Davant d'una amenaça global la decisió de “sol o acompanyat” agafa un caire diferent

© SOLITARIS O EN COMPANYIA?             

Una discussió força sovintejada és la que oposa viure sol o acompanyat. En ambdós casos hi ha inconvenients i avantatges però cal esbossar-ne algunes característiques segons siguin aplicades a situacions diferents.

A la vida, en general, tendim a agrupar-nos seguint afectes i gustos similars i això tant és vàlid per a grups nombrosos com per a la mínima relació com és la d’una parella. D’altra banda hi ha circumstàncies que fan necessari ser un grup determinat (practicar algun esport, treballs que demanin col·laboració, iniciatives col·lectives, etc). De totes maneres es pot triar fer les coses un mateix en solitari (creació, esbarjo, reflexió) o bé compartir-ho amb altres.

L’amenaçadora situació actual però ens interpel·la per com enfrontar els esdeveniments si sols o en companyia. Si ho fem sols, som més dèbils però més concrets que si ho volem fer en grup on sempre afloren disparitat de criteris i nivells de compromís.

En aquests temps conflictius a més no poder, l’actitud personal és molt rellevant donat que les decisions a que ens enfrontem són compromeses i difícils de compartir.

Tothom té motivacions de fons que reforcen l’actuació en solitari i és que no has de donar explicació a ningú si segueixes el què vertaderament sents.

Les relacions personals són una doll inesgotable de frecs i malentesos que comporten un malbaratament gran d’energia, però ens hi entossudim perquè sembla que no puguem passar sense tenir-ne.

També és força present en molts de nosaltres la temptació de fugir d’una realitat desplaent i anar a “buscar-se la vida” enllà de l’entorn habitual: És una fugida? És un senyal egoista? És una deserció?

Hi ha etapes a la vida que demanen un allunyament, un canvi d’aires per a veure-hi més clar, i en aquest casos és una qüestió personal que cal assumir individualment.

Quan es tracta però d’enfrontar-nos a una amenaça global –com la que ens està envoltant ara- la decisió de “sol o acompanyat” agafa un caire diferent.

Si no ens posem d’acord amb altres, ens decidim per actuar en solitari apartant-nos del “fregat” per actuar de la forma que ens sembli millor. Així ens estalviem discussions inútils, però si la situació ens afecta a tots per igual potser ens cal un esforç per a compartir criteris d’encarar-la

Per a fer-ho de forma gràfica: D’una banda hi ha l’ermità que resa, medita i es manté en calma en la seva solitud. De l’altra hi ha el guerrer combatiu en tots els fronts que creu necessaris i es clar amb tots els inconvenients i maltempsades que puguin presentar-se-li.

Tan a la vida com davant de les amenaces generals potser cal admetre els dos aspectes: que hi hagi gent de tota mena que actuï segons les seves creences, disponibilitats i “voluntat”

O sigui que tant en les relacions de parella com les actuacions en grup el que decantarà la nostra forma d’actuar (en companyia o sols) serà allò que sigui prioritari per a un mateix: aventura o tranquil·litat, compromís o “wu wei”, coratge o covardia...

I totes les posicions crec que són ben lícites (si és que respectem allò de la “llibertat”) i donat que cadascú és com és i compta amb el què compta.

__________________________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 26 setembre 2023   

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html