A veure, pensem una mica… Que ens volen fer
combregar amb rodes de molí és prou evident a aquestes alçades de la
pel·lícula. Ara bé potser el què ens volen fer empassar no sigui el què a
tothora es parla. M’explico.
Que ens volen atemorits i desorientats és ben a la
vista. Altra cosa és que tot allò amb el què ens amenacen ho arribin a fer
realitat i només els serveixi per a tenir-nos entretinguts mentre ens preparen
el què realment volen fer...
A què ve aquesta pensada? Doncs que no sembla que sigui gaire estratègic parlar a l’avançada dels plans per a implementar... La regla nº1 sempre és el factor sorpresa, perquè doncs tanta propaganda de si faran o deixaran de fer això o allò!
Sí però el que pretenen, donant-nos a conèixer els
seus plans, és que ens hi anem acostumant i fins hi tot els donem per
inevitables.
Amb la seva gran capacitat de planificació i
execució, que se’ls ha de reconèixer, tot i que sembla que entra en
contradicció amb les tàctiques emprades a la vista i admetent que, com no poden
actuar contra el nostre lliure arbitri, busquen tots els retombs per anar-nos-la
colant.
Tot i així i donat que la desferra abasta a tot el
món, no em puc estar de creure que s’hi amaga quelcom més gros que les martingales
amb les que ens han anat entabanant i que, per tant, els objectius que realment
tinguin estiguin ben amagats.
Per tant doncs i recapitulant, per a què tantes
històries i embolics diferents emprats en assolir uns objectius totalitaris -podríem
dir-ne canvi de paradigma- si com més remenin la merda més pudor farà?
Si convenim doncs que només ens maregen la perdiu,
quina actitud hi podríem prendre nosaltres, tot i desconèixer els seus
veritables objectius?
Fem servir la imaginació per anar més enllà del
que se’ns presenta a primera vista i tractem d’esbrinar quin pot ser el
propòsit real de tota aquesta moguda.
Tinguem en compte que ens hem de situar en l’àmbit
metafísic o transcendent, que la batalla es planteja en dimensions alienes a la
realitat que ens envolta, per tant ens anirà bé revisar fets històrics, mites,
religions i filosofies per a mirar de treure’n l’entrellat.
Fent una passada ràpida per la història què ens
han explicat ens trobem d’una banda a “deus” bastant sospitosos de ser “capos
mafiosos metafísics” violents, egoistes, cruels, capritxosos i desinteressats
de la humanitat si no és per a treure’n profit.
Si entrem en el terreny de possibles altres
civilitzacions a l’univers -a les que atribuiríem ser molt més avançades que
nosaltres- els possibles interessos que tindrien en el nostre planeta és un
tema desconegut per a nosaltres però, si més no, a considerar.
Així que tenim algunes opcions alternatives per a
no quedar-nos centrats únicament en el que sembla que es mogui al davant nostre.
En fi, potser
es tracta de remenar una mica per a entreveure alguna cosa nova que ens pogués
servir per a fer-nos una idea més cabal d'allà on som ficats... o de on ens
volen ficar!
Reprenent l’interrogant de més amunt: Què hi pot
fer l’ésser humà individual? Si no sabem ni què, ni qui, ni com... ho tenim
bastant cru per a definir-nos estratègicament i poder-hi plantar cara amb
efectivitat.
Potser posar-nos en la disjuntiva del “fluir” i a
veure per on peta, sense amoïnar-se. Carregar-nos de paciència i de tot el
benestar i la pau que puguem i el què ens toqui fer, ja se’ns farà saber en el
seu moment.
O potser estic equivocat i tot el què passa és la
pura veritat...
______________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 8 maig
2023
ALTRES ESCRITS DEL
MATEIX AUTOR:
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario