COSES QUE EL CONSUM CONSCIENT POT APORTAR-NOS
El consum conscient NO aturarà el canvi climàtic, ni li pararà els peus a Amazon. Però SÍ pot ajudar-nos a millorar les nostres vides i a intervenir en el debat públic.
No és una
panacea. No ens enganyem. L’agregació de canvis voluntaristes en el nostre
consum no constitueix, ni constituirà, una contribució directa massa
significativa a les grans crisis i reptes de la humanitat, com mitigar el canvi
climàtic o aconseguir una millor distribució de la renda. Treiem-nos-ho del
cap.
Només un parell de dades per reforçar aquesta afirmació: a Espanya, el 2019, alhora que un 73% de les ciutadanes declaràvem prendre algunes de les nostres decisions de consum tenint en compte criteris ètics, Amazon va augmentar la seva facturació en un 70%.
I és que crec que el consum conscient, o qualsevol altra pràctica més o menys “contracultural“, només pot aspirar a ser intensament assumida per allò que Jorge Riechmann denomina “minories exemplars“. Els valors i pràctiques contraculturals poden estendre’s a sectors més amplis de la societat, i fins i tot al seu conjunt, però molt més diluïdes com més allunyades, en valors i compromís, del “nucli irradiador” de la pràctica contrahegemònica. Són pràctiques, per tant, incapaces d’estendre’s prou com per generar per si soles transformacions significatives.
Fins i tot la
majoria de membres de la “minoria exemplar” fem alguna comanda a l’any a
Amazon. Mentrestant, les nostres àvies, molt menys conscienciades, quan tenien
la nostra edat, havien contribuït a emetre menys gasos d’efecte hivernacle dels
que nosaltres hem generat només en desplaçaments de lleure. I és que som filles i fills del nostre context.
Però, un cop
expressat aquest “avís a navegants”, canvi de tema. A partir d’ara, intentaré
centrar-me en algunes de les coses que el consum conscient sí que pot
aportar-nos.
1. Estalvi “sense estigmes”
El 2007, l’edat
mitjana del parc mòbil espanyol era de 8 anys, el que vol dir que, una persona
propietària d’un automòbil el jubilava i el substituïa per un de nou molt abans
del final de la seva vida útil.
El consum
conscient ens aporta una mirada al món en la qual, no renovar l’automòbil, la
televisió, el telèfon mòbil o les peces de roba del nostre armari, lluny de ser
un fracàs personal, o una mostra de garreperia, com podria ser vist més
freqüentment fa uns anys, es pot veure actualment com una demostració de
consciència cívica i ambiental.
De fet, a dia
d’avui, els sectors socials més sensibles a l’ecologisme són aquells amb major
nivell d’estudis i bones situacions econòmiques, la qual cosa allunya el consum
conscient de ser una marca de fracàs social. No és una dada poc important, sent
com és el consum, no solament un satisfactor de necessitats bàsiques, sinó
també un símbol d’estatus i d’èxit social, fortament vinculat a la satisfacció de necessitats emocionals.
Pot, per tant, resultar de molta ajuda que prescindir de consums superflus o
allargar la vida útil dels nostres objectes, pugui no ser vist com una cosa de
la qual avergonyir-se i que pot afectar la nostra autoestima, sinó com una
cosa de la que enorgullir-se.
Per cert, el
consum conscient no només ens pot ajudar a estalviar quan prescindim de consums
superflus, també pot fer-ho quan, en lloc de comprar, intercanviem, fem servir recursos com
les biblioteques o practiquem l’intercanvi de cases per vacances.
Parlant
d’articles sobre estalvi i consum conscient, en recomano dos:
El
consum conscient és car? d’Álvaro Porro;
Sóc
precària i menjo ecològic de Carolina López.
2. Millor sabor, millor tracte, més satisfacció i
confiança
Encara que, de
vegades, el consum conscient ens pot ajudar a estalviar, com en el cas dels
exemples esmentats en el punt 1, quan hem de triar entre dos productes o serveis equivalents,
normalment els més respectuosos amb el medi ambient i les
condicions laborals són més cars. De vegades, bastant més. L’aposta
per productes locals, més sostenibles, de comerç just…suposa, moltes
vegades, un esforç extra.
Afortunadament,
això sol veure’s compensat amb satisfaccions
directes, com la major qualitat d’alguns productes ( “els
tomàquets que tenen gust de tomàquet”) o el tracte més agradable
que, normalment, rebem en establiments o empreses “compromeses”. Us asseguro
que no hi ha color entre el tracte que es rep al telèfon d’atenció de Som Connexió i el de
la majoria de telefòniques convencionals.
A més
d’avantatges més evidents, com el sabor o el tracte, hi ha altres avantatges més subjectius, però no per
això menys importants. Em refereixo a sentiments com la satisfacció de contribuir a empreses o
projectes amb els quals simpatitzem, com sentir una major coherència entre els nostres valors i les
nostres pràctiques…
Per a moltes
consumidores conscients, no és estrany sentir satisfacció i complicitat quan
rebem un rebut de la nostra companyia elèctrica o quan paguem amb la nostra
targeta d’un banc ètic o cooperatiu. Cosa que resultaria impossible fa uns
anys, quan només podíem consumir a Endesa, Fenosa o Iberdrola. De fet, si
expliquem això de la nostra satisfacció rebent un rebut de la llum, potser a
moltes persones els costarà de creure’ns.
I és que el
consum conscient ens aporta una cosa molt important, la confiança.
Sentir sintonia amb qui ens ven un producte o servei, i sentir que consumidores
i empreses compartim valors i objectius, no era tan habitual per a mi fa uns
anys, quan no coneixia (o no existien) moltes de les alternatives de consum que
ara freqüento. En alguns casos, podem ser, fins i tot, co-propietaris, com a
socis de consum de les cooperatives, de les empreses en les que consumim. Ja no
és només una manera de parlar, quan ens referim al “nostre” banc o a “la
nostra” comercialitzadora d’energia elèctrica.
I què tenen
d’important el gust, el bon tracte, la satisfacció o la confiança en temps de
crisi? Que, en moments de més incertesa cap al futur com els que ara vivim, és
més fàcil que caiguem en el pessimisme i en la desesperança. Tenir experiències
quotidianes que ens connectin tant amb la satisfacció com amb la confiança pot
aportar-nos alguns “agafadors quotidians” que ens facin sentir que més
parts de les nostres vides tenen sentit i que ens acostin a l’esperança que hi
ha alternatives en positiu a les crisis que vivim.
3. Reorganització de les nostres vides
Com hem dit, el
consum conscient pot aportar-nos tant estalvi com despeses extres. A la fi,
moltes vegades, acaba suposant simplement una redistribució de la
despesa. La qual cosa implica, en el fons, una reorganització de les nostres vides.
Potser gastem
menys en roba i en viatges llunyans. Però més en menjar de més qualitat i en
turisme local. En el fons, estem adequant la nostra vida
als nostres valors.
Acostumo a
recomanar no voler-ho canviar tot alhora. Sovint dic que incorporar “un bon
canvi al mes“, per petit que sigui, pot ser molt, encara que sembli poc, si
pensem en totes les coses que tenim la impressió que voldríem canviar. Però
també explico que, en només quatre anys, després de 48 canvis (un per mes), una
vida pot haver-se transformat molt.
La crisi de la
COVID-19, doncs, sembla donar la raó, en molts aspectes, a l’aposta per “vides
senzilles” que promou el consum conscient. L’excés de viatges i turisme, la
contaminació de l’aire o els espais tancats afavoreixen la transmissió del virus
(la contaminació també incrementa la seva gravetat). I redueixen el contagi o
la gravetat de la malaltia, algunes pràctiques o efectes derivats d’estils de
vida saludables i sostenibles: l’oci de proximitat i a l’aire lliure, el
teletreball, els bons nivells de vitamina D (que obtenim principalment del
sol), o els baixos nivells de glucosa en sang.
4. Models alternatius d’èxit personal i
empresarial
El consum
conscient aporta alguna cosa que és essencial per poder plantejar una
alternativa en positiu al neoliberalisme: models de salut, qualitat de vida, felicitat i èxit (personal
i col·lectiu) alternatius al
consumisme. En això consisteixen propostes com les del bon
viure, la simplicitat voluntària o el moviment slow,
inspiradores per a milions de persones al món.
Com ja hem
avançat en el punt 2, el consum conscient pot ajudar-nos també a resignificar
la nostra mirada (tantes vegades negativa) del comerç, les empreses i fins i
tot de la banca!
Podem
experimentar de primera mà (que sempre és molt més potent que llegir-lo en un
paper) que inversió i activitat empresarial i comercial no són intrínsecament
equivalents a “afany de lucre sense escrúpols”. I que hi ha models i pràctiques
empresarials, com les que proposa l’economia
social i solidària i la resta d’economies transformadores, fortament compromeses amb les economies
locals, el medi ambient i els drets socials i laborals.
Com sol explicar
Kois Casadevante en els seus inspiradors articles, per enfrontar les crisis
ecosocials necessitem imatges de futur capaces de seduir i emocionar. Les
pràctiques i alternatives avui existents són les millors àncores i els millors
ponts des dels quals caminar, donar credibilitat i sentit i projectar millors escenaris de futur.
5. Organització social i comunitària i noves
polítiques públiques
Una altra
aportació clau del consum conscient és la seva capacitat per generar organització ciutadana. Les xarxes i
mercats d’intercanvi van arribar a aglutinar milions de persones (algunes
estimacions parlen de 7 milions) en la crisi argentina de principis d’aquest
segle i 200 “clubs” encara mantenen la seva activitat. Hi ha experiències
de supermercats cooperatius amb milers de sòcies, com
el Park Slope Food Coop de Brooklyn (16.000) o La Louve
de París (7.000). A la Conca de Pamplona, Landare agrupa 3.000 sòcies i,
diferents projectes de nous supermercats, en diferents localitats de l’Estat
espanyol, han obert recentment o preveuen obrir portes en els propers anys.
També en el context espanyol, les cooperatives elèctriques verdes superen les
cent mil sòcies, en alguns casos amb graus de participació significatius.
I és, en bona mesura,
gràcies a l’existència d’organitzacions i experiències ciutadanes, que han
experimentat un impuls les polítiques
públiques de foment del consum conscient o de les economies
transformadores i que es
transforma també el mercat. Per exemple, sense l’experiència prèvia
de Som Energia,
segurament no haguessin existit iniciatives públiques com l’elèctrica municipal
Barcelona Energia. Ni tantes empreses privades especialitzades en la
comercialització d’electricitat verda. I sense el treball subterrani durant
dècades de desenes de grups de consum agroecològic a Barcelona, potser la
ciutat no seria, en 2021, Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i
comptaria amb una oferta comercial molt més reduïda en aliments ecològics i de
proximitat.
A tall de
conclusió: el consum conscient no és una panacea, però pot aportar-nos algunes
claus i eines per millorar la nostra vida personal i col·lectiva. Com ens
agrada dir a Opcions, és “condició necessària però no suficient”. No n’hi ha
prou, per si sol, per superar les crisis però, sense l’experiència de nous
models i pràctiques de consum, és difícil imaginar estils de vida i societats
menys vulnerables i més resilients a les crisis que vivim.
Aquest article
s’ha publicat originalment al Quadern
59, “Consum en temps de crisi”. Si vols que seguim investigant i publicant
continguts sobre consum conscient, uneix-te a Opcions!
https://opcions.org/opinio/5-coses-consum-conscient-pot-aportarnos/
No hay comentarios:
Publicar un comentario