RESTRINGIR DRETS FONAMENTALS PER ALLIÇONAR ELS CIUTADANS
Aquesta setmana hem sabut que el Govern de la Generalitat vol recuperar el toc de queda de la 1 a les 6 de la matinada, entre d’altres restriccions. Es tracta d’una mesura que cap comunitat autònoma ha anunciat, i que no s’aplica enlloc d’Europa, ni tan sols als Països Baixos, on s’ha decretat el confinament, a més d’un toc de queda només en allotjaments i espais culturals. Però, segons la seva portaveu, Patrícia Plaja, al Govern català les considera “imprescindibles i raonables” davant la situació en la qual ens trobem.
En quin sentit és imprescindible un toc de queda? Segons Magda Campins, Cap de Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia a l’Hospital de la Vall d’Hebron, en el sentit de la conscienciació (cita literal d’una entrevista a ElDiario.es). És a dir, que no té efectes provats sobre la prevenció dels contagis, atès que amb l’oci nocturn tancat les interaccions en aquestes hores són molt reduïdes, sinó com a eina d’alliçonament de la població. Campins diu que és una forma de transmetre’ns que cal ser conscients que “estem molt malament”, de la mateixa manera que ho fa la obligatorietat de portar mascaretes a l’exterior, quan se sap que el risc de transmissió a l’aire lliure és baix.
Que els
professionals sanitaris proposin o acceptin aquest tipus de mesures amb aquests
arguments, pensant en la salut pública, no és greu. El que és greu és
que els representants polítics les apliquin i que nosaltres les acceptem.
Perquè una restricció de llibertats fonamentals com és no poder sortir al
carrer o haver de portar tapada la cara no es pot fer per alliçonar,
o dit de forma més crua i directa, pel control social. Això ho fan
les dictadures. El que ens diferencia d’aquestes és que quan es fa, ha d’estar
provat que xoca amb un altre dret fonamental com el de la salut, incrementant
els contagis i augmentant la pressió hospitalària fins el punt de no poder
atendre persones amb altres patologies. En aquest sentit, Alemanya,
Noruega, Islàndia, Suècia i Finlàndia mai han fet obligatori l’ús de la
mascareta en exteriors ni molt menys han decretat un toc de queda.
No entro en si la
mesura s’ajusta a dret. Sí que puc citar, per exemple, l’advocat Albert
Mengual, que recorda que qualsevol restricció de drets fonamentals ha de venir
habilitada per Llei i, si afecta al seu desenvolupament, per Llei Orgànica,
cosa que no passa perquè el Govern espanyol no ha decretat l’Estat d’Alarma; o
l’advocada Maria Vila, que puntualitza que el TSJC no pot analitzar la
proporcionalitat del toc de queda perquè no hi ha cap dada empírica que
ho justifiqui, com reconeix Magda Campins.
No sé si la resta
de mesures seran efectives o no, o si en calen d’alternatives. El que sí que sé
és que en matèria de conscienciació es
pot fer molt sense retallar drets fonamentals, recorrent
a una habilitat bàsica que es diu comunicació. Així com al 2020 vam ser
bombardejats d’anuncis institucionals als mitjans de comunicació 24 hores al
dia amb missatges destinats a infondre ànim sostinguts en la mateixa minoria
d’edat que ens suposen els governs per castigar-nos sense sortir per
recordar-nos que som en pandèmia, és incomprensible que ara no es faci el
mateix per informar la gent els cops que calgui sobre com de malament
estem i què se’ns recomana fer per resoldre-ho segons els
epidemiòlegs.
Només si es
demostra que s’han exhaurit totes les altres vies es pot justificar una mesura
com el toc de queda o portar la mascareta en exteriors. Perquè si com a
societat acceptem que se’ns tracti com a menors d’edat que només entenem el
llenguatge de la obligatorietat, ja queda menys perquè acceptem que això es
garanteixi amb un policia a la porta com van fer a Wuhan.
Això a Alemanya
encara ho entenen: són conscients que a Europa només podem competir amb la Xina
si garantim una democràcia de la millor qualitat. A Catalunya ja fa
temps que ens hem lliurat a la comoditat de la submissió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario