En qualsevol cas, penseu que no esteu sols i que teniu tot el què necessiteu

© L’ANTROPÒLEG GALÀCTIC                

La dita antiga de “coneix-te a tu mateix” és un bon punt de referència per a mirar de fer un balanç de la situació actual de l’ésser humà i la mateixa raó de ser de la humanitat.

Per a ser estrictes en aquesta comesa li podríem demanar ajuda a un ésser imaginari, en aquest cas un científic aliè de la Terra, un “antropòleg galàctic”. L’encàrrec seria analitzar la Humanitat en conjunt i fer-ne un diagnòstic desapassionat. Som-hi doncs: te la paraula el nostre antropòleg

Bé estimats amics, el que s’observa a primera vista és que tots els éssers humans reflecteixen pràcticament les mateixes necessitats i aspiracions a banda de petites diferencies físiques o psíquiques.

Vistes de lluny les coses es poden relativitzar enormement i copsar-ne fàcilment l’essència que en el cas vostre es podria sintetitzar en alguns trets específics:

-       Afany de supervivència

-       Desig de ser estimats

-       Ànsia de coneixement 

-       Sociabilitat

-       Dubtes vitals: qui soc, d’on vinc, a on vaig?

-       Angoixa pel desconegut

La llista podria ser més llarga però ens serveix per a situar-nos i establir uns trets que us defineixen a la immensa majoria.

Per dessota d’aquestes característiques bàsiques hi trobem les emocions, en les seves variants virtuoses o malignes, i aquí és on nien i comencen les diferències que es fan evidents entre els éssers humans.

Si jutgem les vostres accions emparant-nos en les emocions, el resultat no pot ser equilibrat. Cal no apartar-se dels trets principals per a poder trobar les respostes més adients.

La pròpia constitució humana, amb les seves capacitats i limitacions és la base per arribar a unes conclusions tan ajustades com sigui possible.

El gran dilema sempre present del bé i el mal sura per damunt de tot i ho fa de vegades de manera enganyosa, justament per la relativitat de gran part del procés vital.

Com que no hi ha llibre d’instruccions us heu de guiar per la intuïció i per tot allò que us ressona i així aneu fent camí bastant a les palpentes.

Si a sobre us intoxiqueu amb creences, costums, conveniències, pors... la barreja s’aparta molt de l’equilibri necessari per a saber on sou i fins i tot qui sou.

Viure en societat comporta el risc de “contaminar-se” sense voler, però és de la interacció social d’on traieu molta part de la vostra raó de viure que abasta tota mena d’experimentació.

La dualitat defineix el vostre viure: naixement-mort, estimació-odi, alegria-patiment, pau-neguit, equilibri-desorientació, confiança-por...

Aquestes polaritats i moltes d’altres emmarquen les vostres passes i us obliguen contínuament a prendre decisions, a entomar estats d’ànim, a refermar conviccions...

Amb aquest bagatge i amb el llast de tot el què desconeixeu, aneu per la vida a batzegades interrogant-vos constantment sobre l’encert del què feu.

I ara, en els temps tan inhòspits que corren, encara us formuleu més preguntes per a trobar la sendera adequada en aquest experiment vital del què desconeixeu tantes coses.

Què us puc recomanar? No m’atreviria pas a donar-vos cap consell donat que l’experiència de la vida és una aventura extraordinària subjecte al lliure arbitri.

En qualsevol cas, penseu que no esteu sols i que teniu tot el què necessiteu.

_________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com - 24 d’abril 2023  

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html