Van passant els
dies i es va recuperant la "normalitat" afluixant aparentment les
normes coercitives. Sembla que es vol donar una "treva" al personal
mentre s'està preparant una escomesa més dràstica si cap en la mateixa direcció
del control humà.
S'anuncia per
diversos mitjans un tancament d'internet, un bloqueig de subministraments i una
falta d'energia (llum, gas, petroli). La pregunta és per què i per a què?
Respondre és
especulatiu encara que s'intueix que va orientat a enfonsar encara més a la gent...
a la gent del carrer està clar.
D'altra banda
s'adverteixen moviments geopolítics a gran escala: Orient vs. Occident -per
simplificar-ho- que poden ser l'espurna que acabi de fer-ho saltar tot.
Entre tant "la gent del carrer" (entre la qual em compto) es disposa a tornar a gaudir en la mesura possible dels antics plaers retornats: Festes, balls, viatges, etc. Així mentre ens anem distraient ens van "fent el llit" amb "nocturnitat i traïdoria": Més dura serà la caiguda!
És el pa que s’hi
dóna en aquesta època malmesa per la ... (ja no sé què posar, ni què dir, ni a
qui assenyalar). El fet és que estem immersos en unes turbulències que tenen
pinta de canviar-ho tot, emportant-se de pas usos i costums que confegien el
nostre dia a dia.
El què quedi del desastre
que s'està produint no s'assemblarà a res d'allò conegut fins ara. O sigui que
ja podem anar-nos fent a la idea que tocarà començar de zero (aquells que se
salvin de la crema).
La cançó deia:
"la vida segueix igual"... però no, la vida seguirà, això sí, però
molt diferent i ens hi haurem d'adaptar o reaprendre noves maneres de viure-la.
No és optimisme
ni pessimisme, només és clarividència de que les coses canviaran, perquè han de
canviar, atès que s'ha deixat podrir tot massa i la cosa ja no s’aguanta.
És una pena sí,
però és allò de, tal faràs tal trobaràs, i no cal que perdem més el temps
repartint culpes perquè tots som responsables d'aquesta degeneració que, tot i
ser atiada pel Poder, no ens en podem exculpar nosaltres, perquè els ho hem
posat en safata de plata.
Ens toca doncs
assumir la nostra part en el desastre actual, arremangar-nos i encarar amb
decisió els nous temps en què cal aconseguir que viure sigui el plaer que
sempre hauria hagut de ser, lluny de competències, enveges i ànsies de lucre
innecessari.
Tinguem present
que, mentre ens ho anem pensant, res s'atura i com més tardem a posar-nos a
treballar més enredat estarà tot.
Recordem que
només es viu una vegada i que és cosa de cadascú treballar en la línia de goig
i pau amb tots els que ens envolten perquè el nostre pas per aquest món sigui
fructífer i plaent.
Agraïm allò del
que disposem i siguem conscients de la generositat de la vida que ens ho ha
proporcionat.
Tots tenim dons
especials que podem aportar als altres així com els altres disposen dels seus
que ens aprofiten a nosaltres.
Cadascú el que és
seu però compartit per al major benestar de tots
FES EL QUÈ ETS
____________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com
21.10.2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario