Un conte sobre el lliurament i la generositat
"Ella va pagar el preu més alt que qualsevol persona pot pagar, va donar tot el que tenia"
Quant seríem capaços de fer pels altres? Quant donaríem de tot el que tenim a una persona propera com a mostra del nostre amor o agraïment? I sobretot, ¿fins a quin punt actuaríem en situacions de la vida diària com el joier d'aquesta història?
"El collaret de perles" és un preciós relat del llibre "El silenci de l'home" de Pedro Alonso, recopilador d'històries amb llum i saviesa que ens descobreix molts missatges: afecte, lliurament, generositat, l'art de saber rebre, confiança infinita i sobretot, oferir sense esperar res a canvi.
Les llàgrimes que puguin brollar en la seva lectura són part de la comprensió del conte pel nostre hemisferi dret ...
EL COLLAR DE TURQUESES
Darrera el taulell l'home mirava distretament cap al carrer mentre una nena petita s'acostava al local. Ella va aixafar el seu nasset contra el vidre de l'espectacular aparador i de sobte els seus ulls color mel brillaren quan va veure determinat objecte.
Va entrar decididament al local i va demanar veure un bell collaret blau que li havia cridat l'atenció i li va dir al venedor:
- És per la meva germana. Podria fer-me un paquet ben bonic?
L’amo del local, que estava en un cantó, va mirar la noia amb certa desconfiança i amb tota tranquil•litat li va preguntar:
- Quants diners tens, petita?
Sense alterar-se ni un instant, la nena va treure de la butxaca un lligall ple de nusos, els quals delicadament va anar desfent un per un. Quan va acabar, va col.locar orgullosament el mocador sobre el taulell i amb inusitat aplom, va dir:
- Amb això n'hi prou, no?
Al mocador només hi havia unes quantes monedes. Mirant l'amo amb una tendra mirada que expressava una barreja d'il.lusió i tristesa li va dir:
- Sap, des de que la nostra mare va morir, la meva germana s'ha cuidat de mi amb molta cura i la pobra mai té temps per a ella. Avui és el seu aniversari i estic segura que ella estarà molt contenta amb aquest collaret, perquè és just del color dels seus ulls.
L'empleat mirava l'amo sense saber què fer o dir, però aquest només va somriure la nena, se'n va anar a la rebotiga, i personalment el va embolicar en un espectacular paper platejat i va fer un bell adorn amb una cinta blava. Davant l'estupor de l'empleat, l'amo va col.locar el bell paquet en una de les exclusives bosses de la joieria i el va lliurar a la petita dient-li:
- Té, porta-ho amb cura.
La nena se’n va anar feliç saltant carrer avall. Encara no havia acabat el dia quan una encantadora jove de cabells rossos i meravellosos ulls blaus va entrar a la botiga i va col.locar sobre el taulell el paquet desembolicat i va preguntar:
- Aquest collaret s’ha comprat aquí?
L'empleat de forma cortès li va demanar que esperés un moment i va anar a cridar l'amo, que immediatament va tornar, i amb el més respectuós somriure li va dir:
- Sí, senyora, aquest collar és una de les peces especials de la nostra col.lecció exclusiva i en efecte, va ser comprat aquí aquest matí.
- Quant va costar?
- Lamento no poder brindar-li aquesta informació, senyora. És la nostra política que el preu de qualsevol article sempre és un assumpte confidencial entre l'empresa i el client.
- Però la meva germana només tenia algunes monedes que ha ajuntat fent nines de drap amb roba vella, ja que el meu sou és massa modest i amb prou feines ens arriba per sobreviure. Aquest collaret certament no és de fantasia, i ella simplement no tindria diners suficients per pagar-lo.
L'home va agafar l'estoig, va refer l'embolcall gairebé cerimoniosament, i amb molt d'afecte va col.locar de nou la cinta dient mentre l'hi tornava a la jove:
- Ella va pagar el preu més alt que qualsevol persona pot pagar: "Va donar tot el que tenia"
El silenci va omplir el local i les llàgrimes van rodar pel rostre de la jove, mentre les seves mans prenien el paquet i sortia d'allà lentament, abraçant-lo fort contra el seu pit.
LLEGIR EL TEXT ORIGINAL a El Blog Alternativo:
http://www.elblogalternativo.com/2010/10/19/el-collar-de-turquesas-cuento-sobre-la-entrega-y-la-generosidad/#more-24430#ixzz130FZy5Sy
No hay comentarios:
Publicar un comentario