EL FUTUR NO SERÀ DELS MÉS FORTS
Durant molt de
temps hem cregut que sobreviuen els més forts.
Així ens ho van
ensenyar: la vida com una competició, l’èxit com una cursa, l’altre com un
rival. Hem construït sistemes econòmics, educatius i fins i tot emocionals
sobre aquesta idea: que només els més ràpids, els més segurs o els més adaptats
arriben al final.
Però potser aquesta visió està esgotada. Potser el futur demanarà una altra mena de força.
En realitat, la
natura mai no ha estat tan simple. Fins i tot Darwin, sovint mal interpretat,
ja intuïa que la cooperació és una
forma superior d’adaptació. Les espècies que col·laboren —des de les
abelles fins als humans— sobreviuen millor que les que competeixen fins a
l’extinció.
L’evolució no
premia la violència, sinó l’equilibri. No premia la solitud, sinó la
interdependència.
Vivim en un món
interconnectat, però paradoxalment fragmentat. La tecnologia ens uneix, però la
desconfiança ens separa. Ens passem el dia classificant-nos: esquerra o dreta,
joves o grans, pro o anti, d’aquí o d’allà.
Aquestes etiquetes ens donen identitat, però també ens
divideixen. Ens tanquen en grups que competeixen per tenir raó més que
no pas per entendre’s. I així, la paraula, que hauria de servir per construir
ponts, sovint es converteix en muralla.
Les etiquetes no
uneixen, separen.
Quan etiquetem,
simplifiquem. I quan simplifiquem massa, deixem de veure la complexitat de
l’altre. Sense reconèixer aquesta complexitat —aquesta humanitat compartida— no
hi ha cooperació possible.
En aquest
escenari, la força bruta —sigui militar, econòmica o emocional— ja no garanteix
res. Les crisis globals, climàtiques o socials, no es resolen amb múscul ni amb
arrogància, sinó amb intel·ligència
col·lectiva. El futur pertanyerà als que sàpiguen cooperar, als que
entenguin que la supervivència és un projecte compartit.
La cooperació no
és una debilitat ni un idealisme naïf; és una estratègia d’eficiència humana. Els equips que cooperen innoven
més. Les comunitats que confien es recuperen abans. Les persones que saben
cuidar construeixen xarxes que els sostenen quan arriben les tempestes. La
força del futur no serà la del control, sinó la de la connexió.
Ser cooperatiu
vol dir saber reconèixer la pròpia vulnerabilitat i la dels altres. Vol dir
comprendre que no tot es pot guanyar i que, de vegades, la millor victòria
és la que beneficia tothom. Implica practicar una lucidesa compassiva: fer el
bé amb intel·ligència, actuar amb fermesa però sense violència, avançar sense
deixar ningú enrere.
El segle XXI ens
posa davant d’una elecció essencial: seguir vivint sota el mite de la
competició i les etiquetes —on cadascú lluita per la seva parcel·la de veritat—
o apostar per un nou model de convivència basat en la cooperació, la confiança
i la cura mútua.
El primer camí
porta a l’esgotament i la fractura. El segon, a la continuïtat de la vida.
El futur no
serà dels més forts, sinó dels més cooperatius.
Perquè només
els qui sàpiguen trencar les etiquetes, cuidar, col·laborar i estimar amb
lucidesa tindran la força real d’habitar el món que ve.
NOTA: Des
de turuta.cat volem
demostrar que la força neix de la xarxa: construïm un ecosistema de suport mutu
que cuida i enforteix els recursos locals, perquè cooperar és la millor manera
d’avançar plegats.
Ton Dalmau
No hay comentarios:
Publicar un comentario