© SODOMA I GOMORRA
Rememorant l’episodi
bíblic on s’esdevé una devastació total sobre la població, en voldria fer un
paral·lelisme amb les circumstancies presents
En aquell fet
històric, una bona persona va intercedir davant el “poder” per tal d’estalviar
als seus congèneres la destrucció i només se li admet en el cas que presentés 10
persones com cal que hi pogués haver i en no reeixir en la tasca va haver de
fugir sol de la desfeta preparada en la que va sucumbir tothom
En termes
actuals, els qui maldem per a sortir de l’anorreament anunciat pel poder, voldríem
fer extensiu el nostre anhel a quants més millor, però sembla una empresa
inassolible donada la dificultat d’accedir a les ments alienades de la majoria,
víctimes de la persuasió implacable a la que són sotmesos.
El desconsol del personatge històric és un reflex del que podem sentir actualment tots aquells que som conscients de la catàstrofe en la que estem immersos i contemplem esgarrifats quants s’hi deixen arrossegar de bona fe.
D’acord que
cadascú és responsable de la seva vida i dels seus actes i que ningú pot viure
per compte d’altri, però és mortificant assistir a l’espectacle de persones
intel·ligents i sanes caient en el parany més gran de la història.
El més penós i
depriment és que, en ser la gran majoria qui està cedint tots els seus drets a
“l’autoritat”, això ocasiona que el mal ens abasti a tots: conscients i inconscients.
Si ens ho
plantegem com un fi de cicle o un final d’època, no ens toca res més que
acceptar la situació, que “cada palo
aguante su vela” i que sigui el què hagi de ser.
Però aquest
fatalisme està renyit amb reconèixer que no és una ”hecatombe natural” sinó una
situació provocada per elements suposadament de la nostra pròpia espècie i
davant d’això hi cal un posicionament per a defugir-ne
Per molt gran que
sigui el poder que ens té aclaparats, sempre hi ha escletxes per on sortir-ne,
possibilitats d’actuar-ne al marge. Clar que és imprescindible voler-ho fer.
Per tant un cop
som conscients de la situació ens cal “creure” que som capaços de fer-hi
quelcom i cercar els espais on puguem moure’ns al nostre aire.
De totes maneres,
ens cal ser un nombre suficient per a actuar en conseqüència, sinó sembla que
la maledicció bíblica podria tornar a produir-se.
Diuen que la vida
és un joc... o sigui que ens acostem al típic end game sense saber però si tindrem l’opció de recomençar la
jugada.
En qualsevol cas,
només hi ha dues alternatives: Deixar-se engolir per la situació o sortir-ne.
Dit altrament: rendir-s’hi o rebel·lar-s’hi
EL SILENCI DELS BENS
Joan
Martí - elcamidelavida@gmail.com
17
juliol 2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario