XES PROCOMUNS: La
confluència del procomú i l’ESS
Des de fa
gairebé un any diverses entitats i col·lectius estem treballant
plegades per la confluència de l’economia solidària i el procomú
i el passat 10 març, a l’assemblea general ens vam constituir
oficialment com una nova comissió de la XES. La comissió Procomuns.
Però què
són els procomuns?
El
procomú: un model econòmic més enllà de la tecnologia i els mons
digitals
Probablement
moltes de vosaltres, en escoltar el terme procomú —els commons, o
els comuns, o l’economia del procomú—, penseu automàticament en
els mons digitals i les tecnologies lliures. Però el procomú no es
limita als béns digitals: fa referència a una altra manera
d’entendre i practicar l’economia, que segueix lògiques
diferents de les del mercat i de les estatals i que intenta escapar
del binarisme entre propietat privada i propietat pública.
Un procomú
és un bé
material o immaterial que comparteix una comunitat
(o que compartim tota una societat), que es gestiona de forma
col·lectiva que el fa sostenible (perquè no s’esgoti) i
accessible per a tota la comunitat, i persegueix l’interès
general com un bé públic.
Aquí trobem, en efecte, els procomuns digitals, que han contribuït
de manera decisiva a la revitalització d’aquest model: el moviment
del programari lliure, la cultura lliure, el disseny obert, el
maquinari lliure, les dades obertes procomunes (data commons) i
l’Economia Circular de Codi Obert
Però
també són procomuns les pastures i boscos comunals tradicionals,
l’aigua gestionada comunitàriament (com en els sindicats de regs
de l’horta valenciana), o el que podríem anomenar comuns urbans
(per exemple, l’espai de gestió veïnal autogestionat Can Batlló).
En realitat, pràcticament qualsevol recurs pot esdevenir un procomú:
dependrà sempre de la manera en que es gestioni i les condicions
d’accés al mateix.
D’aquesta
manera, l’economia del procomú esdevé
un tercer model econòmic
—al costat de la producció privada i de mercat i de la producció
pública jerarquitzada per l’estat— en el qual les comunitats
s’autoorganitzen per produir, reproduir i/o utilitzar un recurs
col·lectiu, compartint coneixement i regles, accés,
reproductibilitat i governança basada en la pertinença. L’èmfasi
en compartir, la responsabilitat i gestió col·lectives i l’obertura
a tota la comunitat implicada són elements centrals d’aquest
model.
La
comissió Procomuns de la XES entén que l’economia del procomú
forma part de l’economia social i solidària en tant que posa al
centre tant la sostenibilitat del recurs compartit com la de les
persones que formen part de la comunitat com a productores, com a
cogestores i/o com a beneficiàries. Així, una combinació de models
procomuns amb formes d’intercooperació i de mercat social té un
fort potencial transformador de l’economia per fer-la més justa,
solidària i que respongui a les necessitats reals.
Procomú
i cooperativisme, dos marcs per a l’autogestió
Tot i que
la idea del procomú com a alternativa econòmica i política s’ha
revitalizat en les últimes dècades tant en àmbits activistes com
acadèmics (l’han defensat, entre altres, autors i autores com
Michael Hardt i Antonio Negri, Silvia Federici, David Harvey, Elinor
Ostrom, Yochai Benkler, Christian Laval i Pierre Dardot), té una
trajectòria històrica molt més llarga. El procomú és una forma
d’economia ancestral en moltes cultures humanes
que, en part, va ser destruït, relegat o privatitzat per
l’emergència de la industrialització, el capitalisme i l’estat
liberal, i que recentment s’ha vist reactivat amb les comunitats
col·laboratives que produeixen i comparteixen recursos a través
d’internet alhora que amb l’emergència d’iniciatives de
producció i gestió comunitària vinculades a iniciatives de
caràcter local i territorial.
De fet, tal
i com explica David Algarra al seu llibre “El
comú català”,
la gestió comunal ha tingut una gran rellevància històrica a
Catalunya, no només perquè històricament una part important de la
terra i altres béns eren del comú, sinó perquè la seva gestió,
abans de la privatització, era socialment més justa. Així,
l’autogestió comunal ha permès i permet a les comunitats
camperoles d’arreu resoldre gran part de les seves necessitats de
forma local i comunitària i, segons la premi Nobel Elinor Ostrom,
produeix una forma
econòmica més equitativa, centrada en les comunitats locals i no en
la necessitat dels mercats.
La
trajectòria històrica a Catalunya reforça la idea que el procomú
i l’economia social i solidària guarden una estreta connexió. Tal
i com
ha assenyalat Ivan Miró,
no és casualitat que el naixement de l’associacionisme
i el cooperativisme obrer catalans coincideixi en el temps amb el
procés de tancament dels comuns naturals.
A finals del segle XIX, dos fets històrics que es produeixen en
paral·lel, la culminació d’una despossessió dels béns comunals
i la industrialització i urbanització de les ciutats, comporten la
generació d’una classe obrera proletària que comença a
organitzar-se a través de l’associacionisme i el cooperativisme.
També en l’àmbit agrari la cooperativa -com a instrument- va
permetre preservar en ocasions la gestió comunal ancestral. Aquest
enclavament històric representa la base de la primera economia
social catalana i una voluntat d’articular una governança del comú
que superi el marc econòmic i polític del capitalisme. És a dir,
les associacions i cooperatives podrien ser enteses com les noves
institucions del comú en aquest nou context urbà i industrial que
sorgeix al segle XIX.
El que ens
ensenya aquesta perspectiva històrica és que procomú
i cooperativisme són dos marcs
—diferents però amb importants solapaments i potencialitats
comunes—per
a l’autogestió:
aquest és probablement el nexe que lliga més clarament els dos
models. D’aquesta manera, l’autogestió té un lligam amb ambdues
tradicions històriques al nostre territori que tenen amb Internet un
nou espai d’amplificació. D’una banda, l’autogestió dels béns
comuns a Catalunya, que, amb l’aparició d’Internet, s’ha
reconfigurat i revitalitzat al voltant del Moviment de Cultura Lliure
(MCL) i procomú digital; i d’altra banda, cooperativisme com a
espai d’autogestió ciutadana, i els valors del qual poden servir
de base per a la creació de plataformes tecnològiques.
Com explica
Mayo Fuster en el llibre Procomú
digital i Cultura Lliure,
el Moviment de Cultura Lliure i procomú digital, que té, en el cas
de Catalunya, un especial vincle amb el Moviment de Justícia Global
(MJG), ha sigut clau en l’actualització de la tradició històrica
del procomú des de finals del segle XX. D’aquesta manera, els
comuns digitals es configuren com recursos d’informació i
coneixement que són creats i posseïts col·lectivament
o compartits entre una comunitat que tendeix a ser no excloent, és a
dir, disponible (normalment gratuïtament) per a terceres parts.
Els
wikis, com per exemple la Wikipedia, o organitzacions de llicència
oberta, com Creative Commons, són mostres de comuns digitals.
Aquests són orientats per afavorir-ne l’ús i la reutilització,
en comptes de ser intercanviats com a mercaderies. I la comunitat de
gent que els construeix pot intervenir en la gestió dels seus
processos interactius i dels seus recursos compartits. És a dir,
d’acord amb el paradigma dels comuns, es recupera la comunitat com
a subjecte actiu i participatiu d’una economia solidària, com a
alternativa a la dicotomia estatal/mercantil.
Així
doncs, avui dia els comuns es poden trobar al llarg i ample de tot el
món sota diferents formes: des de comunitats indígenes resistint la
desforestació de les selves i els pagesos indis lluitant contra les
corporacions dels contenidors multimèdia, al software de codi obert
i els moviments pels drets digitals sobre Internet. Les
característiques generals que tots comparteixen són els
procediments
de democràcia directa en la seva gestió, el disseny i l’elaboració
oberta, l’accessibilitat i l’evolució constant.
Hem
de ser conscients però, que així com les eines digitals ens obren
un nou ventall de possibilitats per desenvolupar i compartir bens
comuns, l’accés a les eines digitals segueixen tenint un fort
biaix de gènere i, en conseqüència, queda un llarg treball de
reforç de la perspectiva de gènere i feminista al procomú per
assegurar dinàmiques inclusives que fomentin l’adopció de les
noves tecnologies entre les nenes i dones i per pal·liar la
tendència a que es doni una forta discriminació de gènere en les
comunitats de programari lliure.
Confluència
de l’economia del procomú i l’economia solidària
A
la comissió Procomuns de la XES entenem que els valors, el
coneixement i les lògiques del model procomú, d’una banda, i els
de l’economia solidària, de l’altra, poden servir per reforçar
mútuament els dos models en el seu potencial transformador de
l’economia. El cooperativisme de plataforma, que intenta aplicar
les formes i valors cooperatius a l’economia de plataforma, pot
constituir, per exemple, un primer pas en aquest sentit.
Des de la
comissió XES Procomuns ens proposem treballar per aquesta
confluència de l’economia del procomú i l’economia solidària,
entenent-la com una relació d’influències bilateral i múltiple.
D’una banda volem
compartir el coneixement, els recursos i la forma de treball del
procomú
—especialment de la tradició dels procomuns digitals— amb
la comunitat de l’economia solidària.
Això inclou, entre altres, generar espais de formació per
sensibilitzar sobre la privatització de les eines tecnològiques i
promocionar les eines de programari lliure alternatives i promoure
l’alliberament de continguts, dissenys i dades mitjançant
llicències lliures i formats estàndards oberts; tot fent un
acompanyament a les entitats de la XES per tal que puguin
utilitzar-les. D’altra banda, ens proposem treballar per a
visibilitzar i acompanyar les iniciatives que treballen amb procomuns
digitals o altres projectes de recursos comunitaris compartit i que
treballen o volen iniciar projectes socioeconòmics per tal
d’apropar-los a les pràctiques i valors de l‘economia solidària.
Conscients
que aquesta és una tasca col·lectiva, volem que aquesta primera
presentació en públic sigui una invitació oberta a qualsevol
iniciativa o persona individual, sòcia o no de la XES a participar
en aquesta comissió
per apropar entre totes els comuns digitals a l’Economia Solidària.
Referències
-
Ricard Espelt Rodrigo. Consum autogestionat en l’era de la Societat Xarxa
-
David Gómez Fontanills et al. Transitant cap al procomú: La Comunificadora
-
Ivan Miró. Commons & Coops. Vers l’autogovern del comú
-
David Algarra. El comú català. La història dels que no surten a la història
-
Comissió TIC Pam a Pam. Alternatives al Capitalisme Digital
-
Yavor Tarinski. The Commons: Beyond the State and the Market
-
Mayo Fuster Morell, Joan Subirats, Marco Berlinguer, Rubén Martínez & Jorge Salcedo. Cultura libre y procomún digital en Cataluña. Barcelona: Icaria Editorial
-
Mayo Fuster Morell. Revista Nexe – Cooperativisme de plataforma: regirar l’economia col·laborativa per a un futur sostenible
-
Mayo Fuster Morell. Governance of online creation communities. Provision of infrastructure for the building of digital commons. Social and Political Science Department. (PhD thesis). European University Institute (Florence).
No hay comentarios:
Publicar un comentario