més. I localitzar la gestió: reparar i reutilitzar localment, que sigui
fàcil de fer o que la gestió de l’orgànica es faci de manera tan local com
sigui possible.
Un objectiu ideal
per a finals del segle XXI seria aquest: l’únic residu que s’hauria de generar
hauria de ser l’orgànic.
Tornant a ZWE.
Sovint s’ha dit que cal que els moviments socials europeus transcendeixin el
context d’acció local i cooperin amb altres. Vosaltres us hi heu posat.
Aquesta ha estat
la clau. Al principi, el 2005, hi havia grups ambientalistes a diferents països
amb narratives i estratègies diferents, atomitzats. Nosaltres vam dir “mireu,
hi ha un marc legislatiu europeu que, amb tots els seus errors, es pot
utilitzar i no està sent explotat.”
Així que sumem
els nostres esforços locals amb els esforços de Brussel·les per intentar
convèncer els qui tenen el poder executiu per implementar les solucions local,
regional i estatalment. I treballar amb les bones pràctiques. Perquè, en
comptes de tenir idees que no s’havien implementat enlloc, dèiem “mira, a
Itàlia hi ha un municipi que implementa una estratègia de residu zero que ha
aconseguit aquests resultats en cinc anys. Per què no els visitem?”. I així, el
que hem aconseguit és avançar molt ràpidament en una direcció concreta.
Hem aconseguit
agafar el millor que hi havia a Europa sobre residus i transformar-ho en una
norma. Hem construït sobre allò que ja hi havia, unificant la narrativa dels
diferents grups i fent que treballin junts. Ara veiem molta col·laboració de la
societat civil, molta més que entre administracions de diferents països o a la
indústria. I això és un avantatge perquè, si estem més connectats, vol dir que
tenim accés a més informació, ens podem anticipar i podem tenir més impacte.
Quines
victòries ha portat aquesta metodologia?
Moltes. A Europa,
per exemple, tot el que és economia circular. Del 2014-15 fins al 2018 s’ha
aprovat una part del paquet d’economia circular amb els nous objectius de
reciclatge, l’obligació de recollida selectiva orgànica el 2023, una
metodologia uniforme per al càlcul del reciclatge, etc
També hem
aconseguit parar tots els fons europeus que anaven per a incineradores; hem
canviat la política de subvencions a l’energia que es genera cremant residus
(valorització energètica); vam aconseguir la directiva de bosses de plàstic
d’un sol ús el 2014 i hem aconseguit la directiva per a plàstics d’un sol ús
del 2019.
De manera local,
hem aconseguit que països com Eslovènia o Romania – que van entrar a la UE el
2004 i el 2007 respectivament – estiguin ja molt més avançats que països com
Espanya. A Romania, no estatalment, però sí en algunes regions i municipis
s’implementen estratègies de residu zero semblants a les d’Itàlia, les del País
Basc o d’alguns municipis de Catalunya, que són molt avançades. A Eslovènia,
hem aconseguit que la capital (Ljubljana) sigui la primera d’Europa amb
estratègia residu zero, ha deixat enrere la incineració i té taxes de
reciclatge del 70%.
També hem
influenciat molt les grans empreses, com ara les envasadores de refrescos
(Coca-Cola, Pepsi) amb la campanya Break free from plastic, en
identificar de quines marques són els envasos que es troben abandonats a les
platges. Hem aconseguit que s’imposin objectius de materials reciclats o que
ara mateix estiguin recolzant el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR),
cosa que boicotejaven completament fins fa tres anys.
Globalment,
avancem a bon ritme cap a un model de residu zero?
Estem avançant
més ràpid del que avançàvem abans. Però encara estem anant massa lent i hi
trobem moltíssims exemples. Jo crec que anem en la bona direcció, però anem
massa lents.
Ens costa
alterar les inèrcies que ens venen del segle XX?
És així,
lamentablement. Continuem amb un sistema incrementalista de canvis quan la
velocitat de la destrucció és exponencial. Tenim un problema d’escala: el canvi
climàtic i la crisi de recursos no treballen a nivell aritmètic, treballen
exponencialment, amb tota la retroalimentació de successos i catàstrofes.
Vet aquí la
contradicció, encara no estem treballant a la velocitat adequada. Estem en un
transatlàntic i ens costa virar la direcció i agafar velocitat de creuer.
En el cas de
l’Estat espanyol, és exasperant. Perquè, com hem dit abans, hi ha països que
han entrat a la UE vint anys després que Espanya i estan molt més avançats. Un
país amb el nivell d’inversió i el coneixement que té Espanya en gestió de
residus, que estigui tan endarrerit, crida l’atenció.
Fa mal,
sentir-ho, no?
Nosaltres parlem
amb les federacions europees i ens diuen com és de problemàtic treballar amb
països com Espanya. On tens organitzacions com Ecoembes que van a la seva i que
bàsicament estan traient credibilitat als seus homòlegs d’altres països.
Sobre el terme
de moda, “economia circular”, a Opcions hi tenim un cert recel, a fer servir
termes “nous i brillants”, encara que reconec que, des del punt de vista de la
comunicació, “economia circular” té molt de sex-appeal. Com us
posicioneu vosaltres?
De manera
pragmàtica, sí. Això són marcs de treball, marcs lògics. Economia circular està
bé com a oposició a economia lineal, d’usar i llençar. Jo crec que,
si només serveix per això, ja és alguna cosa. És fer explícita una cosa que
nosaltres ja dèiem fa temps però els mass media o la indústria
no estaven acostumats a sentir. El fet que això sigui “el nou normal” de la
política europea crec que és útil. Hi ha gent compromesa amb l’economia
circular que ho fa bé i jo crec que és útil en aquest sentit.
S’abusarà del
terme i d’aquí a deu anys no significarà res? Potser sí. Però ara mateix té
aquesta utilitat. També passa que, a països com Espanya, s’està tergiversant
més que a d’altres. Per exemple, estàs cremant residus i dius “la incineració
forma part de l’economia circular perquè sempre tindràs residus i cal fer
alguna cosa amb ells, i el que no es pot reciclar s’ha de cremar. Això és
economia circular”. Això és un greenwashing com una casa.
Però, com que no hi ha una definició d’economia circular que estigui aprovada a
nivell legislatiu, no passa res. I és clar, és més fàcil agafar les paraules de
moda i retorçar-ne el significat que agafar-les i donar-les-hi un significat
real.
Has parlat de
Coca-Cola i Pepsi. Les grans corporacions podrien, paradoxalment, generar
processos d’economia circular tècnicament molt potents, però estan inserides
alhora en una lògica de negoci capitalista. Com us posicioneu davant d’aquestes
grans empreses?
Aquí hi ha dues
coses. Una, nosaltres donem suport, prioritàriament, a les empreses locals que
treballin amb recursos locals en models circulars (no volem una “circularitat
global”) i amb respecte pels drets dels treballadors. A nivell d’estratègies de
residu zero, volem que aquestes petites empreses locals es multipliquin. Creiem
més en una Europa plena d’empreses locals de gasoses i refrescos amb envasos
que circulen localment i ancorats a la comunitat que tenir dues o tres
multinacionals que, de manera súper eficient i molt ecològiques, et
subministren a nivell europeu.
Dit això, i a
partir de la feina que fem amb les empreses locals, també som conscients de
l’impacte que tenen aquestes grans empreses sobre el medi ambient i els
impactes socials que generen. La nostra estratègia és parlar-ne, per intentar
minimitzar el mal que fan. Aleshores, si aconseguim que els envasos de
Coca-Cola, Pepsi, etc., en lloc d’acabar al medi ambient, es passin a un
sistema d’envàs reutilitzable, podem fer que siguin una mica menys
perjudicials. També perquè quan es tracta de canviar infraestructures i
paradigmes, si canviem una infraestructura de reutilització d’envasos que
funciona per a aquestes grans empreses, també funcionarà per a petites. De la
mateixa manera que si construeixes carreteres per a cotxes, també es poden fer
servir per bicicletes. La infraestructura podria ser utilitzada per tothom.
Aquesta és la filosofia.
Som conscients de
la contradicció però creiem que, atès l’impacte actual d’aquestes empreses, és
important minimitzar-ho.
A Espanya,
s’està elaborant la nova llei de residus i estem preocupats perquè al text
aprovat li falta ambició i profunditat per introduir mesures potents de
prevenció i reutilització. Quin seria el vostre missatge pels nostres
representants polítics?
Crec que és
important que vegin realment l’oportunitat. Que vegin que aquesta llei no és
una llei de restricció, sinó que és una llei que permetrà millorar l’estat del
medi ambient, crear ocupació, ajudar-nos a lluitar contra el canvi climàtic i a
ser més eficaços. Aleshores, si realment els preocupa el futur del país, jo
crec que és una llei que és important que s’aprovi amb el màxim d’ambició.
Que no deixin
passar una altra oportunitat per posar-se al dia en tot allò que és una
societat residu zero (o economia circular), perquè tota Europa va en aquesta
direcció i Espanya l’ha de seguir. I que, si poden prendre la iniciativa i, per
una vegada, no ser els darrers, seria benvingut.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
“Aquesta entrevista ha estat extreta del Quadern
61 “El negoci dels residus”. Si vols llegir l’entrevista completa o tot el
Quadern, compra-la i te l’enviem a casa o uneix-te a Opcions.”
No hay comentarios:
Publicar un comentario