Allò de pels seus fruits els coneixereu perquè en ambdós costats n’hi ha de tota mena

© LA LLUM I LA FOSCOR                      

Vet aquí la clàssica dicotomia que no passa mai de moda i que és al fons de tot en la Vida.

Sense entrar en terrenys polèmics cal reconèixer que, des del nivell pràctic, la llum és més poderosa que la foscor. Exemple: en un lloc a les fosques encens un llumí i s’esvaeix la foscor.

Per contra, què hi pots fer en un lloc il·luminat per a que es torni fosc? La foscor no és quelcom en si mateixa, es més una situació, el resultat de l’absència de llum.

Per tant aquí ho tenim. La llum té entitat pròpia i la foscor no. A partir d’aquesta premissa ja ens podem endinsar en els efectes ocasionats per cada una d’elles.

Si la llum és “l’estat natural” de les coses, la foscor n’és una anomalia: la manca de llum i en ella hi té el “remei natural”.

Quan parlem dels “foscos” dels que són a la foscor, només ens cal suposar -sense entrar en més detalls- que viuen amb “la llum apagada” i que en poden sortir –si volen- obrint el llum.

Tota aquesta digressió per a mirar d’afinar el munt de literatura “metafísica” sobre el tema: Més que dos estats de vida, el que hi ha són dues voluntats: el viure encès i el viure apagat.

En aquest esquema dual s’hi podrien acollir conceptes com: extravertit vs. introvertit, coratjós vs. poruc, confiat vs. recelós...

En general anomenem “foscos” a aquells que actuen d’amagat i amb intencions dolentes envers els demés i es dóna el cas del contrasentit que en aquest grup n’hi ha una colla anomenada els “il·luminats” (iluminatis) que ja són ganes d’embolicar la troca.

Bé, tal com he dit abans, no vull entrar en polèmiques i el que sí m’interessa és analitzar el grau d’incidència d’aquestes dues postures.

Hem de reconèixer que estar “encès” o “apagat” no comporta necessàriament ser “bo” o “dolent” primer perquè ningú està en possessió de la veritat absoluta i no pot dir el què està “bé” o el que està “malament”

Per posar un exemple asèptic, en el terreny informàtic tenim que la codificació es fa amb uns i zeros que en termes elèctrics suposen estar ON (encesos) o OFF (apagats) i ni una ni altra posició tenen preponderància sinó només les seqüències agrupades que donen un sentit o un altre a la codificació.

Així que cal anar molt en compte alhora de fer servir aquests conceptes que no deixen de ser opcions de vida i sí que cal parar atenció a les conseqüències de l’obrar dels subjectes, siguin d’un cantó o de l’altre.

És allò de “pels seus fruits els coneixereu” perquè en ambdós costats n’hi ha de tota mena, encara que a primer cop d’ull sembli el contrari.

O sigui que potser que no ens entabanem massa amb definicions preestablertes que ens poden despistar o, si més no, fer-nos creure quelcom que no és.

Els humans som força contradictoris potser perquè estem sotmesos a masses situacions que ens resulten incomprensibles i ens fan ballar el cap més del compte.

En qualsevol cas, és evident que tots tenim unes tendències principals que ens decanten cap a la llum o cap a la foscor sense que aquestes tendències siguin inamovibles.

És allò del lliure arbitri o de “l’obra inacabada”

_____________________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 6 setembre 2023

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html