Davant de cada situació, tothom pot intentar actuar de la millor manera possible

LA LLIBERTAT, L’ESFORÇ I LA FELICITAT               

El fet que siguin lliures obliga a les persones a esforçar-se per a trobar la seva pròpia felicitat.

Pot semblar una paradoxa, això de que la llibertat i les obligacions vagin de la mà, però no ho és pas: és precisament gràcies a que són lliures, que les persones estan obligades a fer-se responsables dels seus actes.

Si no fossin lliures, la seva felicitat dependria d’algun agent extern. Però no és el cas: són lliures, i ho són de manera inherent –la llibertat és una de les seves característiques connaturals–, i és per virtut d’aquesta llibertat que la seva felicitat depèn dels seus comportaments.

Ser lliure és només gaudir del fet de ser. I sobretot deixar de complicar-se l’existència

ALLIBERAR-SE ÉS UNIR-SE                        

Unir-se a allò del que ens creiem separats

Ser lliure no vol dir ser diferent als altres. Tampoc vol dir sentir-se lluny de res. Alliberar-se no significa comportar-se d’una manera original, fer coses noves, inventar un món nou. La llibertat no te a veure amb l’aïllament: construir fronteres i bombolles és qualsevol cosa menys alliberar-se.

Ser diferent a la resta no ens fa lliures, en tot cas ens fa persones. Som qui som i res pot evitar-ho. Per què hauríem de voler reivindicar-ho, es pot veure a simple vista que tothom és singular, únic, diferent. La llibertat i les nostres peculiaritats s’assemblen tant com l’espiritualitat i l’amanida.

En adonar-te'n, t’entregues, deixes els teus objectius personals, i te'n vas a l’altra banda

EL VIATGE DE RETORN                         

El viatge de retorn comença el dia que decideixes no allunyar-te més de la vida, de qui ets, i et compromets a fer l’esforç d’acostar-te de nou a l’origen d’on provens, a la realitat que encara ets, a la consciència que viu en la teva interioritat.

El retorn pot començar en qualsevol moment. No succeeix en un indret determinat ni depèn de res en particular. No pot preveure’s. Senzillament esdevé, de sobte i sense previ avís, i té lloc en el precís instant en que hom s’adona que el destí no és altre que l’origen.

Tothom té dret a saber-ho: les claus de l’eternitat són en l’ara i aquí

TENIM DRET A CONÈIXER LES REGLES DEL JOC

Hi ha un dret bàsic que tenim com a humans i és el dret a saber que després d’aquesta vida n’hi ha una altra, i que aquesta altra vida serà d’una manera o altra en funció del que fem en aquesta.

Saber això és bàsic, perquè es tracta d’una de les principals regles del joc, i és evident que saber quines són les regles del joc és imprescindible si del que es tracta és de jugar.

De la mateixa manera que per poder jugar a un joc ens cal saber quines en són les regles, per poder viure degudament hem de saber quin és el sentit d’aquesta vida que vivim,

De manera natural, tots tenim la capacitat de discernir entre la realitat i la mentida

LA REALITAT I EL SEU SENTIT     

De vegades sembla que la ciència s’hagi convertit en una nova religió. Potser és que el procediment científic crea dependència. No ho sé ben bé, en tot cas, ja hi ha qui es nega a reconèixer que la veritat pot ser coneguda de manera directa, sense intermediaris, i que amb l’experiència viscuda no n’hi ha prou per tenir criteri o discerniment.

Hi ha qui tracta la realitat com si aquesta no tingués sentit excepte quan demostra tenir-ne, o pitjor encara, quan una teoria n’hi aporta. Ha arribat el dia en que sembla que son les teories el que dóna sentit a les coses.

Hem de viure tot el que ens toca viure. Hem de passar per tot el que ens ha de passar

TENIM EL QUE NECESSITEM                     

No necessitem més del que tenim perquè el que tenim és exactament el que necessitem. Si ja tenim prou gana, perquè n’hauríem de voler tenir més? I si quan arriba l’hivern tenim fred, perquè n’hauríem de voler tenir més, de fred? És que potser hi ha algú que vulgui tenir encara més problemes dels que ja té? O és que potser vol que encara siguin més greus?

Tots tenim un munt de problemes. Per què, llavors, n’hauríem de voler tenir més? És obvi que desitjar més del que es té és tan absurd com ho és pretendre viure sense haver de tenir problemes, perquè la vida no està feta només d’allò que ens agrada sinó que també en forma part allò que menys ho fa. I sovint el que menys ens agrada és el que més ens convé.

Si volem ser una societat real haurem d’aprendre a viure com una comunitat d’iguals

UNA SOCIETAT REAL                                     

EN LA QUAL VIURE ÉS CONVIURE

Tenim la realitat davant dels nassos –i també la sentim dins nostre!–, però això no vol dir que la coneguem bé. Tot el què nosaltres en sabem es basa en les experiències que tenim i en el discerniment que n’extraiem, però per molt riques i diverses siguin les nostres idees i experiències, sempre seran parcials. Tard o d’hora haurem de renunciar a la pretensió de conèixer del tot la realitat, perquè no la podem abastar. La realitat sempre ens supera.

La realitat, en si mateixa, no és el que en percebem d’ella. Tampoc és el que reflexionem o imaginem, ni el que n’intuïm. La realitat és molt més gran que tot això. Malgrat que tot el que percebem, sentim i entenem és ben real, la realitat escapa a quedar presa en tot això. No hem de voler atrapar la realitat, hem de deixar que ens sorprengui ella a nosaltres.

Cadascú ha de trobar el seu lloc, moure-s’hi al seu aire i passar-s’ho el millor possible

© LA REALITAT                                         

Hem d’assumir-la tal com se’ns presenta, tal com és?

La situació general és la què és, ens agradi més o ens agradi menys, i al seu davant només hi caben dues postures: acceptar-la o rebutjar-la (i potser també una tercera: passar d’ella).

La qüestió és que molts (inclòs jo mateix) la voldríem canviar, la voldríem d’una altra manera. Si més no, la voldríem més amable i equitativa, més acollidora i estimulant... però és debades.

Les coses són com són, sigui per la maldat dels que disposen del poder material o bé perquè és el que li toca al període destinat a la nostra civilització actual.

Fuimos, lanzados a la existencia con un rol que está más allá de nuestra elección

EL GRAN TRABAJO                                  

Nuestro camino hacia el futuro

Extracto del libro "El Gran Trabajo", de Thomas Berry - Noviembre de 2000. Thomas Berry (1914-2009) fue un sacerdote, historiador, filósofo y autodenominado "geólogo".

En respuesta a la crisis sin precedentes a la que se enfrentan la Tierra y sus habitantes, el padre Berry vio surgir una nueva visión histórica. La describió como la Era Ecozoica, una era en que los seres humanos aprenderán de nuevo a vivir en armonía con la Tierra. 

Esta sensibilidad con la Tierra se plasmó en varios libros: El sueño de la Tierra, El gran trabajo: Nuestro camino hacia el futuro; Reflexiones sobre la Tierra como comunidad sagrada.