Un bon galimaties en el qual estem immersos sense saber d’entrada què ens espera

© OBLIGATS A VIURE                            

Sona fort i alhora desagraït. Deixant de banda com li vagi a cadascú a la vida, el cert és que no tens altra opció que viure-la.

Fins aquí la constatació de la realitat que comença quan naixem, sense haver-ho demanat ni autoritzat, si més no, amb coneixement de causa (no entrem en terrenys metafísics)

La qüestió és que ens cal anar fent camí i empescar-nos sobre la marxa què és el què més ens convé i a la vegada relacionar-nos amb el nostre entorn i esperar-ne alguna col·laboració.

A més ens cal discernir en tot moment si el què pensem, diem o fem, està bé o no. Després hi ha els dubtes sobre el què ens pertoca fer o el lloc on hem d’estar.

Sí, és tota una cursa d’obstacles en la que només comptem amb l’eina de l’assaig i l’error per anar fent. No hi manual d’instruccions, tot depèn del feed-back per adonar-nos de l’encert dels nostres actes.

També hem de decidir sobre la influencia de la nostra actuació en els altres perquè molt sovint hi han interessos contraposats. La famosa recomanació de mantenir l’equilibri és quelcom molt volàtil i difícil d’aplicar.

La veritat és que la tasca de viure no és fàcil i molt incerta, desorientadora. Bregar amb les pròpies necessitats i desitjos comporta maldecaps que s’agreugen a l’haver-ho de fer avenir amb els dels altres.

Tot plegat un bon galimaties en el qual estem immersos sense saber d’entrada què ens espera. Diuen que és un joc i que la incertesa n’és la gràcia perquè és obert a totes les possibilitats.

Potser sí, però quan van mal dades o et trobes en situacions problemàtiques ja no en fa tanta de gràcia i la sensació de sentir-se “entrampat” es fa present.

Tota aquesta reflexió està feta des dels aspectes pràctics visibles, sense entrar en el camp de l’espiritualitat on hi podem trobar raonaments, recursos o suports adients.

El fet és que ens aboquen en aquesta realitat i... espavila’t. No sembla un plantejament massa ben intencionat o bondadós que diguem.

Així com no comptem amb manual d’instruccions, tampoc disposem de llibre de reclamacions, amb la qual cosa tot depèn de nosaltres, per a les verdes i les madures.

A aquesta “independència” se l’anomena lliure arbitri: Pots fer el què et sembli però tu ets qui corre tots els riscos.  

Si li busquem la part positiva hem de reconèixer que l’alternativa entre l’existir i el no existir ens farà decantar sempre per la primera opció, malgrat tots els inconvenients que pugui suposar

Per tant, el què dèiem al títol: Estem obligats a viure -de grat o per força- i és a les nostres mans treure’n el màxim profit d’aquesta avinentesa.

O així m’ho sembla

__________________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 14 agost 2024

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/