© VIURE SENSE MANUAL D’INSTRUCCIONS
D’entrada sembla lògic que si la vida és una “experiència” no tingui manual d’instruccions. El què passa és que, conforme vas vivint, t’adones de la colla de pífies que vas acumulant i que et suposen frustracions i decepcions.
Com que no hi ha
segona oportunitat vas tirant, procurant aplicar-te millor en la tasca malgrat
que les noves situacions siguin diferents i demanin altres actituds.
Vista en perspectiva, la sendera recorreguda no és per a llançar coets precisament. Cert que en cada moment se suposa que has fet el millor que sabies, però els resultats imperfectes van deixant un pòsit decebedor a l’ànima.
Cal conformar-se
i anar fent (sense amargar-se la vida) tot mirant de veure-hi tan clar com es
pugui per a gaudir-ne sense recances ni caure en nostàlgies i menys en
remordiments que no serveixen per a res.
El panorama del
temps viscut pot no ser el què més ens hagués agradat, però ja ha passat i ara
toca bregar amb el dia a dia fent-ho tan bé com sapiguem.
Si haguéssim disposat
del manual d’instruccions potser ho hauríem fet tot perfecte, però sense cap
marge per a la sorpresa i l’aventura.
Seria com veure
una pel·lícula de la que ja coneixes la trama i el desenllaç final, cosa que li
treu tot l’atractiu i la gràcia.
A la manca
d’informació per al camí de la vida, s’hi afegeixen a més les implicacions del
conviure amb d’altres, tots amb les mateixes mancances i frustracions.
Aquesta
interacció a vegades serveix per a aprendre, però també pot suposar una
distorsió més en el propi caminar, ja de sí insegur i desorientat.
Viure no és de
franc sinó una tasca a voltes feixuga i sempre abnegada: Cal voluntat i
decisió. Contínuament hem de prendre decisions que poden ser encertades o
errades.
Em sembla però
que ningú ho canviaria per una altra cosa, primer perquè no coneixem res més i
segon perquè, tot i els entrebancs diversos, viure és força interessant i
entretingut...
En qualsevol cas,
cadascú s’ha d’espavilar a la seva manera i suplir la manca “d’instruccions”
amb imaginació i seguint la seva pròpia intuïció.
Només els reptes
assolits –perquè sempre hi ha quelcom ben fet- ens proporcionen la gratificació
anímica que minimitza totes les ensopegades que puguem anar tenint
Sort d’això!
_________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 23
setembre 2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario