Com ho fem per a prendre una decisió?
Que entenc per
intuïció? Per a mi és allò que se m'acut sense pensar, és aquella sensació que
m'impulsa en una direcció determinada i que, seguint-la, em fa sentir bé. Per
això vull parlar de la intuïció des d'un enfocament poc apreciat com és el dels
instints.
Puc confiar en
els meus instints? Sempre. Perquè, ¿quan es poden equivocar els meus instints
respecte a què és el millor per a mi? Confio en el meu instint fins al final,
encara que la raó me’n vulgui apartar! I és que qui controla això dels instints
és el meu cos, i el cos és una eina que no falla mai. Sempre em diu la veritat
del què sento. El cos és una màquina perfecta.
És que ens hem de preocupar de respirar, digerir, fer circular la sang... en definitiva de mantenir-nos vius? Oi que no? Oi que tot el més important per a nosaltres funciona sol, ho fa el cos sol? Volem doncs una raó millor per fiar-nos del nostre cos en cada moment i circumstància?
Quan el cos
necessita alguna cosa que no pot aconseguir sol, m'ho fa saber. Si necessita
aliment em produeix gana. Si necessita líquid em produeix set. Si necessita
descansar em produeix son. Si l'ambient no li és propici em produeix malestar.
Quan detecta alguna amenaça em produeix por. I en tots els casos, pensant en
ell, el meu cos no fa més que pensar en mi, ja que jo sóc la seva raó de ser.
Seguir les indicacions del meu cos és, per a mi, el camí més segur.
Fins aquí tots
podem estar d'acord, però sembla que hi ha un espai que està més enllà de
l'aspecte físic: La ment, la intel·ligència, la consciència, etc. Com encaixen
en aquest plantejament? Podríem parlar de diversos supòsits, però jo m'inclino
per un de "intuïtiu" que ve a dir-me que tot en nosaltres és una sola
cosa, que qualsevol sensació, pensament o decisió racional tenen el mateix
origen.
L'ésser humà
és una casa habitada, "una llar". La casa -el cos- més el seu
habitant -l’esperit- formen una llar... una persona. Són dos aspectes
inseparables. Potser el quid de la qüestió està en la jerarquització de les
atribucions: ¿qui mana més a la casa? És clar que són molts els que volen
manar, que hi ha moltes formes de dirigir o governar el conjunt i que unes són
millors que altres per aconseguir un veritable benestar.
A dins nostre
sentim moltes veus i totes semblen tenir raó. Quina és la que ens ha de
merèixer més confiança? Crec que, en cas de dubte, la intuïció -els senyals del
cos- és per a mi la millor forma de circular per la vida, és el mètode més
segur per anar sempre bé.
La intuïció és millor que la raó?
Si fos per la
raó no faria res, per que mai tinc totes les dades per prendre una decisió. Per
això, sempre acabo per prendre una decisió impulsat per una emoció. D'on vénen
les emocions sinó del cos, dels instints? Quan li he donat mil voltes a un
pensament m'acabo decidint sempre pel què més m'agrada, pel què em dóna més
plaer, pel què em sembla que m’ha de fer més feliç... i si no m'empeny cap
emoció, no em decideixo a fer res davant dels innumerables arguments de la raó
que m'ho desaconsellen.
Quan prenc una
decisió encertada, el cos m'ho fa saber per mitjà d'una sensació de benestar.
Quan m'he forçat a fer alguna cosa que, en realitat no m'agradava però era el
més "raonable", les tensions físiques triguen molt poc a aparèixer
acompanyades de malestar i desencant.
Quina és doncs
la funció de la raó? La raó, la ment, té unes funcions específiques que em
permeten "governar la casa" Però les ordres principals em vénen de
dins: Les decisions de l'esperit les transmet el cos -són els senyals interns-
sense interferències. La intuïció -els instints- per sota de tot el desgavell
dels pensaments que ens omplen la ment i ens desorienten, està sempre aquí per
donar-nos el seu suport.
INSTINT HUMÀ
Joan Martí – 28.08.2021 - elcamidelavida@gmail.com
Publicat en
aquest bloc el 19/8/2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario