PÀGINES MONOGRÀFIQUES

18/2/14

Treballem perquè la resolució del conflicte entre mons que comporta el meu cas es faci a través de l’extensió d’una nova manera d’entendre la justícia.

ENRIC DURAN: Un any després, ja estem més a prop de construir un procés just

(Versión en castellano al final)
Ha passat un any des que el 12 de febrer del 2013 em van intentar portar davant d’un judici sense testimonis, sense temps de preparació i precondemnant l’argumentació de la defensa, i no es van poder sortir amb la seva.
Des de llavors ja són més de 365 dies seguits a la clandestinitat, protegint des de la trinxera la llibertat que significa no haver d’estar sotmés als designis d’un Estat al qual mai no he decidit pertànyer.
Des de la distància continuo observant com la banca encara està intacta, mantenint els mateixos privilegis i pràctiques destructives per a la humanitat que em van impulsar a actuar fa anys i que els Estats no només continuen retallant drets socials, sinó també algunes de les llibertats individuals i civils més bàsiques.
No m’estenc en això perquè les xarxes socials ja en van plenes, però trobo que cada dia que passa es legitimen més tant les accions del passat com les iniciatives que estem duent a terme en l’actualitat.
Ara mateix no canviaria per res aquella decisió de no presentar-me a judici fa un any. Això ha permès que des d’Internet, i sense interrupció, hagi pogut continuar participant plenament del procés històric i revolucionari de la Cooperativa Integral Catalana, del qual ja hem difós el resum de l’any 2013:  enricduran.cat/per-acabar-lany-la-cronica-del-que-ha-fet-la-cic-el-2013
Un camí, el de la CIC, que per a 2014 encara nous reptes i objectius com són:
  • Suport a l’empoderament personal en tots els àmbits de la vida. Protecció integral de les persones que participen de la revolució integral.
  • Cura de les relacions humanes en tots els àmbits de la CIC (espais de treball, espais de convivència, espais d’afinitat…)
  • Empoderament dels processos d’autogestió a nivell local. Especial èmfasi en la promoció de projectes productius en el territori.
  • Enfortiment dels processos de generació del sistema públic cooperatiu.
  • Independència del sistema bancari, enfortiment dels mitjans de pagament, consolidació de l’economia interna entre membres de la CIC i de la comercialització coordinada de la producció propia.
  • Ampliació del nombre de persones amb coneixement global de la CIC i amb participació activa en el procés.

Són objectius prou importants perque hi continuï abocant la part prioritària de les meves energies i perquè no arrisqui la meva llibertat mentre avancem, pas a pas, per crear un nou món, un d’aquells que ha de cabre en el nostre planeta.
Mentrestant, a la caverna del vell món, continuen obviant la motivació de fons d’aquella acció, mentre segueixen amb allò del monopoli de la força que els mateixos privilegiats als quals mai no acaben condemnant, els han atorgat, però que amb mi, no els funcionarà.
Hi ha hagut algunes novetats des de la darrera posada al dia.
Després de passar-se molts mesos en què s’ha vulnerat un dret tan bàsic com el de poder-me defensar en un procés judicial, cap a finals d’octubre em va arribar per fi la informació que ja havien designat una advocada d’ofici, més de 7 mesos després de l’acta que ho anunciava.
La darrera de les novetats a nivell del procés judicial, d’aquest mateix més de gener, és que aquest s’ha suspès indefinidament, per la meva absència (vegeu l’acta de l’Audiència provincial:enricduran.cat/?attachment_id=3942), alhora que s’ha anunciat que m’han inscrit en el registre de rebels gestionat pel Ministerio de Justicia! La veritat és que és l’únic registre estatal en què m’hi puc sentir a gust…
De fet, això de declarar-me rebel, ja ho vaig fer jo mateix en el Comunicat del 20-F de 2013 en què qûestionava el sistema jurídic actual:
enricduran.cat/comunicat-13-ni-lleis-per-mantenir-les-desigualtats-ni-judicis-que-perpetuin-lopressio-per-una-altra-manera-davaluar-nos-reconstruim-lesser-comunitari/
En aquell mateix comunicat ja plantejava que calia construir una alternativa al sistema judicial imperant, i des de llavors hem estat i continuem treballant perquè la resolució del conflicte entre mons que comporta el meu cas es faci a través de l’extensió d’una nova manera d’entendre la justícia.
Per tot això, és una novetat important el fet que, amb el suport del grup de treball de justícia restaurativa –amb el qual ja portem treballant des d’abans de l’estiu–, hagi sol·licitat una mediació restaurativa a un grup de persones que tenen formació i experiència en aquest àmbit. La proposta ha estat recollida i es treballa per generar un procés d’interlocució directa entre els denunciants (bancs, fiscalia, etc.) i les persones que estem vinculades i que defensem l’acció d’expropiació bancària.
Estigueu pendents del meu blog, perquè en unes setmanes hi haurà més novetats!
Enric Duran
17 de febrer del 2014
____________________________________
(Versión en castellano)
Un año después, ya estamos más cerca de construir un proceso justo
Ha pasado un año desde que el 12 de febrero de 2013 me intentaron llevar ante un juicio sin testigos, sin tiempo de preparación y con la argumentación de la defensa ya precondenada. Pero no pudieron salirse con la suya.
Desde entonces, ya son más de 365 días seguidos en la clandestinidad, protegiendo desde la trinchera la libertad que significa no estar sometido a los designios de un Estado al que nunca he decidido pertenecer.
Desde la distancia, sigo observando cómo la banca sigue intacta, manteniendo los mismos privilegios y prácticas destructivas para la humanidad que me impulsaron a actuar hace años y que los Estados no sólo continúan recortando derechos sociales, sino también algunas de las libertades individuales y civiles más básicas.
No me extiendo en esto porque las redes sociales ya están llenas, pero considero que cada día que pasa se legitiman más tanto las acciones del pasado como las iniciativas que estamos llevando a cabo en la actualidad.
Ahora no cambiaría por nada aquella decisión de no presentarme a juicio hace un año. Esto  ha permitido que, a través de internet y sin interrupción, haya podido seguir participando plenamente  en el proceso histórico y revolucionario de la Cooperativa Integral Catalana, del que ya difundimos un resumen del año 2013:
enricduran.cat/es/para-acabar-el-ano-la-cronica-de-lo-que-ha-hecho-la-cic-el-2013/
Un camino, el de la CIC, que para el 2014 está encarando nuevos retos y objetivos, como por ejemplo:
§                     Apoyo al empoderamiento personal en todos los ámbitos de la vida. Protección integral de las personas que participan en la revolución integral.
§                     Cuidado de las relaciones humanas en todos los ámbitos de la CIC (espacios de trabajo, espacios de convivencia, espacios de afinidad…)
§                     Empoderamiento de los procesos de autogestión a nivel local, haciendo especial énfasis en la promoción de proyectos productivos en el territorio.
§                     Fortalecimiento de los procesos de generación del Sistema Público Cooperativo.
§                     Independencia del sistema bancario, fortalecimiento de los medios de pago, consolidación de la economía interna entre miembros de la CIC y de la comercialización coordinada de la producción propia.
§                     Ampliación del número de personas con conocimiento global de la CIC y con participación activa en el proceso.
Son objetivos suficientemente importantes como para que siga invirtiendo en ello la mayor parte de mis energías y para que no arriesgue mi libertad mientras seguimos avanzando, paso a paso, creando un nuevo mundo, uno de aquellos que debe caber en nuestro planeta.
Mientras tanto, en la caverna del viejo mundo continúan obviando la motivación de fondo de aquella acción y siguen manteniendo los privilegios que el monopolio de la fuerza les ha otorgado, los mismos a quienes nunca terminan condenando; pero conmigo no les funcionará.
Ha habido algunas novedades desde la última puesta al día.
Después de pasar muchos meses vulnerando un derecho tan básico como el de poder  defenderme en un proceso judicial, hacia finales de octubre me informaron, por fin, de que ya habían designado una abogada de oficio, más de siete meses después del acta que lo anunciaba.
La última de las novedades a nivel del proceso judicial, de este mismo mes de enero, es que éste se ha suspendido indefinidamente por mi ausencia, (ver acta de la Sección Segunda de la Audiencia Provincial: enricduran.cat/?attachment_id=3942), al tiempo que se ha anunciado que me han incluido en el registro de rebeldes gestionado por el Ministerio de Justicia! La verdad es que es el único registro estatal en el que me puedo sentir a gusto…
De hecho, esto de declararme rebelde ya lo hice yo mismo en el Comunicado del 20-F de 2013 en que cuestionaba el sistema jurídico actual:
enricduran.cat/es/comunicado-de-enric-duran-13-ni-leyes-para-mantener-las-desigualdades-ni-juicios-que-perpetuen-la-opresion/
En ese mismo comunicado ya planteaba que había que construir una alternativa al sistema judicial imperante y, desde entonces, hemos estado y seguimos trabajando para que la resolución del conflicto entre mundos que conlleva mi caso, sea a través de la extensión de una nueva manera de entender la justicia.
Por todo esto, es una novedad importante que con el apoyo del grupo de trabajo de justicia restaurativa, con el que ya llevamos trabajando desde antes del verano, he solicitado una mediación restaurativa a un grupo de personas que tienen formación y experiencia en este ámbito; la propuesta ha sido recogida y ya se ha comenzado a trabajar para generar un proceso de interlocución directa entre los denunciantes (bancos, fiscalía, etc.) y las personas que estamos vinculadas y defendemos la acción de expropiación bancaria.
Estad pendientes de mi blog porque en unas semanas habrá más novedades!
Enric Duran
17 de febrero de 2014

No hay comentarios:

Publicar un comentario