El desconeixement de les respostes bàsiques ens omplen de desassossec i ràbia

© LA VIDA ÉS UN GRAN DO O UNA ESTAFA?         

Segons com ens ho mirem pot ser una cosa o l’altra. És evident que el fet d’existir és un gran do, perquè de ser-hi a no ser-hi hi ha una gran diferència.

Però deixant de banda aquesta opció bàsica, l’experiència vital no deixa de ser un plantejament semblant als gladiadors romans que estaven sotmesos a una lluita constant entre ells per a sobreviure mentre suposaven un espectacle per als qui s’ho podien permetre.

El cas és que aterrem en aquest món amb data de caducitat incorporada i sense manual d’instruccions. Disposem d’unes facultats físico-mentals i una consciència amb la que ens podem donar el vistiplau o no als nostres actes.

A l’hora d’encaminar les nostres passes tenim -en potència- totes les possibilitats encara que a la pràctica estan limitades pels condicionants socials i econòmics.

Estem immersos en unes societats controlades per gent amb poder que disposen de les nostres vides al seu aire i això des de temps immemorial.

Aquí arribem al moll de l’os. Se’ns diu que tenim ‘lliure arbitri’ malgrat ser quelcom opinable doncs li calen matisos importants per les limitacions abans apuntades.

El que sobta de la “història vital” és que per un cantó sembla oberta, lliure però en realitat sembla formar part d’un joc bastant maquiavèl·lic, sense altra atractiu que el component d’aventura que suposa (no parlem del final assegurat...)

Aquestes reflexions estan fetes al marge de creences, religions, ideologies, etc. i només pretenen trobar un significat bàsic (transcendent?) al fet de viure.

Autors diversos han parlat del món com d’una ‘granja’ i no sembla altra cosa. La pregunta és qui la mena? qui se n’aprofita? perquè en aquest cas disposem de consciència?

Una altra comparació la podem fer amb els vídeo-jocs on es produeixen situacions en las que els jugadors hi interactuen i acabat el temps se n’enretiren.

La vida com experiència general és una ocasió de viure esdeveniments dels quals treure’n profit, gaudi o si més no, aprenentatge i coneixement.

Si a l’equació hi fem entrar l’ànima llavors hi ha qui diu que és la que va acceptar d’entrar al món físic amb unes determinades condicions per a experimentar-les.

Sense moure’s del terreny material però, la cosa es fa difícil d’entomar davant la gran ignorància que ens envolta en tots els aspectes.

El desconeixement de les respostes bàsiques: qui som? d’on venim? on anem? què ens cal fer? ens omplen de desassossec -fins i tot ràbia- perquè sembla que anem venuts (enganyats?)

Tot agreujat pel fet de veure’ns sotmesos, controlats i menystinguts per una casta elitista amb ínfules d’elegits divins.

Per acabar-ho d’adobar, els continuats enfrontaments entre nosaltres ens debiliten encara més i suposen una validació del menyspreu que rebem i una mostra de la desorientació que patim.

Quina conclusió podem treure’n de tot plegat?

D’opcions n’hi ha a la mida de les creences de cadascú i de les ganes que tingui d’enfrontar-se a les preguntes molestes.

O així m’ho sembla.

__________________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 23 juny 2025