No les tenim totes davant d’aquesta calma sobrevinguda. Ens costa creure que aquest replegament agressor sigui real. Més aviat fa l’efecte de ser una treva estratègica.
Es fa difícil no
esperar un contraatac pel lloc on menys pensem.
Mentre nosaltres
“respirem” intuïm que es van ordint a saber quines malvestats. D’acord que ara
toca esmerçar totes les energies cap a l’objectiu de crear uns escenaris nous
que es basteixin sobre les bases de l’amor i l’alegria.
Però cal admetre
que la desconfiança plana irreductible per damunt de tot i ens cal espolsar-nos-la
perquè si no el què estem fent és fomentar una “profecia autocomplerta”.
Com es pot fer
per a no pensar en un “elefant blanc”?
Què ens cal per deixar de banda dubtes i temors?
Llançar-nos en cos i ànima a viure i conviure.
És indispensable
abandonar les especulacions i l’atenció vers allò que NO volem i obrir-nos i
promoure allò que SÍ volem. Definir ben clar el què ens agrada i anar-hi de cap
amb decisió, perseverança i il·lusió. Sobretot amb il·lusió... i confiança!
L’Univers sempre
respon als nostres somnis, només els hi hem de plantejar amb detall i
convenciment. Ens cal ser molt concrets i apassionats amb el què volem.
Els desitjos es fan realitat quan estan sustentats
d’una gran il·lusió i energia.
Quan ens hi
sentim immersos del tot, sense escletxes.
Quan ens els fem
nostres i en gaudim ja abans de tenir-los.
Quan hi llisquem
amb tots els nostres sentits.
Si volem deixar
enrere aquesta situació degenerada i depriment hem de projectar-nos vers una de
diferent amb determinació.
Podem estar
segurs que rebrem tot l’ajut que ens calgui si demostrem un veritable desig d’un pla de vida que ens ompli i faci irrepetible el
nostre pas per aquest món.
VAIG A VIURE
______________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com
11.02.2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario