© QUO VADIS HOMO SAPIENS
Podem emprar moltes excuses o raonaments per a justificar (?) la caiguda dels valors humans, però constatar-ho resulta molt penós i decebedor.
Persones grans
Desatenció i
recàrrecs econòmics és tot el que se’ls ofereix des dels bancs. Que lluny, allò
de “el client sempre té raó” o “estem per a servir-los”
On és el respecte
ancestral pels ancians que a les societats “antigues” eren el punt de
referencia per a trobar els consells
adequats que només la seva experiència de la vida podia oferir…
Es parla molt de
maltractaments però es veu que això no compta per a les persones grans, perquè
en l’actualitat “ja no són útils” (ara ja tenim el Google!!)
Dignitat personal
La pèrdua de valors cada cop va més accelerada i ens porta al llindar de la inòpia total. Res pot fer front a la tecnologia rampant. Res pot tenir més predicament.
Hem arribat al
penós extrem de la fe gratuïta: Ho han dit a la tele!! A partir de la
manifestació de “l’oracle” ja no ens cal res més, ja podem seguir vivint confiats!!
Mai havíem
comptat amb tanta “informació” i de retruc mai havíem estat tant perduts.
No fa pas massa
temps, qui volia assabentar-se de quelcom ho investigava cercant totes les
fonts precises fins a tenir-ho clar. Era un exercici de voluntat personal, que
demanava esforç, interès i ningú no ho podia fer per un mateix.
Ara sembla que no
hi ha ni voluntat, ni esforç, ni interès... i així ens va. Ens ho empassem tot.
El primer que ens proposen, tan si ens convé com si no. Amunteguem piles i
piles “d’informació” que no es més que fullaraca quan no desinformació
interessada
Redreçament
Com sortir
d’aquest parany que ens han anat parant gradualment?
Primer preguntant-nos
si en volem sortir. Perquè potser ja ens està bé que ens ho masteguin tot i ens
ho facin arribar ben servit i en les dosis adequades...
Però si volem ser
amos del què pensem i sentim, ens cal fer anar l’interruptor físic i mental per
aïllar-nos de l’allau que ens ofega contínuament.
No es tracta de
buscar els tres peus al gat. Només allò tan simple com esbrinar què és el què
més ens convé i ens pot ser de profit. Tenir en compte separar el gra de la
palla i endevinar els mòbils que s’amaguen en les propostes aparentment benefactores
que ens arriben.
En un món mogut
majoritàriament per motius econòmics, cal fixar-s’hi bé en allò que ens
ofereixen i més encara si ho fan per al “nostre benestar”
Tampoc cal anar
de desconfiats per sistema però sí amb les antenes ben parades i amb l’empatia
i la compassió ben afinades.
Una cosa és ser
bona persona i l’altra és ser babau.
Som en un temps
de guerra subjacent. El poder sempre ens ha oprimit i exprimit, però ara ens
ataca obertament malgrat que de manera subtil i manipuladora.
Una de dos, o
estan desesperats o ens tenen molta por... i nosaltres sense adonar-nos-en els
seguim la veta posant-els-hi fàcil la seva pròpia estratègia EN CONTRA NOSTRE !!
--------------------------------------------------------------------------------------------------------------
5 juny 2021
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario