Què és més difícil, descobrir nous mons i haver-s’hi d’adaptar o bé replantejar el món actual i fer-lo a la nostra mida i al nostre gust?
Llegint llibres
de ciència ficció s’entreveu l’ànsia exploradora de mons remots dins l’univers.
Una atracció persistent amb la soterrada idea d’un recomençament (d’un passar
pàgina).
La pregunta
inicial es prou vàlida en aquests temps de valors distorsionats: Si tinguéssim
una opció real, triaríem “tocar el dos” (allò de “pare el mundo que me bajo”) tot i els riscos desconeguts que ens esperarien?
Una veritable temptació, enfront la gran decepció de les relacions humanes. Però la vida ja ho és una recerca constant que per sí mateixa comporta un atractiu de descoberta i de fer front a riscos en tots els nivells.
Sense anar més enllà, en aquest món, tenim un munt de possibilitats inexplorades que ens poden aportar plaure i satisfacció al permetre’ns experiències magnífiques tant en la vessant de la natura com en la de la interacció amb d’altres éssers humans.
De fet la durada
vital d’un ésser humà té les dimensions ajustades a un projecte limitat (que no
reduït). Centrar-nos en el què tenim no deixa de ser “concentrar energies” per
a promoure tot el que siguem capaços d’imaginar i desitjar.
Somiem, sí, però
tocant de peus a terra. El repte que entomem al néixer és el de fer camí en
aquest espai vital on apareixem i, en aquest trànsit, anar descobrint tot allò
que ens meravelli i ens estimuli.
Actualment,
absorbits pels esdeveniments que ens envolten, hem perdut de vista les
possibilitats que ens esperen per a ser experimentades i n’hi ha un munt
d’opcions.
Pensem que, allà
on posem l’atenció, és on esdevindrà la nostra vida. Per això deixem de
preocupar-nos i llancem-nos a descobrir tot el que hi ha de magnífic en aquest
món, escenari del nostre transitar.
I no cal que ens
plantegem gran coses perquè moltes vegades és en les petites coses on podem
trobar l’alegria de gaudir de la vida. La fórmula és estar oberts a tot, fluint
en el dia a dia i restar amatents a tot el què ens arriba.
Si volem quelcom
en concret, cerquem-ho decidits i, si és una cosa que ens convé, la trobarem
sens falta. Donar opció a la vessant metafísica de la vida ens aportarà moltes
sorpreses.
En uns temps
ultramaterialistes és una bona tria obrir-se al camp de l’esperit on ens hi
espera un transitar serè i en pau i on trobarem (sense haver-hi de posar noms)
tot allò que ens pugui fer feliços.
Digues: Estic obert a la totalitat de possibilitats i em deixo rebre el bo i millor de la Vida. I a veure-les venir, sempre endavant i amunt!
Joan
Martí
11 d’abril 2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario