HORTS ENTRE L'ASFALT
[en castellano]
Hi ha vida sota l’asfalt, encara que, a vegades,
sembli mentida. Els horts urbans, que proliferen dia a dia en els nostres barris i ciutats,
així ens ho demostren. Un exemple més de la voluntat de reconstruir els vincles
entre el camp i la ciutat, la natura i les persones, davant d’un urbanisme que
ens fragmenta i aïlla.
Els horts urbans, però,
no són nous. Les nostres àvies i avis, arribats del camp, treballaven sovint el
seu tros de terra a les ciutats en el postfranquisme. No l’anomenaven pas “hort urbà”, però la funció,
salvant les distàncies, d’alimentar-nos d’allò que ens dóna la terra era la
mateixa. Avui, anys després, aquestes experiències han pres, de nou, força i a
camí entre la moda i una opció de vida es fan un forat entre el ciment dels
municipis.
Hi ha diferents tipus d’horts urbans, des d’aquells
espais que una institució, pública o privada, cedeix o lloga al veïnat, passant
per solars abandonats i ocupats per donar-los una funció social, fins a
iniciatives d’horta a les escoles o experiències individuals com els horts a
casa o al balcó. Totes tenen en comú: la voluntat de reapropiar-nos del que
mengem, de treballar la terra, el contacte amb la natura.
Davant la irracionalitat d’un sistema agrícola i
alimentari que abandona el saber pagès, que acaba amb la diversitat
alimentaria, que ens ofereix productes kilomètrics, que venen de l’altre punta
del món, quan aquests, també, es poden conrear aquí; els horts urbans ens
demostren que hi ha alternatives. I ens ensenyen d’on ve el que mengem, aprenem a
valorar-ho i redescobrim que formem part indissociable de l’ecosistema.
Guanyar terreny a
l’asfalt, confrontar la lògica urbanístico-depredadora a les ciutats, i crear
nous marcs de socialització n’és un altre dels elements claus. La resistència i
l’explosió de la creativitat social s’expressa també en solars ocupats que han
transformat abandó i brutícia en font de vida. Hortalisses i plantes que
creixen on abans hi havia runa, de la mà d’un veïnat que es troba i que
construeix espais comunitaris i suport mutu. El moviment del 15M ha donat lloc i ha reforçat aquestes experiències en
alguns municipis, en la cerca d’alternatives pràctiques i quotidianes.
La crisi econòmica
i social dóna noves funcions a aquestes iniciatives com a font de recursos
alimentaris. Sense feina, sense casa i, cada cop més, sense menjar. Els horts urbans tenen, així, una funcionalitat
pràctica: la de proveir d’aliments a aquells que no tenen capacitat
d’adquirir-los, retornant la dignitat als que menys tenen.
Experiències a contra-corrent, laboratoris en
resistència, que, de manera imprescindible no només qüestionen un determinat
model de ciutat i de sistema agrícola i alimentari, sinó també el patró que els
sosté, el capitalisme, que fa dels llocs on vivim indrets inhabitables i del
que mengem aliments insalubres. No es tracta tan sols de treballar la terra i
de crear jardins i horts urbans sinó de generar una dinàmica de fons, travar
aliances amb d’altres moviments socials, plantejar canvis polítics i donar,
definitivament, un tomb a aquest insostenible sistema.
Esther Vivas
Article publicat a http://www.etselquemenges.cat,
No hay comentarios:
Publicar un comentario