Ens cal valorar i respectar els aliments i el que significa tenir-hi accés.

LA TECNOLOGIA S’ALIA AMB L’APROFITAMENT ALIMENTARI

Com evitar que un aliment es malbarati amb un sol clic? Podem contribuir a cuidar el medi ambient actuant més conscientment i, el mòbil, pot ser un nucli d’informació i d’eines que ens acompanyi en aquest procés.

Molts àmbits de la vida s’han adaptat a la tecnologia, inclosos l’ecologisme i la sostenibilitat. Arreu del món, s’han dissenyat aplicacions que permeten els usuaris comprar a preus reduïts aquells aliments que restaurants o altres locals llençarien si no trobessin sortida. 

La producció i la distribució dels aliments deixa una important petjada ecològica. Per això, els establiments, en funció de l’excedent que tenen al final de la jornada o del seu servei, preparen paquets amb els productes que els han sobrat i els ofereixen a través de les apps, amb descomptes de fins al 70%.

En aquest article parlem de quatre aplicacions mòbils:

• To Good To Go
• OLIO
• Yo no desperdicio
• Foodcloud

Són les apps realment efectives?

Gaby Susanna i Nadal, directora de la Plataforma Aprofitem els Aliments, afirma que és molt diferent la canalització dels aliments que han estat o estan a punt de ser malbaratats per donar-los una segona oportunitat i la prevenció d’aquest malbaratament per reduir-ho. En aquest sentit, opina que les aplicacions mòbils ajuden a donar una segona oportunitat a aquests aliments, però subratlla que el focus hauria de posar-se sempre en prevenir. “Hi ha altres mesures més importants a prendre, com programes que et permetin planificar millor les quantitats de menjar que s’han de produir i evitar excedents”, comenta la Gaby.

La Gaby ha utilitzat algunes d’aquestes aplicacions i opina que s’ha de vendre allò que els negocis no podran oferir l’endemà per donar sortida al menjar que sobra, però no per lucrar-se i guanyar més diners.

Too Good To Go: aplicació líder en l’aprofitament alimentari

Silvia Magán, membre de l’equip de comunicació i de relacions públiques de l’aplicació, explica els orígens de Too Good To Go, l’aplicació d’aprofitament alimentari més estesa i coneguda. “Va néixer el 2016 a Copenhaguen, quan un grup d’amics estava gaudint d’un bufet i van veure com els cambrers llençaven a les escombraries tot el menjar que havia sobrat”. No entenien per què aquest menjar que estava en bon estat, i que fins feia cinc minuts havien estat gaudint, ara s’estava malgastant. Aleshores, van començar a investigar sobre el malbaratament d’aliments i van prendre la decisió de plantejar una solució que ajudés a canviar les coses.

Així és com va sorgir la idea de crear una app perquè tot el menjar que sobra al final del dia  en restaurants i negocis d’alimentació tingui una oportunitat de ser consumit i no acabi sent desaprofitat. Des d’aleshores ja operen en 16 països amb una comunitat de més de 43 milions d’usuaris i més de 110.000 negocis units a la iniciativa. Fins ara, ja han “salvat” més de 87 milions de paquets de menjar.

Salvar un paquet de menjar a Too Good To Go equival a evitar el malbaratament de quilos d’aliments i a estalviar l’emissió de quilos de CO2. Per ara, només a Espanya, han aconseguit evitar el malbaratament de més de 4 milions de kg d’aliments i estalviar l’emissió de més de 10.000 tones de CO2.

La Silvia afegeix que la societat d’avui en dia està molt desconnectada de l’origen dels aliments i tot el que hi ha darrere d’ells. Incideix en què avui tenim accés a tot el que volem i quan volem i s’ha perdut aquest valor o respecte que la nostra gent gran sempre ha donat al menjar perquè, potser, ells van viure moments complicats i sí que valoraven i respectaven aquests aliments i el que significava tenir-hi accés.

També han ideat la iniciativa ‘Dates amb sentit: mira, olora, prova’, posada en marxa a països com França, Alemanya i Dinamarca. Han creat el distintiu ‘Mira, olora, prova’, que consisteix en una etiqueta que s’incorpora als productes amb data de consum preferent per recordar que, un cop passada aquesta data, es poden utilitzar els sentits abans de llençar el producte per saber si segueix en bon estat i es pot consumir.

OLIO: l’aplicació que connecta veïns per compartir aliments

El moment en què va néixer OLIO, una aplicació d’origen britànic, va ser quan la Tessa Cook, la cofundadora, s’estava mudant de país i tenia molt de menjar que no volia llençar. Va intentar trobar algú a qui donar-li, li semblava una “bogeria” que hagués de llençar aquest menjar quan segur que hi havia molta gent a poca distància encantada de rebre’l. I així va sorgir la idea d’OLIO, una aplicació mòbil que connecta els veïns per compartir menjar.

OLIO està disponible a tot el món i, fins ara, ha permès que es comparteixin aliments a 59 països. La majoria de l’activitat està present al Regne Unit, però també hi ha comunitats molt actives a Mèxic, Colòmbia, Xile, Argentina, Singapur i Nova Zelanda, entre altres. Té 5 milions d’usuaris que han compartit més de 25 milions de porcions de menjar i 3 milions d’articles per a la llar. Això ha tingut un impacte ambiental equivalent a estalviar 80 milions de quilòmetres de cotxe per carretera i 4.000 milions de litres d’aigua.

Per utilitzar l’aplicació, només cal fer una foto de l’aliment o menjar que es vol aprofitar i s’afegeix a l’aplicació. Els veïns reben una alerta, poden navegar pels llistats, sol·licitar allò que volen i, a continuació, recollir-ho en menys d’una hora.

L’equip d’OLIO també ha llençat campanyes com #Cook4kids (“Cuinar pels nens”) i #Cook4carers (“Cuinar pels cuidadors”), que han animat als usuaris a cuinar per a persones de la comunitat local que ho necessiten. Han col·laborat amb 20 xefs famosos britànics que els han proporcionat receptes. Fins ara, han distribuït més de 30.000 àpats. També ha desenvolupat el programa “Food Waste Heroes” (“Els herois del malbaratament alimentari”), que consta de 30.000 voluntaris formats que es comuniquen amb empreses locals, com supermercats i menjadors d’empreses. Els voluntaris recopilen els aliments no venuts al final del dia, els afegeixen a l’aplicació i els redistribueixen a la comunitat local.

Yo No Desperdicio: compromís responsable

La Laura Martos Pérez, encarregada d’Educació per la Ciutadania Global de la ONG Enraíza Derechos i membre de l’equip de l’aplicació espanyola Yo No Desperdicio, sosté que l’aliment és considerat avui dia com una mercaderia més i que el sistema alimentari global no té en compte que l’alimentació no és un privilegi, sinó un dret fonamental reconegut internacionalment.

Martos dictamina que la poca valorització de l’aliment avui dia ens incita a llençar-lo, i recalca que “desconeixem l’impacte mediambiental i social que té desaprofitar aliments, la gran quantitat de persones que pateixen malnutrició i les seves causes i que, com a societat civil, podem fer molt per donar la volta a aquesta realitat”.

Yo No Desperdicio, amb el lema “Frenar el malbaratament per transformar el nostre món”, té els seus orígens en la crisi alimentària mundial de 2008, quan Enraíza Derechos col·laborava amb diferents actors de les cooperatives espanyoles i de Nacions Unides per analitzar la situació de la fam al món i fer propostes de treball per tractar el problema. Van adonar-se que el nostre  sistema alimentari no és eficient ni sostenible, i que les pèrdues i el desaprofitament d’aliments són una de les causes de la fam. Els va semblar urgent sensibilitzar sobre aquest tema a la ciutadania, no només en hàbits de consum sostenibles, sinó també per cooperar en la lluita contra la fam i protecció del dret humà a l’alimentació.

La iniciativa “Yo No Desperdicio” va néixer el 2015 amb el propòsit de crear una xarxa ciutadana compromesa per salvar de les escombraries els quilos de menjar que llencem cada any a les llars a través del foodsharing (“compartir menjar”). En aquell moment, va ser la primera aplicació web-mòbil de consum col·laboratiu per reduir el malbaratament d’aliments a Espanya, compartir trucs i receptes per a l’aprofitament de menjar i un espai on conèixer iniciatives similars i organitzacions que treballen per acabar amb aquest problema.

El 2018, van rebre el reconeixement del World Summit Awards (WSA) en la categoria de medi ambient i energia neta. Van ser una de les 40 iniciatives tecnològiques seleccionades a tot el món com solucions intel·ligents davant els problemes que enfronta la ciutadania de segle XXI.

FoodCloud: l’aplicació benèfica

İlkim Ertin, directora de màrqueting digital de FoodCloud, narra com els dos fundadors de l’aplicació mòbil, Aoibheann i Iseult, van començar ràpidament a veure com la tecnologia podia ajudar a crear una solució sostenible pel malbaratament alimentari.

La plataforma FoodCloud facilita la comunicació entre les organitzacions benèfiques i les botigues d’alimentació, les quals envien un missatge per informar que disposen de menjar per donar. Així es facilita el procés de coordinació entre supermercats i organitzacions benèfiques.

FoodCloud és una empresa social sense afany de lucre amb seu a Irlanda que redistribueix els excedents d’aliments a les comunitats locals des del 2013. La seva tecnologia ha permès formar una comunitat entre les més de 9.500 organitzacions benèfiques d’Irlanda i el Regne Unit i crear relacions locals de llarga durada. A finals de 2020, FoodCloud va assolir la fita dels 100 milions d’àpats redistribuïts. Ertin assenyala que l’app permet “enfrontant-se al malbaratament alimentari creant, alhora, una major inclusió social”.

A Irlanda, FoodCloud ofereix dos serveis per redistribuir els excedents d’aliments a una xarxa de més de 700 grups comunitaris. Per una banda, ho fa a través de la plataforma tecnològica, que connecta més de 500 supermercats amb grups de la comunitat local; d’una altra, a través de tres magatzems que redistribueixen grans quantitats d’aliments sobrants a la xarxa de grups comunitaris de tota Irlanda.

A escala internacional, la tecnologia FoodCloud també s’utilitza en diversos bancs d’aliments arreu del món, com Austràlia, Polònia, Eslovàquia i la República Txeca.

Cliquem per un futur d’aprofitament alimentari

Sílvia Magán de Too Good To Go apunta que amb la crisi sanitària estan canviant moltes coses i estem valorant cada vegada més el que tenim davant nostre. Per això, incideix en que és important seguir treballant en l’educació i la sensibilització de la societat. També cal que les institucions s’impliquin cada vegada més amb campanyes de conscienciació sobre el malbaratament d’aliments i amb la posada en marxa de mesures que permetin una millor gestió, control i redistribució dels excedents.

S’estan començant a fer petits passos i el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha anunciat que posarà en marxa una llei per posar fre al malbaratament alimentari, ja vigent a Catalunya amb la Llei 3/2020.

La majoria de la població no és conscient de com és de crítica la situació del malbaratament alimentari i molts mitjans de comunicació no ho plasmen. Ho han exemplificat els resultats de les investigacions del Projecte Drawdown, una obra col·laborativa dels principals científics del món que investiguen sobre el canvi climàtic. Han mostrat que reduir el malbaratament alimentari és clau per intentar solucionar la crisi climàtica.

https://opcions.org/consum/tecnologia-aprofitament-alimentari/