GUARDONS,
DONACIONS I CONFLICTES D’INTERÈS
La companyia Hipra, referent en la fabricació de vacunes en el sector veterinari, segons Animal Welfare Foundation (AWF) l’any 2018 va estar relacionada en un cas esgarrifós de maltractament d’eugues prenyades per l’obtenció d’una hormona molt cobdiciada per la indústria farmacèutica. Ara, havent rebut tot el suport i col·laboració institucionals, ha comunicat que es veu capaç d’enllestir 600 milions de dosis de vacunes per a ús humà per a aquest any. Una quantitat impressionant d’unitats que ens mostra com el govern espanyol i el català, des de fa temps, treballen per a perpetuar l’estratègia de vacunació contra la Covid-19, en detriment dels tractaments preventius i de qualsevol altra alternativa.
La col·laboració
publicoprivada és un dels eixos de la cultura de la governança actual. Aquesta
estratègia de col·laboració va començar fa anys com a fórmula per a sumar esforços
per a treballar per al bé comú, però degut als interessos existents, en molts
casos, acaba essent un transvasament de diners públics a les grans corporacions
privades. Per això no és una casualitat que gràcies a la pandèmia, a la “llista
de les persones més riques del món” hi siguin, entre d’altres, Stéphane Bancel,
CEO de Moderna, i Ugur Sahin, CEO de BioNTech (fabricant d’una de les vacunes
contra la Covid-19 juntament amb Pfizer). I que ara, en la dels «100 espanyols
més rics de 2021», hi figurin els tres propietaris d’Hipra, amb una fortuna
valorada en 325 milions d’euros cadascun.
Mentre els
partits polítics viuen en l’autocomplaença i inverteixen diners públics en
l’estratègia vacunal, els efectes adversos continuen apareixent. Els deixo a
sota l’enllaç de l’entrevista feta el 12/04/22 a la Dra. Teresa Forcades que
explica com Pfizer, a petició d’un jutge, s’ha vist obligada a presentar una
documentació interna que ara s’ha fet pública en la qual es pot llegir que
passats dos mesos d’haver començat la vacunació als EUA, ja hi havia 41.000
efectes secundaris greus i més de 1.000 morts per la vacuna.
El Dr. Peter
McCullough, reputat cardiòleg i epidemiòleg, ha informat que als països de
Dinamarca, Noruega i Finlàndia, 7.750 persones han patit hemorràgia
intracranial o accident vascular cerebral en els 28 dies posteriors a rebre les
inoculacions (trobaran el vídeo a https://t.me/covidland_espanol
de Telegram introduint el número 7.757 en el cercador).
Els efectes
adversos són una realitat dura que costarà anys d’assimilar. Prova de la seva
existència és que als països amb ingressos baixos i mitjans de l’Amèrica
Llatina, ja s’ha anunciat que les persones afectades per les inoculacions
podran rebre indemnitzacions, a través del “Programa COVAX de compensació sense
culpa”. Tal com indica la publicitat “Aquesta indemnització és una suma fixa a
les reclamacions presentades per persones que hagin patit un esdeveniment
advers greu que tingui com a conseqüència una deficiència permanent o la mort
associada a una vacuna contra la Covid-19”. Sí, han llegit bé, “deficiència
permanent o la mort” Però si deien que aquestes vacunes eren tan segures i
eficaces! No ho veuen contradictori tot plegat?
Mentre el
despropòsit continua, per exemple Pfizer ha passat de facturar 41.651 milions
de dòlars (any 2020) a 81.288 milions de dòlars (any 2021). Si no canvien les
coses, les farmacèutiques gràcies als contractes signats pels nostres
representants de la UE ni tan sols hauran de fer-se responsables dels efectes
adversos de la seva “vacuna” experimental, no hauran ni de contestar els
missatges de les persones afectades; per a això ja hi ha les institucions i els
diners públics.
Avui, a ulls de
qui ho vulgui veure, el poder polític i la indústria farmacèutica
s’entrelliguen. Sense por d’equivocar-nos podem dir que els primers es
dediquen, escandalosament, a facilitar el camí als segons. D’aquesta manera, la
indústria avança amb la política de donacions i de patrocinis a fi d’introduir-se
o mantenir-se cada cop més en consorcis sanitaris, fundacions hospitalàries,
centres d’investigació, societats mèdiques, farmacèutiques, universitàries,
etc. Estratègia que els permet estendre una amplíssima xarxa de col·laboracions
compensades i incentivades econòmicament sota el concepte de “compromís amb els
professionals sanitaris”.
Els imports que
es perceben per aquests conceptes es denominen eufemísticament “transferències
de valor”, però en realitat no són més que pagaments que generen purs conflictes
d’interès. Segons dades obtingudes de les indústries voluntàriament adherides
al Codi de Bones Pràctiques de la Farmaindustria l’any 2021, s’han destinat a
això 581 milions d’euros.
Les
farmacèutiques dediquen moltes energies a teixir aquesta gran malla de
contactes que després seran els prescriptors dels seus productes i els
divulgadors de les teories “mèdiques” que reforçaran les seves vendes. La major
part de metges cobren quantitats insignificants, però n’hi ha que cobren molt.
Entre ells els anomenats KOL (Key Opinion Leaders) o líders d’opinió
que, de manera inadvertida, tenen la comesa d’educar la professió i el públic.
També es dediquen
fortes inversions a patrocinar congressos on la indústria exerceix tota la seva
influència. Ho fa a través de tallers, àpats de treball, taules rodones
patrocinades, on pot desplegar la seva estratègia de màrqueting i relacions
públiques entre el personal sanitari. De la mateixa manera, les seves
contribucions econòmiques li permeten tenir una forta influència en la formació
mèdica de pre i postgrau. Cal també destacar que la indústria farmacèutica és
la principal subministradora directa o indirecta de la formació continuada
mèdica a Espanya, la qual cosa és especialment preocupant, ja que condiciona
els seus continguts, qualitat i objectivitat.
En paraules del
Dr. Abel Novoa, metge, articulista i president de la Plataforma No,
gracias: “La indústria el que fa amb les transferències de valor és una
campanya de rentada de cara d’unes pràctiques que han demostrat una vegada i
una altra la seva extraordinària capacitat de corrompre i de distorsionar tota
la cadena de coneixement biomèdic”. Explica com “els pagaments a metges en
forma d’invitacions han demostrat capacitat per a corrompre l’objectivitat de
les decisions clíniques i, per tant, posen en perill la seguretat dels
malalts”. Afirma que “aquestes donacions tenen una acceptació generalitzada
entre la gran majoria de metges per als quals són com una loteria que sempre
toca”. També explica que “les cúpules directives són una veritable casta
mèdica, molt ben pagada i a la qual molts deuen el seu poder”.
Malauradament, el
Comitè Científic Assessor de la Covid-19 (CCAC-19), que es va crear a Catalunya
a proposta del conseller de Salut, Josep Maria Argimon, no és una excepció
d’aquest garbuix d’interessos de la indústria. Aquest òrgan aplega
representants de diferents camps del coneixement. Pel que fa a la part
sanitària, està format per caps de serveis i caps d’unitat de departaments
vinculats a hospitals, centres sanitaris i centres d’investigació de Catalunya…
Institucions totes “casualment” receptores de transferències de valor de la
indústria, situació que permet que els interessos de les farmacèutiques
estiguin perfectament representats en aquest comitè, sense necessitat de ser-hi
físicament. El cas català crida especialment l’atenció perquè el conseller de
Salut el 2018 va figurar com a expert en la XVI Jornada d’estiu de la professió
mèdica, en la xerrada titulada: “Conflictes d’interès i avaluació”.
Com a mostra de
tot això, a continuació trobaran, excepte error o omissió, informació sobre
transferències de valor d’una part dels membres (àmbit mèdic) del Comitè
Científic Assessor de la Covid-19 provinents de 6 farmacèutiques a les quals
s’ha tingut accés. En cas de poder comptar amb més informació, més mitjans i
més temps, i que el “compromís amb la transparència” del que presumeixen fos
real i que en facilités la consulta, la cerca podria ser molt més completa i,
per tant, els imports que ara es reflecteixen, el nombre de farmacèutiques
consultades, i les persones involucrades augmentarien:
Transferències
a membres del Comitè Científic Assessor de la COVID-19 (CCAC-19)
Recopilació de Marta Domènech i Clara
Racionero-Cots. Font dades: Portals de transparència GSK (Glaxo Smith Kline),
Pfizer, MSD (Merck, Sharp&Dohme), Janssen, Astrazeneca i Sanofi.
En la següent
taula, també excepte error o omissió, trobaran les transferències de valor
rebudes per 16 organitzacions. Les 12 primeres tenen en comú la relació laboral
o professional que mantenen amb part dels membres del Comitè Científic Assessor
de la Covid-19. Cal tenir present que aquests professionals, a més, acostumen a
dedicar-se a la docència, a la investigació, a l’exercici de càrrecs de
representació de juntes, grups de treball, etc., en altres organitzacions
mèdiques, universitàries, etc., societats que formen part d’aquest gran
entramat de relacions i que també són receptores de transferències de valor de
la indústria.
Per tal de
visualitzar la dependència econòmica del sector medicocientífic amb la
indústria farmacèutica, s’han afegit a continuació dues societats dedicades a
organitzar grups de treball, congressos, simposis, formació contínua, etc.
Al final de la
taula trobaran les transferències de valor rebudes pel Departament de Salut,
que per tractar-se d’una Conselleria del Govern de la Generalitat requeririen
una especial transparència i rendiment de comptes per part de l’administració.
Transferències
de valor a organitzacions vinculades a membres del Comitè Científic Assessor de
la Covid-19 (CCAC-19)
Recopilació de Marta Domènech i Clara Racionero-Cots. Font dades: Portals transparència de GSK (Glaxo Smith Kline), Pfizer, MSD (Merck, Sharp&Dohme), Janssen, Astrazeneca i Sanofi.
Els conflictes
d’interès no afecten només Catalunya; malauradament responen a una manera de
funcionar molt ben integrada en tot el territori espanyol. Ja el Dr. Joan-Ramon
Laporte, catedràtic en farmacologia de la UAB, va informar en el Congrés de
Diputats el 7/02/22 en la “Comissió d’investigació relativa a la gestió de les
vacunes” que “diversos estudis i anàlisis comparatives han demostrat que
Espanya, dels membres de la UE, és el país més permissiu en matèria de
conflictes d’interès i en relacions opaques entre professionals sanitaris i
indústria farmacèutica, situació que també es dona en les societats mèdiques i
els seus experts, amb els membres de les seves juntes directives i dels seus
grups de treball”. En un moment de la intervenció, pregunta: “Quina empresa
convencional acceptaria com a normal que els seus treballadors rebessin regals
i diners del principal proveïdor de matèries primeres?”.
Ja ha arribat el
moment de contestar a la pregunta del Dr. Joan-Ramon Laporte i de prendre
consciència dels advertiments que tant ell com el Dr. Abel Novoa han fet en
relació amb les relacions d’opacitat i als conflictes d’interès en el sector
medicocientífic, i d’adonar-nos com aquests ingressos poden condicionar, inclús
canviar, la mirada mèdica i científica. En aquest sentit, cal recordar als
governs que tenen l’obligació de posar els mitjans per tal de garantir que els
membres de comitès, grups de treball i representants d’organitzacions mèdiques
siguin exemplars, requisit essencial per preservar el rigor científic, la
independència i la neutralitat dels implicats. I en conseqüència, s’hauria
d’exigir la declaració de conflictes d’interès a les persones que han d’ocupar
càrrecs d’aquesta índole.
La no exigència
d’un requisit tan elemental per part de les autoritats i el paper dels mitjans
de comunicacions davant informacions tan rellevants, fa que cada dia s’acumulin
més motius per qüestionar i denunciar els “èxits” de les mesures sanitàries
aplicades per la Covid-19. Hauríem de demanar explicacions per l’augment de
casos per ansietat, depressió, etc., i l’alt nombre de suïcidis. I sobre les
xifres de mort a Espanya en els darrers mesos, avui un misteri que probablement
té relació amb els efectes de les mateixes inoculacions.
En els darrers
temps han passat coses molt greus, com acceptar amb normalitat una vacuna que
és experimental, que s’ha venut a la població insistentment com un producte
totalment segur amb una eficàcia del 95%… I passat el temps, anem comprovant
que la població vacunada necessita noves i repetides dosis de reforç, que, així
i tot, continua contagiant-se i que les xifres d’efectes adversos i les morts
continuen. Tot plegat fa arribar a la trista conclusió que potser el que s’ha
denominat com “l’única solució” més aviat és una forma de vendre, un eslògan
més del màrqueting publicitari de la indústria, una pràctica que els polítics i
l’estament mèdic al qual es refereix el Dr. Novoa coneixen molt bé, ja que per
engany publicitari les farmacèutiques solen acumular denúncies i de vegades han
estat sancionades amb multes milionàries.
I no només això,
l’Estat, amb les sol·lícites comunitats autònomes i la mansa oposició en temes
essencials com la salut, ha permès que correm tota mena de riscos. S’ha vacunat
sense consentiment informat ni prescripció mèdica, en vacunòmetres improvisats,
fins i tot en centres comercials i en vehicles de particulars. S’ha fet el
mateix amb els nens quan està comprovat que la probabilitat de tenir una
malaltia greu o de morir de coronavirus és del 0,002%, i igual amb
embarassades, oblidant les precaucions que amb elles sempre s’ha tingut amb
qualsevol medicament.
Els governs que
tant ens protegeixen no han impedit que els mitjans de comunicació espantessin
la població amb informacions esbiaixades, amb xifres manipulades, tretes
totalment de context. Al contrari, han aprofitat l’ambient de por per posar
tota la força de la màquina d’administració a favor de l’estratègia vacunal.
Les mesures
contra la Covid-19 han suposat una conculcació continuada de la legislació
autonòmica, nacional i internacional. S’ha coaccionat la població i aquesta ha
vist restringits els seus drets com mai en democràcia. S’ha fet dependre el
desenvolupament d’activitats elementals com poder viatjar, anar al restaurant,
al gimnàs, etc., a l’obtenció del passaport Covid-19. Un passaport absolutament
discriminatori que ha enfrontat la població, famílies, companys de treball…
Ara, gràcies a les denúncies presentades per l’Asociación Liberum, podem
saber que la seva imposició havia estat desaconsellada pels tècnics i els
professionals del Consejo Interterritorial de Salud (òrgan
creat pel govern per a la coordinació de les comunitats autònomes).
Així, el Govern
de la Generalitat, darrere el seu flamant Comitè Científic Assessor de la
Covid-19, i la resta de governs autonòmics sota els seus experts, sense base
tècnica ni sanitària, només a través de decisions substancialment polítiques,
van exigir el passaport Covid-19 amb l’única finalitat de fomentar la vacunació
a Espanya. I per acabar-ho d’adobar, Liberum afegeix que aquesta informació ha
estat amagada per les mateixes comunitats autònomes als respectius Tribunals
Superiors de Justícia.
La veritat és que
la pandèmia ha estat un triomf en tota regla per a les grans corporacions, en
detriment de la petita i mitjana empresa i de la ciutadania en general. I
d’aquest estratosfèric negoci global podem destacar el de la farmaindústria que
avui, gràcies al servilisme dels governs, dels comitès científics i de part de
les autoritats acadèmiques del món universitari, té més poder que els mateixos
estats.
Per Marta Domènech
No hay comentarios:
Publicar un comentario