Això és el l’únic que podem fer si de debò volem respondre al repte que se’ns planteja

© NOSALTRES SOM LA LLAVOR       

Així, tal com sona. Ara en aquests temps de maldat, de destrucció de l’esser humà, d’anorreament generalitzat, és quan arriba la nostra hora.

Tots aquells que siguem conscients del repte d’aquesta època, hem d’estar disposats fins i tot a immolar-nos si cal per a mantenir la dignitat i la llibertat humanes.

De vegades, quasi sempre, les coses canvien perquè hi ha una massa crítica que ho fa possible: Una llavor plantada a temps floreix quan sembla que tot se n’ha anat en orris.

Nosaltres som la llavor que hem de plantar per a què floreixi si tot s’ensorra. Nosaltres som la llavor d’un món millor!

Tots aquells que no estem d’acord amb la submissió i el menyspreu del sistema, estem convocats a plantar-li cara malgrat reconèixer que és molt més fort que nosaltres...

Hem de concentrar la nostra energia en viure amb calma i serenitat passant del sistema i mantenint-nos fidels als nostres valors.

Hem d’estar predisposats fins i tot a no poder veure els resultats del nostre sacrifici.

Un fet històric por servir-nos com exemple de la nostra situació: Els primers cristians, si no volien abjurar de la seva creença, eren llançats als lleons. Molts van sucumbir d’aquesta forma terrible, però després de 300 anys, va ser instaurat de manera oficial el cristianisme, encara que ells no van poder gaudir-ne, van ser però la llavor que va fructificar.

Això és el què nosaltres podem fer... l’únic que podem fer si de debò volem respondre al repte que se’ns planteja. És dramàtic sí, però qualsevol altra cosa, a més d’inoperant, és fer-li el joc al sistema.

Prou d’entretenir-nos amb manifestacions, instàncies i reclamacions que només serveixen per calmar la nostra consciència. Quan sabem (o intuïm) que no serveix de res, el què cal és prendre decisions personals valentes i intransferibles.

Cadascú és responsable de les seves decisions. Tothom té el dret de seguir en el sistema i assumir-ne totes les humiliacions i  submissions que vulguin imposar-nos o bé marginar-se’n i restar exposat a moltes penalitats.

Quants més siguem en el bàndol de la Humanitat, més transcendent serà la nostra decisió. Si no arribem a veure un món harmònic, equilibrat, just i amorós, almenys podrem sentir-nos joiosos d’haver-ne estat els impulsors.

És com allò de plantar un arbre, en el que no ens hi podrem aixoplugar a la seva ombra, cosa que sí faran els que ens vinguin al darrera.

Vull deixar clar que és una decisió personal. Quan ens trobarem entre l’espasa i la paret, només cada un podrà i haurà de decidir el què li sembli millor.

Amen

_________________________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 15 setembre 2023

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html