Església i empresariat se’l reparteixen
Les
grans campanyes de recollida d’aliments o de captació de donacions
econòmiques durant el Nadal, impulsades per la Federació Espanyola
de Bancs d’Aliments (FESBAL) o mitjans públics, amaguen tota una
sèrie d’interessos econòmics, fiscals i de millora de la imatge
d'entitats bancàries i empreses milionàries que hi col·laboren
Arriba el mes de desembre i al centre social Ca Saforaui, ubicat a Gandia (la Safor), ja està tot preparat per arrencar la campanya de recollida de joguets. S’estableixen quatre punts, en cinc localitats diferents de la comarca -Potries, Vilallonga, Barx, Ròtova i Gandia-, on el veïnat pot acudir per donar aquelles joguines que ja no fa servir. Arreu dels Països Catalans, són molts els col·lectius socials i auto-organitzats que tiren endavant aquest tipus d’iniciatives i porten les festes del solstici d’hivern a la població més vulnerable.
En
contraposició a les campanyes, que reivindiquen un sentit comunitari
i transformador per als barris, en aquesta època de l’any, però,
també proliferen les iniciatives caritatives lligades al consum i
que després del dia de Reis, desapareixen. Per al membre de Ca
Saforaui, Ausiàs Galbis, qui fa tres anys que organitza campanyes de
recollida d’aliments, roba i joguets de segona mà a la comarca,
els “grans espectacles solidaris, els quals no combatran mai la
desigualtat,” són un exemple “dels mecanismes d’alienació i
de legitimació social del sistema capitalista”.
Una d’aquestes
grans iniciatives és el Gran Recapte d’Aliments, que se celebra
l’últim o el penúltim cap de setmana del mes de novembre.
Simbolitzada amb el logotip de dos pardalets menjant d’un bol,
l’activitat de la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments
(FESBAL) aconsegueix aglutinar un alt percentatge de les compres que
es registren al llarg de tot l’any en tan sols dos dies. En 2018,
per exemple, a Catalunya es va recaptar un total de 4.310.000
quilograms d’aliments en 2.926 punts de recollida, segons les dades
publicades per l’entitat. Al País Valencià, es van recollir
2.250.000 quilograms, mentre que a Mallorca -a Eivissa, Formentera i
Menorca la Federació no té implantació-, en van rebre 114.682. En
l’àmbit de l’Estat espanyol, FESBAL va recaptar més de 21
milions de quilos d’aliments, una xifra que s’ha mantingut al
llarg de les edicions anteriors.
Conscients de la
importància de la imatge, la Federació Espanyola de Bancs
d’Aliments es presenta com un voluntariat social que té l’objectiu
de “recuperar els excedents alimentaris de la nostra societat i
redistribuir-los, a través d’entitats benèfiques, entre les
persones més necessitades, evitant el seu balafiament”. La
realitat, però, és molt diferent. A les portes dels grans
supermercats, com Mercadona, Alcampo, Carrefour o El Corte Inglés,
un grup de voluntàries col·loca l’estand de la Federació perquè
les consumidores destinen part de la seua compra a l’entitat, la
qual, tal com revela a les seues memòries anuals, envia la totalitat
del recapte a organitzacions religioses, com parròquies, convents o
monestirs, així com a organitzacions en contra de l’avortament,
com Provida, a Legionarios de Cristo, una de les congregacions més
poderoses a l’Amèrica del Sud i amb més denúncies per abusos
sexuals i pederàstia o centres relacionats amb l’Opus Dei.
L’activitat és
possible gràcies a les prestacions i subvencions públiques que rep
FESBAL, les quals suposen un ingrés de 2.267.793 euros, tal com
recull l’informe econòmic de 2018. Durant anys, la partida
pressupostària més important gestionada pels bancs d’aliments de
la Unió Europea procedia de la Política Agrària Comuna (PAC). En
l’actualitat, després que alguns països criticaren el fet de
destinar part del pressupost de la PAC a aquestes iniciatives, els
recursos provenen de les partides socials previstes en el Fons
d’Ajuda Europea per als més necessitats (FEAD), que en els
pressupostos per al període 2014-2020 ha suposat una assignació de
més de 3.800 milions d’euros.
La Federació de
Bancs d’Aliments destina aquestes subvencions, tal com denuncien
des de la Xarxa de Consum Solidari, a comprar aliments a les
indústries agroalimentàries, per tant, “es pot concloure que un
70% del que obtenen està subvencionat amb diners públics, mentre
que la resta són compres que promouen a les grans superfícies per a
després ser donades” per les usuàries, matisa Xavier Montagut,
president de la Xarxa de Consum Solidari i economista especialitzat
en alimentació i consum responsable, a l’anàlisi La
gran recollida d’aliments: fer negoci amb la bona voluntat.
Les
vísceres de la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments
Des dels seus
inicis, malgrat que la Federació es vanagloria de ser una “ONG
aconfessional i apolítica”, ha mantingut una relació molt estreta
amb els sectors catòlics més reaccionaris. Els seus orígens es
remunten a l’any 1987, amb la creació del primer Banc d’Aliments
en la ciutat de Barcelona, fundat per Josep Miró i Ardèvol, membre
fundador d’Unió del Centre de Catalunya (UCC) fins a
la seua integració a Convergència Democràtica de
Catalunya (CDC), i impulsor de l’associació E-cristians, nascuda
en l’any 2001, amb la finalitat de fer present les posicions
catòliques entre les institucions públiques i evitar “la creixent
exclusió del fet cristià”. Ardèvol també és conegut per
la seua lluita en contra del divorci, l’avortament o el
matrimoni entre persones homosexuals.
Amb la creació
del primer banc i l’aparició de molts altres arreu de l’Estat
espanyol, es va crear la Fundació de Bancs d’Aliments d’Espanya
(FBAE) en l’any 1993, impulsada pel sacerdot de l’Opus Dei José
María Sanabria. Tres anys més tard, es constituiria
l’actual FESBAL, amb la col·laboració d’entitats
bancàries, com Bankia, Santander, Sabadell, BBVA o la Caixa; i
d’empreses, fundacions i associacions de diferents àmbits, com
l’Associació de Premsa de Madrid, Adif, Alsa, Cepsa,
Repsol, Correus, Telefònica, Vodafone, o grans cadenes de
supermercats i marques d’alimentació com, per exemple, El Corte
Inglés, Eroski, Dia, Mercadona, Carrefour, Supercor, Nestlé,
Coca Cola, Pascual, Calvo o Campofrío.
Al suport
constant de l’església i d’empreses que acumulen volums de
negoci milionaris, se suma el de la Casa Reial espanyola, a través
de la Fundació Reina Sofia; així com el de la classe política
conservadora, amb la col·laboració de les administracions locals de
molts municipis o el significatiu nomenament de l’exalcaldessa de
Madrid, Ana Botella (PP), com a presidenta d’honor de la
Federació. El càrrec es va fer públic en l’any 2001, arran de
l’esclat de l’escàndol financer de Gescartera. La societat
d’inversió de capital variable (sicav) -societats utilitzades per
les grans fortunes com a una ferramenta legal per evadir impostos-
havia desviat més de 120 milions d’euros a societats de
constitució fraudulenta per a convertir-se en la propietària dels
fons. Una de les accionistes de Gescartera era,
precisament, la Federació Espanyola de Bancs d’Aliments. En 1998,
Antonio Rafael Camacho, propietari de la sicav, junt amb el seu
pare, José Camacho, van regalar a FESBAL 24.040 euros, amb
el compromís de què l’ONG els invertiria en
Gescartera i es convertiria en accionista de la
gestora de fons d’inversió, amb el 5,42% del capital.
A cada delegació
territorial, la Federació compta amb un òrgan directiu i
administratiu propi. La majoria tenen en comú, però, la presència
de noms rellevants del món empresarial i alimentari. Per exemple,
durant alguns anys, el Banc d’Aliments de Barcelona va estar
presidit per Antoni Sansalvadó i Tribó, antic directiu
logístic i actual accionista de l’empresa Áreas y Serunión,
filial de la multinacional Elior. Avui dia, l’empresa, líder
en el sector de la restauració, ofereix menjar a 3.050 menjadors i
atén diàriament més de 498.000 persones en escoles, empreses,
hospitals o centres de la tercera edat. Des de l’any 2017, el
càrrec de presidència està en mans de l’empresària Roser Brutau
i Basté. Tanmateix, Áreas y Serunión segueix
representada amb el vocal Antoni Llorens i Tubau,
president i director general de la societat.
Nestlé també
tenia la seua representació al Banc d’Aliments de la
capital catalana, a través del secretari de la Federació, Eduard
Arruga i Valeri, qui ha sigut director de planificació estratègica
i cap d’estudis macroeconòmics i sectorials de la companyia
agroalimentària. Ebro Agrícolas, Riera Marsà SA,
i Gallina Blanca i Agrolimen continuen ben presents en la
direcció de l’entitat, respectivament, amb els vocals Alfons
Carner i Suñol, Javier Riera-Marsà Bonmatí i
Lluís Carulla i Font, qui també és membre del consell assessor del
Banc Santander a Catalunya. L’associació de Fabricants i
Distribuïdors (AECOC) també té reservat el seu vot, a través del
vocal Josep Maria Bonmartí, director d’AECOC.
Les gales benèfiques a les televisions públiques
A Catalunya, una
altra de les grans campanyes caritatives és la Gran Marató de TV3,
que busca “recaptar fons per sensibilitzar la societat i impulsar
la investigació biomèdica sobre les malalties tractades durant el
programa”. Des de l’any 1992, la Marató de TV3 ha recaptat un
total de 187.936.376 milions d’euros, segons publiquen al seu espai
web de transparència. Darrere, però, també hi ha destacades
entitats bancàries i empreses capitalistes amb grans beneficis, com
Movistar, la Caixa, Mercadona, Repsol, Aigües de Barcelona, Hyundai
o la Fundació Abertis, corporació catalana dedicada a les
infraestructures de comunicació i transport. Als Països Catalans,
Abertis controla diversos operadors d’autopistes,
com Acesa, Aucat, Invicat o Aumar. També
gestiona algunes mercantils d’autopistes del Brasil, l’Estat
francès, l’Argentina, Colòmbia, els Estats Units, el Regne Unit o
Xile.
El mes de
desembre, la cadena pública espanyola també dedica part del
seu prime
time a
les gales benèfiques. Entre diferents monòlegs i actuacions o entre
les innocentades a diferents personatges públics del panorama
televisiu, esportiu i artístic, s’emeten imatges “amb les quals
es busca apel·lar més a les emocions que a la raó”, critica el
sociòleg valencià Alfredo Artigas, membre de la
cooperativa d’advocades i sociòlogues el Rogle. En aquesta línia,
per a la politòloga Mel Fabra, “l’auge d’aquestes campanyes en
Nadal està molt lligat a les polítiques neoliberals actuals, en què
s’integra el valor de la solidaritat per a reduir els càrrecs de
consciència, no atacar el mateix sistema capitalista i mantenir
l’statu quo”.
L’origen
d’aquestes gales benèfiques organitzades pels grups mediàtics es
remunta als anys de la dictadura franquista, quan el
dictador Francisco Franco i, en aquest cas, més
concretament la seua esposa, Carmen Polo,
decideixen encetar tota una estratègia de propaganda del règim amb
la celebració de recitals benèfics durant el Nadal, en el teatre
El Pardo i, a partir dels anys 60, en el Teatro Calderón
de Madrid. En aquestes sales, presidides per Carmen Polo i
presentades pels locutors radiofònics de l’època, actuaven
artistes com Carmen Sevilla, Lola Flores o Lucero Tena,
entre d’altres. Igualment, en aquestes dates, li agradava visitar
centres de beneficència o fer donacions, “que en comptades
ocasions procedien del seu patrimoni, si no del pressupost de
l’Estat”, escriu la historiadora, periodista i
escriptora Carmen Enríquez en el seu
llibre Carmen Polo,
la señora de El Pardo.
Les desigualtats socials darrere les campanyes
Segons dades de
l’Institut Nacional d’Estadística (INE), entre l’any 2008 i
2018, la remuneració de les persones assalariades ha augmentat en un
0,08%, mentre que en el mateix període els beneficis empresarials es
van disparar en un 11,34%. L’enquesta d’estructura salarial de
l’INE també mostra que el 13% de les treballadores cobra, com a
molt, el salari mínim, i que el salari mitjà a temps parcial va ser
un 60% inferior al de la plantilla a temps complet. També en l’àmbit
laboral, en l’any 2018, un 90% dels contractes registrats pel
Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) van ser temporals. En
concret, el 28% dels contractes temporals tenien una duració d’una
setmana o menys, i quasi un 40% tenien una duració d’un mes o
menys. Així doncs, l’any passat, la duració mitjana dels
contractes temporals va ser de 52 dies.
A l’altra cara
de la moneda, en l’any 2016, les 134 multinacionals espanyoles que
compten amb una facturació anual de més de 750 milions d’euros
van pagar en tot el món 11.594 milions d’euros per l’Impost
sobre Societats, un 12,6% del seu benefici global, que es va situar
en els 91.849 milions, segons les dades publicades el passat mes de
novembre per l’Agència Tributària espanyola. “Les principals
empreses no paguen el que els hi correspon en proporció als seus
guanys, entre altres raons, perquè una part considerable
de la seua facturació es vehicula a través de paradisos
fiscals o empreses pantalles per evadir impostos”, explica
Francesc Bayo, economista i membre del Seminari d’Economia
Crítica Taifa. A conseqüència de l’existència dels beneficis
fiscals, durant el 2017, les arques públiques van deixar d’ingressar
gairebé 42.150 milions d’euros.
El resultat
d’aquesta realitat social i econòmica “és un augment de la
pobresa i l’exclusió social”, afirma Bayo. Segons l’últim
estudi de la Fundació FOESSA (Foment d’Estudis Socials i
Sociologia Aplicada), el 18% de la població espanyola -8,5 milions
de persones-, es troba en una situació d’exclusió social, 1,2
milions de persones més que abans de l’esclat de la bombolla
immobiliària en 2008. A més a més, el 14% de les persones que
treballen estan en risc d’exclusió. L’informe posa l’accent en
la falta d’accés a un habitatge digne, ja que, seguida de l’atur,
la vivenda es converteix en el primer factor de
vulnerabilitat social, amb una pujada del preu de lloguer d’un 30%
en els últims dos anys i dos milions de persones que viuen amb la
incertesa de quedar-se sense casa.
En aquest
context, tal com denuncia Bayo, “en compte de millorar les
polítiques socials que facin front a la pobresa i abordar les causes
que la generen, abunden les pràctiques caritatives assistencials,
que han existit tota la vida i emergeixen amb força en els temps
nadalencs”. I adverteix: “No hem d’oblidar quina és la cara
real de la creixent desigualtat, motivada per la naturalesa mateixa
del capitalisme i la qual les pràctiques caritatives no poden
emblanquinar”. Dins d’aquestes pràctiques, Artigas destaca
l’estratègia de l’oligarquia conservadora que controla les
entitats bancàries i els fons d’inversió a l’Estat espanyol, la
qual opta per “no desnonar en dates nadalenques”, amb l’objectiu
de “no generar imatges ‘antipàtiques’ per a la seua premsa”
i “estalviar-se la notícia de què una família desnonada passarà
la Nit de Nadal al carrer”
Triple
benefici: econòmic, fiscal i d’imatge
El benefici més
immediat que suposen les campanyes de recollida d’aliments és un
increment dels ingressos que obtenen les cadenes de supermercats, ja
que, majoritàriament, aquestes iniciatives no consisteixen en una
donació, sinó en una compra a les grans superfícies per a després,
donar els productes adquirits. Per tant, una part dels guanys va
destinada “als pocs que tenen el monopoli de l’alimentació i
que, precisament, estan en l’origen dels problemes socials i
alimentaris actuals, perquè aconsegueixen els seus fruits a costa
d’explotar els agricultors i ramaders i pagar-los el mínim
possible”, subratlla Bayo, per a qui aquestes pràctiques no
comporten un reforç del teixit productiu i de l’economia locals,
“element bàsic per a combatre les mancances alimentàries”.
Des del Seminari
d’Economia Crítica Taifa i la Xarxa de Consum Solidari, subratllen
l’agreujament de la malnutrició que sofreixen les persones més
vulnerables i que alimenten aquestes campanyes, ja que els aliments
donats han de ser imperibles, és a dir, fàcils de transportar a
grans distàncies i de conservar i emmagatzemar durant llargs
períodes de temps, com paquets de productes dolços, pasta, llet o
llegums. “El banc d’aliments proporciona el tipus d’aliments
que la dieta té en excés i no subministra els aliments que farien
falta per a equilibrar-la i combatre la malnutrició”, remarca
Montagut.
Les expertes
alerten també de la poca practicitat que suposa la gestió
d’aquestes iniciatives. La Federació Espanyola de Bancs d’Aliments
es caracteritza per una estructura centralitzada de distribució de
milers de tones d’aliments, els quals, des dels diferents punts de
recollida, són transportats fins a un únic magatzem en cada
territori, des d’on tornen a ser empacats i traslladats a les
diferents organitzacions. “Aquest recorregut és innecessari i, a
més a més, parlem d’un treball i d’unes despeses finançades
amb les donacions de la gent”, puntualitza Bayo.
Les cadenes
alimentàries, les grans beneficiàries de les campanyes de recollida
d’aliments, a banda d’augmentar les seues vendes i
aconseguir publicitar-se com a empreses ètiques, solidàries i
compromeses amb la lluita contra les desigualtats, també gaudeixen
de beneficis fiscals, ja que el recapte d’aliments no es registra
com a donació realitzada per persones individuals, sinó com a una
donació que fan els supermercats, “la qual cosa suposa una
desgravació fiscal per a les empreses”, explica l’economista. La
mesura està recollida en la Llei 49/2002 de règim fiscal de les
entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge.
“Davant d’aquest entramat d’interessos, resulta difícil no
veure el perquè aquestes empreses continuen donant suport als bancs
d’aliments i utilitzant els seus objectius caritatius”, afegeix.
Anar a l’arrel del problema
El principal
problema al qual s’enfronten les persones en situació d’exclusió
social és “superar l’estigma i atrevir-se a fer pública la
situació d’injustícia per la qual estan passant”, conta Galbis.
Per això, els col·lectius i plataformes que visibilitzen i
denuncien la precarietat en què viuen moltes famílies consideren
essencial col·lectivitzar els problemes que se sofreixen de manera
individual i aconseguir traspassar l’esfera d’allò privat per
convertir-los en un problema social. “Davant d’aquesta
necessitat, nosaltres els intentem conferir una autoestima i
seguretat. Fem un treball constant, en què les afectades també en
són partícips i s’impliquen activament, per empoderar-se i crear
una identitat col·lectiva”, expressa l’activista de la Safor.
A diferència
del treball de base, transformador i col·lectiu, els bancs
d’aliments no estableixen cap vincle amb la ciutadania més
vulnerable. “Se’ls fa dependre d’unes donacions gratuïtes, la
qual cosa, lluny de permetre interactuar i reflexionar de manera
col·lectiva, estigmatitza i minva l’autoestima de les persones”,
rebla amb rotunditat Galbis, per a qui la solidaritat no implica
ajudar en Nadal únicament, sinó treballar dia a dia, crear xarxes
de solidaritat i espais polítics que permeten l’autogestió dels
barris, “per ensenyar a la societat que hi ha una altra realitat
possible i la podem fer juntes”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario