Darrera de cada assoliment hi ha una persona que s’hi ha abocat, que s’hi ha arriscat

© LA SOLITUD DEL MANAGER          

LA NOSTRA INELUDIBLE RESPONSABILITAT A LA VIDA

Quan encara era molt jove i bastant inexpert vaig llegir el llibre “La soledad del manager” que em va colpir molt. El seu missatge era dur i clar: L’angoixa que sent un home que no té ningú més a sobre d’ell a qui poder consultar o delegar la decisió que, inapel·lablement ha de prendre ell sol, sense saber si serà l’encertada o no.

Pensant en això i repassant el meu camí fet fins avui, m’adono del munt de decisions que he anat prenent en solitari a la meva vida, totes elles transcendents i sense garanties de cap mena.

Triar una destinació militar, declarar-me a una noia per a casar-m’hi, remuntar una desfeta empresarial, acceptar la direcció d’una entitat pública, renunciar al negoci propi, ressorgir del trencament matrimonial, deixar enrere el confort i llançar-me a l’aventura, descobrir l’espiritualitat i abocar-m’hi, escriure per a una publicació setmanal, conrear pensaments i una vena poètica, crear un espai divulgatiu de la consciència, obrir diversos blocs a internet...

Cada una d’elles, en el seu moment, va suposar un repte inesperat que no vaig defugir i que ara vist en perspectiva m’omplen de satisfacció per haver-me’n sortit i per on m’han acabat portant.

Crec que cadascú és el “manager” de la seva vida i és l’únic que ha de decidir sobre tot el que la conforma i hi esdevé.

Massa sovint ens emparem en el grup per a no exercir les nostres capacitats. És la manera de no assumir responsabilitats, d’estalviar-nos la crítica aliena, de no voler córrer riscos.

Per això cap projecte col·lectiu pot reeixir. Cal sempre una persona que decideixi i doni la cara.

Darrera de cada assoliment hi ha només una persona que s’hi ha abocat, que s’hi ha arriscat, sortint de les normes -sense por- per aconseguir quelcom diferent.

Són les intuïcions personals les que aporten novetats al món. És el compromís personal de llançar-se a l’aventura l’única força que empeny la vida.

Totes les decisions que prenem son exclusivament personals. No hi ha alternativa en aquest aspecte. Poden ser molts els que es moguin però sempre és degut a la decisió d’una persona.

No costa gaire recordar fets històrics que porten afegit un nom propi, sigui en l’àmbit científic, militar, intel·lectual, econòmic o social.

A la paràbola dels talents ja quedava ben expressada la nostra responsabilitat en la vida. No s’hi val a ser poruc. Cal fer fructificar allò que se’ns ha concedit i només es possible des de la nostra iniciativa individual.

Som en aquest món amb unes capacitats determinades per a exercir-les i contribuir a la vida amb les nostres aportacions.

O així m’ho sembla

___________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 9 febrer 2024

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html