Potser la nostra fortalesa i convicció no són a l’alçada de les circumstancies

© COM SORTIR D’AQUEST CUL DE SAC? 

EL GRAN REPTE QUE ENS INTERPEL·LA

Els dolents se’n surten perquè els bons no fan res... Per bé o per mal les coses es produeixen per decisions de gent que hi ha pensat i s’hi ha esmerçat. Els que només fem d’espectadors sempre som els damnificats justa o injustament.

Cada circumstància té les seves pròpies característiques però el “comú determinador” és la valoració de la pròpia dignitat i llibertat anteposada a la submissió i l’anorreament.

És no acceptar almoines, no admetre que et “perdonin la vida” a canvi d’esfondrar la teva humanitat... la teva raó de ser i de viure.

En diferents etapes històriques hi ha hagut gent que s’ha estimat més “eliminar-se” que sotmetre’s a d’altres o a condicions inadmissibles.

Abans nostre grups d’humans amb menys recursos físics i mentals, es van plantar enfront l’amenaça de la seva destrucció cultural i molts cops també física i van preferir immolar-se que perdre els seus valors més preuats com ara la dignitat i la llibertat.

Oferir la pròpia vida és el preu més elevat que es pot contemplar! No té més valor la vida que qualsevol cosa que se li pugui comparar? Què s’hi guanya amb una decisió tan radical? Evidentment no es tracta d’una operació de guanyar o perdre sinó d’una raó de ser.

En aquest món hi hem vingut a VIURE no a sobreviure. Hi hem vingut a GAUDIR no a passar com es pugui i, en estar-hi només un temps limitat, aquest ha de ser de profit, ha de pagar la pena.

Aquí només hi som de pas i n’hem de partir una hora o altra: ho podem fer amb la cara alta o consumits i escarnits. Quan les coses agafen el caire actual -que només fa que empitjorar- la nostra actitud digna té dues vies: fugir o lluitar, en ambdós casos el sacrifici hi és implicat.

1) Ens n’anem del sistema i mirem de crear quelcom apart nou... o

2) Ens n’anem d’aquest món per decisió pròpia abans que ens en facin fora de males maneres.

Si ens estimem més la via 1 ens cal no perdre ni un minut rebutjant allò que ens imposen i dedicar totes les nostres energies a confegir un esquema de vida diferent que ens aporti pau i felicitat per mitjà de la solidaritat i la convivència.

En aquest cas haurem de ser molt creatius per a substituir les comoditats del sistema amb nous  i més naturals medis per a la nostra existència on han de prevaldre els valors per damunt de les coses.

En qualsevol cas, hem de reconèixer que, tot i sentir-nos molt conscients de la situació, el nostre tarannà està molt “contaminat” amb les comoditats i les rutines del sistema tot i que això ha estat fins ara perquè el què ve –molt ja és aquí- no és ni de bon tros tan agradable.

Per a resumir. O prenem les decisions ara que hi som a temps o ens preparem per a entomar tot el què vingui mirant d’acostumar-nos-hi malgrat poder-ne sortir ben malparats.

Tot plegat sembla molt dramàtic... i en realitat ho és! Però la temptació d’amagar el cap sota l’ala i quan peti aguantar fort, no sembla el més raonable tot i ser conscients que la nostra fortalesa i convicció potser no són a l’alçada de les circumstancies.

Si aquest és el cas caldrà tirar d’humilitat i acceptar els esdeveniments que es presentin i, quan es presentin, mirar d’acollir-nos i confiar en el nostre poder interior per a fer-los-hi front. En definitiva és l’acceptació en el grau més alt que sapiguem aplicar-hi i amb tot l’esperit de transcendència que hi puguem aportar.

Som una part del tot i com a tal tenim unes potencialitats concretes a les que ens hem de cenyir.

_____________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com - 27 març 2023