Crònica d'urgència
Molta influència ha de tenir aquest
"guiri" perquè li "reservin" tota la nit per a ell sol. Que
ningú l’importuni ni li faci ombra al "senyor de la nit". Sort que es
retira a l'alba -com els vampirs- a esperar de nou la seva estona d'oci
nocturn.
En fi, que encara hi ha classes i, qui dubti
d'això, que surti a confraternitzar amb el nostre influent amic i veurà la que
li cau: des de multes a cops de porra, acabant ben instal·lat en alguna suite
entre reixes.
O sigui que, col·legues, ho teniu cru. O bé us lligueu
al qui remena les cireres o ja us esteu guardant les ganes de festa i bon
rotllo en un racó de l'armari, perquè, com el que més els agrada es "fer
la santíssima" al personal, teniu cabreig assegurat per la tira de temps...
No tan sols mantindran les prohibicions sinó que
les aniran ampliant en totes direccions i situacions i quan tothom estigui fart
fins al monyo, t’oferiran la benaurada vacuna perquè així puguis moure't altre
cop... UNA MICA!
-----------------------------------------------------------------------------
Ara seriosament, perquè l'assumpte és de la major gravetat.
Han pujat un nou
esglaó en l'escalada d'opressió amb la barra, a més, d'amenaçar amb possibles
noves mesures més coercitives si cap.
Qui dóna el
primer pas cap a la recuperació de la dignitat i la llibertat?
Des del mateix
moment que va començar aquesta agressió a l'ésser humà ja hi va haver qui va
anunciar que sense sang no s'aconseguiria res. Ara amb la imposició del toc de
queda ja són més els que criden a la lluita si volem aconseguir alguna cosa.
Encara que jo no
crec en la violència, he de reconèixer que sembla que no ens deixen altra
alternativa que, sense ser la solució, al menys donaria sortida a la ràbia
acumulada per aquesta gran ignomínia.
Una ignomínia que
ens infligeix el "poder fosc" de la mà dels seus lleials servidors
"els nostres propis governants" aspecte que enardeix encara més, en ser
qui haurien de protegir-nos els que ens causen les nostres desgràcies.
El que més irrita
és que ens prenguin per idiotes sumant a l'opressió l'engany.
Si ens volen
eliminar que
vagin directes al gra i acabarem abans.
Però no. A
aquests miserables els agrada jugar amb nosaltres com el gat amb el ratolí...
Per això sembla
tan difícil aplicar la fórmula "tot el que
necessites és amor" donat que a aquests malvats res els commou i només
els produeix plaer infligir dany i terror.
Molt
a pesar meu, cada cop sento més enveja dels nord-americans perquè disposen d'armes amb
les que defensar-se. Aquests pensaments són per a mi un retrocés humà. És
tornar a les cavernes de les que sembla no hem sortit encara...
Les dues postures
per als que som conscients de l'engany es limiten a ser uns guerrers o bé uns
màrtirs ?!
Caure en les
seves provocacions és per a ells una victòria ja que els donem la justificació
per emprar el seu poder i els mitjans al seu abast per esclafar-nos. Doncs que
ho facin !!
A mi no m'agrada
aquesta vida de ratolins espantats i obedients.
CANÇO DEL GUERRER
Joan Martí -
elcamidelavida@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario