Gaudim del que se’ns ofereix i siguem conscients dels grans dons que tot plegat suposa

© L’ENERGIA DIVINA DESPLEGADA   

Quan estàs tombat a la platja a mercè del sol radiant, airejat per la brisa marina i amb la remor de fons de les onades et sembla que ets al paradís...

De fet la divisa d’un paradís -digne del seu nom- és l’existència de dons naturals que ens ofereixen benestar i salut sense cap artifici que interfereixi.

El principal, l’aire que absorbim de forma espontània i que ens manté vius, és potser el do més transcendent, al nivell de l’aigua que n’és la seva parella natural.

Vet aquí com és de simple i alhora extraordinari el nostre “manteniment” vital bàsic i indefugible: sol, aire i aigua, la tríada d’elements que tenim a l’abast per a la nostra vida.

El sol, però, és qui presideix aquest podi de dons imprescindibles. Ell és la font que propicia la fotosíntesi de les plantes les quals a la vegada generen l’aire -l’oxigen- que respirem.

Tornant al principi, la sensació d’acolliment i escalf que proporciona lliurar-se a una exposició al sol no té parangó, ni preu... per això és de franc, com la triada bàsica per a viure.

Pensant en aquests dons primordials és quan ho associem a l’existència de Déu -a una font divina- que ho té tot previst i ho posa al nostre abast sense cap mena de limitació.

La nostra actitud habitual no dedica gaire atenció a l’existència i valoració d’aquestes energies vitals. Només quan ens manquen és quan les recordem

La ciència va desvelant alguns dels misteris que ens envolten però l’origen d’aquests dons indispensables i la seva permanència i regulació -en tan que són la base de la nostra existència- resta encara per desentrellar.

Ara, en canvi, proven de manipular tot el què és natural per tal de controlar als éssers humans, se’n sortiran? Eliminar l’humà i substituir-lo pel transhumà és un pla condemnat al fracàs.

L’interès de transformar l’home en un ésser mecànic -per sofisticat que sigui- és una tasca inútil perquè la consciència, que n’és el seu atribut principal, és inaprehensible. Faran robots però no humans tecnificats.

Malgrat el poc o gens conscient que sigui un ésser humà no es pot deslliurar del seu tret idiosincràtic, per això, tot i la seva ineptitud, seguirà sent portador de la consciencia que, en definitiva és el senyal de que està viu.

Per molt que ens sembli que avancem hi ha coses transcendents que s’escapen a la nostra comprensió i no podem fer més que acceptar-les tal com són i agrair-les!

L’esquema universal ens sobrepassa i veure’n (intuir-ne) la seva immensitat ens situa en un lloc ben humil. El nostre Sol, font de l’energia que ens manté vius, no és més que una de tantes entre les infinites estrelles escampades per l’univers.

A voltes s’ha parlat que tot és una projecció hologràfica. Com poder-ho saber? El què sí és evident és la magnitud i la “pulcritud” present en tot aquest entramat tant ben cohesionat.

O sigui que, per anar fent camí sense destarotar-nos massa, gaudim del que se’ns ofereix i siguem conscients dels grans dons que tot plegat suposa.

O així m’ho sembla

___________________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 8 maig 2024

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/