© US SONEN AQUESTES PARAULES?
SOLIDARITAT, CIVISME, RESPONSABILITAT...
Tots tenim a ma
diàriament fer de la nostra actuació una mostra de solidaritat, civisme i
responsabilitat... pensar que no estem sols, que amb els nostres actes podem
contribuir al benestar d’altres sense massa esforç per part nostra.
Parant atenció
als petits detalls aconseguirem entre tots un entorn més net, més amable, més
acollidor... rebaixant la tensió que ens provoquen amb tan d’interès “aquells
que tots sabem”.
Fer-nos més agradable el viure els uns als altres és al nostre abast només tenint present allò de “avui per tu, demà per mi” que és la conseqüència natural de procurar entre tots un món més endreçat, una comunicació sana i oberta...
És l’observança
de la regla d’or: “El què vulguis per tu fes-ho als altres” o el seu equivalent
“el què no vulguis per tu no ho facis als altres”.
Des d’aparcar bé
per a deixar espai per a un altre cotxe fins a respectar l’espai i la
tranquil·litat a la platja. Des d’emplenar forats per evitar accident fins a
recollir alguna deixalla del terra...
Que el malestar
covat a dins nostre per tot el desgavell social reflectit en mil qüestions no
ens el desfoguem entre nosaltres afegint
més crispació a l’ambient
Dona gust comprovar
que quan algú pren la iniciativa en algun d’aquests petits aspectes d’altres
s’hi afegeixen i es crea una complicitat humana molt maca... pel poc habitual.
La separació
artificial creada entre la gent bloqueja molts actes senzills per comoditat,
prejudicis i sobre tot per POR: “No és cosa meva, ja hi ha els que ho han de
fer”
Al capdavall
aquesta “deixadesa pública” que ens amara és la mostra fefaent d’haver perdut
la iniciativa, la capacitat de decisió, en definitiva, la por a no fer el
correcte i així ens anem tancant i
reduint el nostre camp de possibilitats.
El fet de donar
sempre la culpa a algú altre (de vegades amb raó) no treu que som nosaltres els
qui ens anem desprenent de responsabilitats i amb això baixa la nostra
categoria humana.
La manca de
certeses a la vida no es el problema sinó la condició bàsica per a què
espavilem i anem fent camí provant coses i aprenent dels encerts i les errades
Val més fer que
no fer perquè les errades es poden corregir però allò que no hagis fet quedarà
per sempre per fer i no sabràs mai com t’hauria anat
L’altre gran
problema (obstacle o prejudici) a superar és desestimar “el què diran” i actuar
tal com la consciencia t’inspiri i només el sentir-se bé després d’haver actuat
és la raó d’haver-ho fet.
Encara que jutgem
els nostres actes (fets o no fets) per la mirada dels altres, el què cal és que
sigui només amb nosaltres mateixos a qui rendim comptes.
Si fem quelcom
que beneficia algú, al nostre interior sentirem el benestar corresponent i a la
inversa, si perjudiquem algú, a dins nostre ens sentirem malament.
La cosa està prou
clara i practicar-la no és gens complicat i reporta un munt de petits beneficis
que sumats van creant aquest ambient agradós que tant es troba a faltar.
O així m’ho sembla
___________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 22 juliol
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà en aquest enllaç:
https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario