© A LES ALTURES VAN BEN EMBALATS
Des de que hem
entrat al Setembre (un mes molt grat als que remenen les cireres per a fer les
seves entremaliadures) s’han anat succeint una colla de fets que coincideixen
sospitosament... Quina una de grossa en
deuen estar preparant?
El Vaticà (amo de
la City de Londres) ordena retirar tots els seus fons escampats arreu i el seu
cap dóna a entendre que vol plegar (o el fan plegar...)
Al Regne Unit,
canvien el cap de govern la mateixa setmana que canvien de rei, per la mort
(¿?) de la fins ara reina.
El mateix dia el Banc Central Europeu apuja exageradament el preu dels diners per escanyar encara més l’economia ja prou malmesa intencionadament i al “poble” no paren de dir-li que les coses aniran cada cop més maldades en tots els sentits.
És evident que
ens estan “fent el llit” com es diu vulgarment i que han posat la directa sense
fre.
Quins temps
aquells –no fa pas massa- que es parlava que tot eren “conspiracions”!!
Doncs ja les tenim
ben al damunt i cada dia que passa ens esclafen una mica més “sense pressa però
sense pausa”. Una pressió lenta però sostinguda, com el bullit de la granota.
Igual que la granota –tot i sentir l’escalfor- no ens adonem que ens estan
coent.
Com l’Astèrix temia,
ens està caient el cel al damunt... però anem fent els distrets o, com a molt,
anem rondinant una mica...
En quin punt
reaccionarem de veritat abans no sigui quelcom impossible?
Què necessitem
que ens facin per tal d’aixecar-nos i donar un cop de puny sobre la taula?
Tant cecs estem?
Tant impotents ens sentim? Tan còmodes (covards) som?
Van tancant-nos
l’aixeta progressivament... quan ja no raji res, serà el moment de
revoltar-nos?
Potser ens pensem
que no ens estaran esperant per a estomacar-nos?
De mica en mica
ho van intervenint tot: l’aigua, l’alimentació, l’energia, la salut... sense
deixar de banda el control del què pensem i el què diem que ja fa temps que
dura.
Ha arribat un
moment que ja no caldrà ni que ”ens abaixem els pantalons” perquè, a part que
no ens quedarà esma per a fer-ho, passaran de nosaltres i ens deixaran en un
racó i que “ens fem fotre” perquè ja els hi hem facilitat tots els seus plans,
posant-nos-hi d’allò més bé.
Un veritable
triomf... per a ells i una veritable pena per a nosaltres!!
Davant d’aquest
panorama, hem de reconèixer que no som mereixedors de res més del què ens
passa, perquè som nosaltres mateixos els qui ens ho deixem fer i sembla que ja
ens està bé el tracte que ens donen.
Només ens falta donar-los les gràcies...
________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com
9 setembre 2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario