© EL FENOMEN DE LA VIDA
DESPIETADAMENT ABSURD
Avui em vull
permetre una visió crítica de la vida en general a partir del què la realitat
ens mostra de formes diverses.
La vida és un
enigma en el que tots ens hi trobem ficats però del que, malgrat les seves
contradiccions, ningú se’n vol deseixir. Existir o no existir, vet aquí l’imponderable
dilema.
No entenem allà
on som, ni perquè hi som, però no tenim escapatòria: Ens hem d’espavilar i anar
mirant de comprendre-ho, deixant de banda tot allò que no ens serveix o ens
desestabilitza.
Perquè, al final, viure és un exercici de funambulisme en el què hem de passar la maroma sense caure al buit, ves quina broma! com si haver d’anar sempre fent equilibris fos molt estimulant.
Tot plegat una
mena de gimcana plena de paranys -tan físics com morals- que fa pensar en la malèfica
història dels “jocs de la fam” (Los
juegos del hambre) on no et pots distreure gens perquè, o mates o et maten.
Sobreviure, que
no és precisament viure, és el joc que la vida planteja en termes de “vida o
mort” en tots els seus graus i situacions. Una veritable i inextricable jungla
de lluita sense repòs “depredador-presa”.
Hem aterrat a l’existència
amb data de caducitat i una colla de riscos de “desaparèixer” de mil formes aleatòries
que entenebreixen el trànsit vers un final en pau, que fora el mínim que caldria
exigir donada l’extinció segura de la vida.
Allò de que “viure
és patir” sembla una condició molt mesquina i bastant perversa. Anar venut i a
més a més, amb el final programat és, per a dir-ho planer, una “gran putada”.
Cap bàlsam que s’hi
vulgui posar, des de les religions o des altres propostes metafísiques, no impedeix
haver de reconèixer la malignitat de l’assumpte.
Potser per això,
de sempre han sigut una atracció -un entreteniment- tota mena de violències des
de les lluites de gladiadors fins als boxejadors, des de la cacera d’animals fins
al toreig, des de les pel·lícules de guerra fins a les malvestats humanes incomptables.
Com es pot demanar
o esperar bondat quan tot està muntat sobre un esquema tan cruel com el de què
per a què uns visquin, altres han de morir (cadena alimentaria o cadena de
poder)?
Sincerament, des
de la visió humana limitada, tot plegat resulta bastant descoratjador per no
dir res més gruixut.
Sembla però que l’accés
a la vida s’hi fa voluntàriament, amb coneixement de causa, malgrat que tot s’oblida
en accedir-hi i... aquí comença l’aventura.
Acabo de manera més
possibilista, acceptant que la vida és un joc, amb els seus riscos i un final
però que mentre dura proporciona experiències de diversa qualitat des de la premissa
de la sensibilitat material... el que no treu tot el que hem dit abans!
O així m’ho
sembla
________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 30 Març 2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà a l’enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario