© REVISANT CREENCES PERSONALS
Amb tants dalts i baixos, amb tanta informació (i desinformació), amb tantes experiències acumulades, amb tants dubtes i reflexions... m’ha semblat oportú fer-me una enquesta personal per a escatir en el possible allà on soc, què soc (o què crec ser) i en fi, amb què compto...
Bàsicament soc un
cos i un esperit. Disposo de la ment (raó) el cor (sentiment) i la consciència
(ètica). La meva essència és espiritual i exterior al meu cos. Podria dir-ne
l’ànima.
Crec en una Font Primordial, incomprensible, que ho abasta tot i és la font de la vida. Em sento connectat i protegit per aquesta Font Primordial que crec és l’origen de l’energia que ho configura tot dins l’univers i ens ha dotat a tots els éssers vius d’una intel·ligència per a poder seguir mantenint la vida.
Dono per suposada
la vida en altres parts de l’univers i l’existència d’éssers que algun cop ja ens
han visitat. Sospito que molts d’ells s’aprofiten de nosaltres els humans tot
manipulant-nos
Crec que hem
estat manipulats biològica i mentalment en algun moment de la història. A rel
d’aquesta manipulació, s’han escapçat les nostres capacitats creant-nos
contradiccions internes
Crec en
l’existència d’una consciència col·lectiva que aplega totes les nostres idees i
sentiments. Una energia global a la que tots estem connectats i d’on ens venen
la majoria d’inspiracions
Crec que la vida
és moviment i demana acció constant: si t’atures, mors. Tot l’univers està en
moviment i cadascú ha de trobar la seva pròpia motivació per a moure’s vers un
objectiu.
Entenc que el joc
de la vida està regit per la dualitat i l’equilibri i que el conjunt de
l’univers està regit per unes lleis inapel·lables que hi mantenen l’ordre i la
perfecció amb una justícia bàsica: Tal faràs, tal trobaràs.
Em moc a cavall del
meu lliure arbitri i els condicionants que em predeterminen. Tinc interrogants pendents: Perquè soc aquí? Què em
cal fer? Què hi ha després de la mort?
Dono per suposats
nivells de coneixement superior sobre la realitat que m’envolta. És una pena no
poder arribar a copsar plenament la vastitud d’aquesta obra però sé que el què
em cal saber sempre se’m revela
Accepto com a
tasca principal i intransferible el tenir cura física i espiritual de mi
mateix. No crec en l’efectivitat de labors col·lectives, sinó només en la
iniciativa i la experiència individual.
Podria especular
sobre altres aspectes, perquè n’hi ha molts d’implicats en aquest enigma que és
la nostra existència, en qualsevol cas tot va venint i es va sabent quan arriba
la seva hora.
Entretant, molta
pau d’esperit, confiança i alegria per a anar gaudint el millor possible
d’aquesta excepcionalitat que és la vida.
O així m’ho
sembla!
___________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 23 febrer
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà a l’enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario