Al final tenim dues opcions: Amoïnar-nos-hi o despreocupar-nos i viure tranquils...

© QUE BÉ S’ESTÀ QUAN S’ESTÀ BÉ

Sembla que la “tempesta” hagi amainat pel que fa a l’assetjament directe però és una calma enganyosa i més a la vista de les “distraccions” que s’han posat en marxa. Unes distraccions que alhora suposen un sofriment inadmissible per a tantes persones.

I és que no paren, no se’n poden estar de fer mal en tot el què fan. Van començar amb el fals virus i les seves perverses mesures, van seguir amb la guerra d’Ucraïna i ara revifen l’escenari permanent d’Israel.

Tot són distraccions –mortíferes distraccions- mentre preparen amb tranquil·litat l’assalt final contra la humanitat en conjunt. És abominable però és el què hi ha.

Entretant aquesta moderada bonior que plana al nostre voltant no deixa de ser un miratge que distreu la nostra concentració i ens aparta del camí de la conscienciació.

La nostra estimada elit sap molt bé que l’ésser humà vol viure tranquil i sense tensions permanents per això actuen com un pescador per a cobrar el peix que ha picat: Tiben del fil una mica, després l’afluixen per a tornar a tibar-lo fins a tenir al peix fora de l’aigua.

Els seus cants de sirena ens atrapen d’una manera o altra i ens van encaminant cap a l’estable on ens poden tenir a tots ben controlats a l’espera de la nostra sort definitiva.

Mirant fredament l’època actual i comparant-la amb altres èpoques de la història passada, no sembla que en el fons hagin canviat gaire les coses i per tant costa de veure un esdevenidor diferent: Uns pocs que dominen i una gran majoria que està sotmesa...

Abans es podia adduir la ignorància de la gent per a comprendre la situació social, però avui dia o és que realment no hem avançat o potser hi ha quelcom que influeix subreptíciament en el nostre calamitós tarannà.

D’acord que la permanent manipulació fa estralls entre la gent que, sense quasi bé adonar-se’n, cau en els paranys continuats que li paren per tots els costats. Però costa d’admetre que les nostres potencialitats restin tan desactivades, ofegades, ignorades...

Unes potencialitats ben certes que són el motiu del gran interès que tenen en adormir-les, desdibuixar-les, fins a fer-nos dubtar de la seva existència.

Poder i control semblen les motivacions aparents però el què resta amagada en el terreny de les especulacions és la veritable raó de tot plegat: L’abducció de les nostres ànimes!

Amb això entrem en un pla dimensional que ens és inaccessible, tot i intuir-lo. Només en podem sospitar, però en cap cas ho hem de descartar malgrat la manca de coneixement concret.

Davant d’un fet que va més enllà del visible, hi podem creure? Què hi podem fer? Què hi tenim a guanyar... o a perdre?   

Se n’han sentit i escrit tantes versions que no saps per on agafar-ho. El què sí sembla bastant cert és que alguna cosa hi ha d’haver “darrera la cortina” i és quelcom que ens afecta de ple.

Al final tenim dues opcions: Amoïnar-nos-hi o despreocupar-nos i viure tranquils... tot el tranquils que puguem estar. Per allò de que la ignorància és una mena de felicitat!

Que tothom hi digui la seva i a veure si entre tots en traiem l’entrellat.

________________________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 31 octubre 2023    

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html