Disposar-se
a noves concepcions, confiar en la vida!
Quan una cosa s'acaba, costa adonar-se’n, costa acceptar-ho i el més difícil
de tot és estar-ne segur. No hi ha certesa absoluta. No és blanc o negre. Hi ha
molts aspectes aprofitables envoltats pels motius que donen peu a la desfeta.
Ens acostumem a la rutina de la vida i això dificulta molt prendre decisions
fermes i encertades.
Una vegada
presa la millor decisió, que mai és la més fàcil, mirem d'alleugerir-la amb
accions puntuals per mirar de mantenir allò que sembla que es pot aprofitar,
però quan una part del plat s'ha florit, el conjunt es veu afectat i encara que
dolgui cal desfer-se de tot. Treure la part malmesa no dóna per bona la resta,
tot el conjunt perd l’atractiu i es rebutja al complet.
Sembla que el que toca és fer-ho ben fet, a fons, per donar opció a una veritable renovació que en pugui sortir. Cal triar, cal deixar anar una cosa per a estar disponible per a una altra. Som en època de canvis, de canvis radicals i a primera vista inversemblants. Som davant una mutació general on, o canvies, o et canvien.
Les coses no
s'acaben de sobte. Es van covant fins que es manifesten. Les persones canviem
per fora i per dins. La percepció de les coses evoluciona al so del temps
actual que ho te tot entregirat. L'estructura social i vital està sotmesa a
un procés de renovació total davant l'esgotament dels mètodes emprats fins
ara.
Es diuen
moltes coses, s'escriuen molts presagis apocalíptics. No sé on ens abocaran els
propers temps però el que sembla clar és que l'actual estil de vida està
periclitat. Ens calen nous plantejaments, noves estructures, autèntiques
relacions humanes. S'ha acabat la comoditat mental. Ens cal renunciar a vells
esquemes i obrir-nos a noves possibilitats.
La torrentada
que s'acosta fa dies que fa sentir la seva remor. Davant d'un allau no s'hi pot
oposar resistència. Si no es pot esquivar el millor es deixar-se endur i
confiar en què a un lloc o altre t'abocarà. Serà llavors quan es podrà fer
balanç i veure amb què es compta per anar cap allà on sembli millor d'anar.
No serveix de
res fer "previsions" per què el que hagi de venir serà ben diferent
del què hi ha ara i per tant no podem enfrontar-nos-hi amb les eines actuals.
Aquest és el principal repte: Canviar de mentalitat, disposar-se a noves
concepcions, confiar en la vida!
Personalment,
confio en la meva ànima, en la vida, que sento que em guia. Al cap i
a la fi el meu Jo autèntic és la meva ànima. Qui experimenta els sotracs del
dia a dia és el jo de fora, el "gallet presumit" que quan s'ha
d'enfrontar als continus dilemes de la vida s'encongeix interiorment, s'omple
de dubtes, remordiments i desorientació.
Tot s'esdevé
de manera perfecte encara que no ho entenguem. Si ho entenguéssim tot ja no
foren canvis, ni experiències, ni, en definitiva, evolució.
T'HI VA LA VIDA
---------------------------------------------------------------------------------------
Joan Martí – 12.08.2021
(Publicat en aquest bloc el 25/6/2012)
No hay comentarios:
Publicar un comentario