© EL MÓN QUE VOLEM
Cada vegada que enfoquem la nostra atenció en el
futur distòpic que ens presenta l’elit, estem dirigint la nostra poderosa
energia mental a materialitzar aquest futur. La qüestió és, quin futur volem?
Si de veritat en volem un de diferent, el què hem de fer és enfocar la nostra
atenció en com ens agradaria que fos i deixar de repetir els seus plans.
No cal que tots imaginem un mateix món, un mateix
futur. Cadascú pot crear mentalment el seu i, amb la suma de totes les nostres
intencions, anirem materialitzant quelcom bonic i diferent. Compartim les
nostres visions de futur, amb uns valors que ens enriqueixin com éssers humans,
així anirem posant els fonaments energètics a sobre on poder aixecar el futur
que somiem.
Podem estar segurs que és al nostre abast aconseguir-ho si partim de la base de voler-ho.
No ens calen
moltes eines ni treballs, només la decisió i la voluntat: Ho vull i ho accepto. El què calgui fer anirà aflorant i es farà
evident, només ens caldrà anar seguint el camí que s’obri.
Tenim l’energia
necessària i el repte forma part del nostre quefer en aquest món -en aquesta
època concreta- que per això hi som.
Que sembla impossible?
Que caldria algun miracle? Tranquils, que la Vida és un miracle continu, només
cal que hi parem una mica d’atenció i ens adonarem del munt de coses que
semblen impossibles i es produeixen cada moment al nostre voltant i en
nosaltres mateixos.
A través nostre
es manifesta la Vida que només demana la nostra iniciativa, la nostra decisió,
la nostra acceptació de l’equip que formem amb ella per anar materialitzant QUALSEVOL
COSA.
Si la Vida és indiscutiblement
un miracle i nosaltres en som una manifestació, perquè dubtar de les
possibilitats reals d’assolir qualsevol cosa que ens proposem si així ho
decidim i ho acceptem a l’avançada.
No és un discurs “new
age”, ni un “brindis al sol” és una possibilitat ben real que s’alimenta del
nostre convenciment i confiança més pregona en el misteri de la Vida.
No us faci por
acollir-vos a termes que no “estan de moda”, que semblen inversemblants o que
estan menystinguts en l’era de la tecnologia.
L’energia que
atresorem inactiva a dins nostre és capaç de tot el què ens proposem. L’única
condició és que no la podem governar. La podem convocar, ens hi podem encomanar,
hi podem confiar... però llavors l’hem de deixar fer.
Quan es destapa l’espai
d’energia de la que tots disposem és, metafòricament, com quan surt el geni de
la làmpada que ja no hi ha qui el pugui parar.
Així que
pensem-hi amb totes les nostres ganes i agafem-nos-hi fort que podem muntar-ne
una de grossa i sempre serà pel nostre bé.
Però una cosa
importantíssima: Posem-hi la més gran il·lusió, perquè la il·lusió és el
combustible infal·lible per aconseguir el què vulguem. Quan la il·lusió es fa
present, les comportes del nostre dipòsit d’energia s’obren de bat a bat i comencen
a sorgir opcions, oportunitats, sincronicitats...
En fi no us vull
atabalar amb una visió optimitzada de les nostres possibilitats. És quelcom que
cadascú ha de comprovar per si mateix.
Per la meva part,
he de dir que no parlo per parlar. Personalment he experimentat el que us
exposo i per això no tinc cap mania de fer-vos-ho saber.
Bé doncs, mans a
l’obra?
________________________________________________________
Joan Martí - 11 d'agost 2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
No hay comentarios:
Publicar un comentario