.jpg)
El 29 de setembre arriba als cinemes 'Robin Bank',
l’opera prima de la directora Anna Giralt que busseja, reproduint un procés de
recerca personal, en la història de l'activista que l'any 2008 va generar un
intens debat públic en anunciar que s'havia apropiat de vora mig milió d'euros
en préstecs bancaris que pensava destinar a activitats vinculades a difondre
alternatives al capitalisme especulatiu
El matí del 17 de
setembre de 2008 va sortir a la llum una nova publicació. Era un diari
independent batejat amb el nom de Crisi.
Es repartia pels carrers de forma gratuïta. Entre totes les persones que van
acceptar una còpia hi havia Anna Giralt. Just a la sortida del metro, va poder
veure la notícia principal: un jove anomenat Enric Duran assegurava
haver “robat” 492.000 euros a diferents entitats bancàries, amb préstec que no
tenia intenció de retornar amb l’objectiu de promoure un debat entorn del model
financer capitalista i especulatiu.
“En aquell moment em va semblar un acte radical i transgressor”, diu Giralt, que ara debuta com a directora de cinema amb el documental Robin Bank, que recrea la història d’Enric Duran “Aquesta idea de David contra Goliat em va mostrar altres maneres de lluita, com un far que proposa altres vies”. La pel·lícula s’ha estrenat al cinema Aribau de Barcelona.
Onze anys
després, en 2019, aquell nom que havia desaparegut de la vida pública sorgia de
nou. Durant els aldarulls de la sentència del procés, Enric Duran reapareixia
per fer una crida a la desobediència. En aquell moment va néixer la inquietud
d’Anna Giralt per saber més de la història d’aquell activista buscat per la
policia i que vivia en la clandestinitat. La seva veu sorgia com una guia
reforçada per l’èxit de l’acció i el mite del personatge.
Robin Bank,
l’opera prima d’Anna Giralt, reprodueix la història d’Enric Duran. Veient-la,
no només sabrem com va preparar l’acció que el va portar a protagonitzar un
intens debat públic –va arribar a ser batejat amb els malnoms de Robin
Hood dels bancs o Robin Bank– sinó que també veiem la part
més personal del personatge. Des de les inquietuds que ja mostrava quan era una
criatura, i que coneixem a través del testimoni de la seva mare, fins al moment
que pren la decisió d’anar una mica més enllà i entra a formar part del
moviment antiglobalització.
A través d’unes
gravacions que facilita el seu advocat, serà la veu del mateix Enric Duran,
acompanyada d’unes imatges d’animació, la que ens expliqui com s’ho va fer per
perpetuar el “robatori”. És punt d’inflexió en la pel·lícula reforçat per la
imatge prèvia més propera que Anna Giralt ens aporta i que ens ajuda a entendre
bé què va fer exactament. “Quan entenc bé com l’Enric va fer l’acció m’adono de
la complexitat i de la tenacitat que calia per fer-la”. La narració de
l’activista és sincera i detallada; també ens parla dels errors que va cometre
durant els primers intents. “És una acció que va planificar i dur a terme
durant gairebé tres anys, aquesta perseverança, em sembla admirable”, apunta la
realitzadora.
Objectiu,
trobar-s’hi cara a cara
La pel·lícula és
un trajecte personal de la directora. Ens dóna tota la informació que ella va
recopilar per poder entendre millor qui és Enric Duran i poder arribar,
mitjançant una imatge més calidoscòpica, al propòsit principal: la trobada amb
ell cara a cara. Les dificultats de viure en clandestinitat de l’activista,
compliquen la tasca, però aprofita el temps en aprofundir en les reflexions que
li assalten el cap. Ens ensenya els canvis que va patint la imatge que tenia
d’ell, com, cada vegada, és més humà, més complex. Aquest procés, però, en lloc
de desvirtualitzar-lo, de treure valor a la seva acció, de caure en la
simplicitat de titllar-lo de somiador, reforça el respecte i l’admiració. És un
home que sempre s’ha mantingut fidel a uns ideals i ha viscut (i viu), en
conseqüència.
La història i
sacrificis que han capgirat tota la vida d’Enric Duran, t’obliguen a
qüestionar-te. És molt probable que moltes espectadores i lectores pertanyin al
grup al qual pertanyem la majoria: Jo no
ho hauria fet. Fins i tot si creuen en el canvi que planteja l’activista,
fins i tot si estan d’acord amb les seves paraules, no estan del tot segures de
fins a on estarien disposades a arribar per aconseguir-ho. “La pel·lícula et
qüestiona el teu paper com a agent de canvi o agent continuista, i fins a quin
punt som coherents i els nostres pensaments estan alineats amb les nostres
accions”. Aquesta reflexió de la directora creix amb el film.
Aquesta anàlisi
personal és més intensa amb la trobada d’Anna Giral amb Enric Duran. “Malgrat
el temps i l’aïllament, continua tenint el mateix esperit”, assenyala la
directora. Tant és així que no ha parat, continua actiu, preparant noves
accions amb la mateixa constància, paciència i perseverança i amb la mateixa
finalitat: la conscienciació social.
Al film la
paraula lluita queda enrere, “l’hem de canviar per d’altres com construir, proposar o cooperar”. Amb la
seva acció, Enric Duran volia demostrar els errors d’un sistema, assenyalar les
futures conseqüències que vam poder viure i que encara avui vivim. Però el
sistema no és invencible i ell sembla disposat a mostrar quines són les
alternatives. “Sembla que en el nostre imaginari (i en això el cinema
darrerament penso que hi contribueix molt), ens costa més imaginar la fi del
capitalisme que la fi del món”, diu Anna Giralt.
“El que és utòpic és el capitalisme, no les
alternatives”.
VIST A: https://directa.cat/a-la-recerca-denric-duran/
Altres entrades en aquest bloc sobre l’Enric Duran:
EL FENÒMEN
"ENRIC DURAN" LIQUIDAR LA BANCA
https://elcamidelavida.blogspot.com/2010/11/el-fenomen-enric-duran.html
ROBIN DE LOS BANCOS SE QUEDA SIN ABOGADO
https://elcamidelavida.blogspot.com/2013/02/enric-duran-desobeint-al-poder.html
FAIRCOIN, LA CRIPTOMONEDA DEL ROBIN HOOD CATALÁN
https://elcamidelavida.blogspot.com/2015/05/no-pretende-hacer-desaparecer-el.html
COMUNICAT D’ENRIC DURAN DES DE L’EXILI
https://elcamidelavida.blogspot.com/2019/04/considero-que-no-hi-ha-cap-estat-amb.html
ENRIC DURAN HACE
UN LLAMAMIENTO A LA DESOBEDIENCIA CIVIL
https://elcamidelavida.blogspot.com/2011/12/una-invitacion-la-desobediencia-civil.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario