Podem estar segurs que cadascú de nosaltres aporta una qualitat única al seu entorn

© UNA MIRADA AL QUÈ ENS ENVOLTA

Tots contribuïm al bé comú sent tal com som

Moltes són les incògnites que ens aclaparen. S'han perdut quasi tots els punts de referència per orientar el nostre dia a dia i ja no dic els nostres projectes de futur. Ens resulta una cosa ben desconeguda el caire que ha agafat la dinàmica social.

Els que som de mitjans del segle passat hem conegut les mancances i la grisor però també la il·lusió i la esperança en un futur més o menys utòpic. En els nostres primers anys gaudíem de plaers senzills per que no en disposàvem d'altres: La societat de consum no s'havia desplegat encara, avantatge que va suposar-nos un desenvolupament més creatiu i interactiu.

Els "valors" que ens varen inculcar, eren la major part d'ells esterilitzadors quan no aterridors, però ens servien de referència per jutjar la vida per on anàvem movent-nos. D'altra banda n'hi havia de molt vàlids barrejats que ens van definir com a generació: La honradesa, la lleialtat, la companyonia, la confiança, l'esforç personal…

Un cop adults, desbrossat el gra de la palla, vàrem refinar el nostre tarannà d'acord a les nostres aptituds per llançar-nos a la vida "independent" a la que ens hi enfrontàvem de la millor forma que sabíem però sempre amb la mirada endavant: Si faig això assoliré allò!

Podies fer plans i esmerçar-hi els esforços adients per que hi veies un resultat futur.

Ara són altres temps i altres plantejaments vitals que es mostren realment grisos, amorfs, desnaturalitzats… sense contingut ni projecció. Ens trobem enmig d'un cercle viciós inacabable en el que tothom sembla estar atrapat, sepultats per una immensa quantitat d'objectes prescindibles i enganxats a tota mena d'artefactes usurpadors de la veritable llibertat de viure.

Les nostres comunicacions són majoritàriament "virtuals". Som súbdits de la tecnologia i les relacions personals han passat a un segon pla quan no han desaparegut del tot. Ens hem amagat darrera la cuirassa dels estris electrònics i hem afeblit el muscle del cos a cos, del cara a cara, del cor a cor…

Ens hem tornat físicament invàlids, disminuïts emocionals i desvalguts socialment. Per saber qui som i que volem realment, primer ens hem de conèixer, ens hem de "deixar ser" i apartar-nos del què "toca fer". Ens cal confiar en nosaltres mateixos, acceptar tots els nostres aspectes. Estimar-nos tal com som. Ens cal deixar de banda el “voler ser com un altre”.

Tots contribuïm al bé comú sent tal com som. No ens cal fer altra cosa del què fem. És inútil voler ser diferent del què un és. Tan si ens n'adonem com si no, podem estar segurs que cadascú de nosaltres aporta una qualitat única al seu entorn i això fa que la vida sigui plena de la gran diversitat de qualitats que tots podem gaudir i compartir.

FETS A MIDA

-----------------------------------------------

Joan Martí – 10.08.2021

elcamidelavida@gmail.com

Publicat en aquest bloc el 24/5/2012