FELICITAT NACIONAL BRUTA

Bhutan: A la recerca de la Felicitat Nacional Bruta

Michele Concato

Revista Pueblos (traduït del castellà)


Cada dos anys, els 72 indicadors que es tenen en compte per mesurar la "Felicitat Nacional Bruta"-entre ells el benestar psicològic, la calma, la generositat, l'enveja o la frustració-  es revisen mitjançant un qüestionari nacional. Els quatre pilars dels quals es deriven els 72 indicadors són l'economia, el bon govern, la cultura i el medi ambient.

Fa uns mesos va cridar l'atenció el que va dir el primer ministre de Bhutan, Jigme Thinley, que, referint-se a la necessitat d'un canvi després de la catàstrofe econòmica en que estem a nivell mundial, va proposar parlar de "Felicitat Nacional Bruta". En temps en que la felicitat sembla ser un bé escàs, i en que les múltiples crisis ataquen tant l'individu com la col.lectivitat en conjunt, fa il.lusió saber que hi ha llocs del món en els que "estan treballant en això". El Sr Thinley reprenia així un indicador inventat en els anys '70 en el seu mateix país, per desenvolupar-lo com a alternativa al convencional Producte Nacional Brut. El seu argument és que aquest últim havia fracassat rotundament en el desenvolupament de les economies industrialitzades i, sobretot, en aconseguir la felicitat dels seus habitants.

En aquest petit país de tan sols 700 mil habitants, dels quals només un 36% del total es pot considerar com a població urbana, les fortes arrels budistes impregnen tota la societat. El desenvolupament és concebut com una barreja de creixement econòmic, respecte per la cultura i protecció del medi ambient. La mateixa -acabada d'estrenar- Constitució butanesa de 2008 està orientada cap a la consecució de la "felicitat nacional". Va ser amb les dimissions de l'antic Rei (Druk Gyalpo), Jigme Singye Wangchuck a finals del 2006, que es va començar a obrir el pas cap a la democratització del país, deixant enrere la monarquia absoluta. Mentrestant, la corona passava a mans del jove Jigme Khesar Namgyel Wangchuck, que mantenia la prefectura de l'Estat però sense poders executius.

És el Lhengye Zhungtshog el cos que exerceix les funcions de govern de la nació. Les primeres eleccions democràtiques es van celebrar el març del 2008 van donar la victòria al (com era d'esperar) Partit per la Pau i el Benestar de Bhutan, que va obtenir 44 dels 47 diputats de la cambra baixa. El Partit Democràtic Popular, el seu rival, pràcticament no tenia un programa alternatiu i estava bolcat també a promoure els mateixos valors i en assolir els mateixos objectius. El 18 de juliol de 2008 es publicava la primera Carta constitucional del país, que obria una mica més i sempre de forma cauta el país al món exterior.

A mig camí entre la Xina i l'Índia, Bhutan (Druk Yul en bhutanès, o terra del drac de trons) s'amaga entre les muntanyes de la cadena de l'Himàlaia. Històricament, des que els tibetans del nord van establir els primers assentaments humans, creuant pels duríssims passos de l'Himàlaia, amb prou feines va mantenir llaços amb l'exterior. No obstant això, les relacions amb l'Índia han estat molt bones, abans i després de la independència butanesa de 1949. Nova Delhi fins s'encarregava de gestionar les relacions externes de Bhutan, a condició de no interferir en els assumptes interns del petit país veí. Avui en dia a l'Índia, gegant econòmic mundial, li interessa sobretot la capacitat hidroelèctrica butanesa, per abastir les seves grans ciutats i fàbriques.

En Thimbu, la capital de Bhutan, alguns tenen por d'obrir-se signifiqui "importar" els problemes de molts països de la regió, i sobretot males conductes, degradació moral, pràctiques com la corrupció i inestabilitat sociopolítica. En el veí Nepal, per exemple, s'ha viscut una dècada de duríssima insurgència maoista i la repressió monàrquica ha estat molt sagnant, causant moltes morts. La violència i les eventuals tensions socials són una cosa que els bhutanesos volen evitar a tota costa. De fet, milers de persones van ser excloses del participar en les eleccions butanesas de 2008 per haver participat en les protestes de 1990. La gran majoria van ser protagonitzades per hindús, que van ser considerats com a immigrants il legals i van haver de buscar refugi precisament al Nepal [1] (encara que alguns d'ells van obtenir posteriorment l'estatus de refugiat als EUA)

Bhutan és i busca mantenir-se com un lloc privilegiat del planeta, una joia encara per explorar, amb grans boscos i llacs sense contaminar, que emanen llum, molta llum a causa de l'altitud, i transmeten pau i harmonia. A nivell cromàtic, les cases, els edificis i els temples són el reflex de la bellesa, la tranquil.litat que es respira i. .. ¿De la felicitat? En un país on els cigarrets estan prohibits i la televisió es veu només des de 1999, on no hi ha semàfors i només un policia de trànsit està actualment en servei, l'únic que faltava era quantificar i definir la felicitat. Potser empesos pels "experts" occidentals en estadístiques, es van arribar a publicar equacions i fórmules matemàtiques, ja desglossar per exemple el temps que, durant un dia, una persona podia estar amb la seva família, en el treball i dedicant-se a altres activitats. Sempre amb la finalitat d'obtenir com a resultat una vida feliç.

Per això cada dos anys, els 72 indicadors que es tenen en compte per mesurar la "Felicitat Nacional Bruta"-entre ells el benestar psicològic, la calma, la generositat, l'enveja, la frustració o els pensaments suïcides (aquests es troben en el "domini" del benestar psicològic) - es revisarien mitjançant un qüestionari nacional. Els quatre pilars dels quals es deriven els nou dominis que, al seu torn, originen els 72 indicadors són l'economia [2], el bon govern, la cultura i el medi ambient. No cal afegir molt més per entendre que Bhutan sigui un exemple de resistència a la globalització, i un observatori privilegiat per a un especial índex de desenvolupament humà. Els més importants think tanks estan sense dubte pendents de tot el que passa en aquest petit país-laboratori d'Àsia.

Però no ens fem massa il.lusions si estem pensant en una estada prolongada o un lloc paradisíac per jubilar-se. La Bhutan Tourism Corporation supervisa el nombre de visitants que poden accedir cada any al país, controlant rutes, allotjaments, contacte amb famílies i persones, i limitant l'estada dels estrangers a una setmana com a màxim. I no es pensin que tots els 2.000 entre temples i monestirs butaneses siguin de tan fàcil accés, si ja es creuen que estan escoltant la pau en les seves oïdes: alguns es troben en zones tan remotes que es poden visitar només després de moltes hores de camins en l'alta muntanya. En fi, no ens resulta fàcil, entre la crisi i tants obstacles, treure encara que sigui una foto turística de la felicitat. Tant de bo es demostri aviat que funcionen les fórmules matemàtiques de com arribar a la Felicitat i les apliquem aquí.

Notes: [1] Segons l'últim Informe sobre el desenvolupament humà 2009 del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), Bhutan tenia el 2007 un total de 108.100 refugiats i Nepal de 128.200. [2] Amb un PIB per càpita de només 1.668 $ USA, a Bhutan hi ha una gran part de la població que viu sota el llindar de pobresa segons ingressos: el 26,2% de la població amb menys de 1,25 dòlars USA al dia i el 49,5% amb menys de 2 dòlars USA al dia. Font: PNUD, ibid, 2009.

Font: http://www.revistapueblos.org/spip.php?article1995

Publicat a: http://gramscimania.blogspot.com/2010/10/butan-en-busqueda-de-la-felicidad.html