Continuant les reflexions exposades en el meu anterior escrit “Petit
retrat de la situació actual” crec que ens cal donar resposta clara i
ràpida a l’interrogant que encapçala aquestes línies, a la vista de les
evidències que el poder real no afluixa gens ni mica.
La qüestió és ben senzilla: o ens pleguem al què el sistema disposa i aguantem
“todo
lo que nos echen” o bé agafem la direcció de les nostres vides i ens
plantegem uns modus de viure al marge d’aquest sistema inhumà i que està
condemnat al fracàs. (La imatge del Titànic enfonsant-se amb nosaltres a dins
és la que em ve al cap en la situació actual)
La tasca que suposa cercar alternatives a l’actual sistema sembla plena de
dificultats però no totes són reals. Canviar el xip consumista i anar cap a un
tipus de vida autosuficient i solidaria només demana voluntat i convicció.
Som molts els que estem immersos en aquesta disjuntiva de canviar l’estil de vida per què ens hi empeny l’esquema actual tan viciat en només tenir en compte una petita part de la humanitat i deixar-ne exclosa a la gran majoria.
La certesa de que podem viure millor amb menys és fora de dubte. Guanyarem molt de temps per a dedicar a les relacions humanes, avui en segon pIa amb les conseqüències prou evidents d’insolidaritat, solitud i insatisfacció. Viure només per treballar, guanyar diners i gastar-los ens aparta de molts plaers intensos i "gratuïts"Bertrand Russell fa 80 anys ja ens en donava algunes pistes en el seu llibre “La conquista de la felicidad” Les coses bàsiques segueixen sent les mateixes avui en dia i adonar-se’n ens pot posar en el camí adequat per a superar la insatisfacció que impera per tot arreu.
El dilema és el clàssic “Ser lliure o viure en la submissió”. La llibertat comporta responsabilitat. No esperar que tot t’ho portin fet o que d’altres pensin per tu. La comoditat i la seguretat aparent en la que estem instal•lats ens atrofia i ens fa esclaus del sistema.
Nosaltres decidim. El que sí és cert és que ja no és temps de mitges tintes. Si volem viure en llibertat hem de renunciar del tot al sistema actual i anar construint un sistema alternatiu del que ja n’hi ha forces iniciatives en marxa.
Penso en l'actitud del personatge de Nick Nolte a la pel·lícula "El guerrero pacífico" quan uns atracadors li exigeixen els diners i ell, tot donant-los-hi, els diu: Només això voleu? Aquí teniu també el rellotge, la jaqueta i… fins quedar en roba interior!
Per ser
feliç no es necessita res!
Si us voleu procurar un bon estímul per a emprendre un camí diferent al que ens
aboca la civilització actual, visioneu la pel•lícula “La
Belle Verte”. Gaudir la vida d’una forma senzilla, fresca i agradable
en companyia de tot el que ens envolta és un plaure molt atractiu.
EL PLANETA LLIURE (La
Belle Verte)
----------------------------------------------------
Joan Martí – 24.08.2021
elcamidelavida@gmail.com
Publicat en aquest bloc el 11/2/2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario