Pre-manifest inicial
Un grup de
persones amb diverses experiències en moviments socials i ciutadans individuals
hem constituït un nou espai de resposta a la voràgine autoritària que patim.
Partim del
reconeixement del fet que ens trobem davant d'un greu problema que afecta
milers de catalans i espanyols amb xifres molt importants —entre els
sotasignants n'hi ha que ho han patit de primera mà. No es pot carregar ni
culpabilitzar les persones, ni fer responsable la ciutadania de la inacció o
incompetència de les administracions en aquesta pandèmia.
Han transcorregut ja 8 mesos des de l'inici de la declaració de la pandèmia i si durant l'emergència del març les administracions tenien el benefici del dubte, ara ja no hi ha l'excusa de la urgència. Ja no hi ha justificació que permeti als governs exigir als ciutadans el que no han sabut gestionar amb les seves mancances.
Aquestes
mancances venen de lluny: denunciem el desbastellament dels sistemes públics de
Salut, els qual des de fa 23 anys fins ara han sofert una privatització que
beneficia les grans empreses del sector sanitari-farmacèutic en detriment dels
serveis de salut essencials, que són els que pateixen l‘anomenada saturació i
desbordament.
Denunciem, també,
l’aïllament excessiu de les persones més vulnerables, persones en situació de
dependència, que es troben més soles que mai.
La vulneració de
drets fonamentals no es pot justificar per raó de salut pública en una situació
de llarga durada.
Hi ha països que
no les han implementades i tenen una situació molt millor en l'actualitat, com
és el cas de Suècia. Hi ha grans moviments de metges I científics que tampoc no
estan d'acord amb les accions de restricció a la població sana, com és el cas
de la Declaració de Great Barrington.
L'increment de
l'arbitrarietat, sense base científica —com ara amb el toc de queda—, genera
una indefensió molt greu com a poble per a mantenir els nostres drets. Més,
encara, coneixent la història i sabent com la por s'ha usat sempre per sistemes
totalitaris com a forma d'aconseguir màxima obediència.
A més a més, no
està demostrat que aquestes restriccions beneficiïn globalment la salut dels
ciutadans. De fet ens preocupa la falta de dades sobre morts per altres causes
com càncers, grips, falta d'assistència mèdica, suïcidis o violència de gènere.
Mentre els
missatges dels governants i dels dirigents sanitaris estan destinats a atacar
el virus amb el distanciament i la protecció, trobem a faltar que no es parli
de la importància de reforçar el nostre sistema immune, com a millor defensa
davant la malaltia.
El sistema immune pot debilitar-se per l'estrès,
la por, la depressió, les situacions que l'alarmisme mediàtic I la repressió de
les llibertats alimenten. La pèrdua d'hores de sol, la reducció de l'exercici i
l'empitjorament de l'alimentació, s'accentuen amb els confinaments i la crisi econòmica
i, també, perjudiquen la nostra salut.
Denunciem,
igualment, els excessius protocols escolars, a causa dels efectes a llarg
termini que poden tenir sobre la salut física, emocional i psicològica dels
infants i la nostra cultura democràtica.
També, veiem com
altres països del nostre entorn prenen mesures menys dràstiques i limitadores
dels drets fonamentals dels infants i de les seves necessitats de jugar,
moure's lliurement, rebre una educació en l'afectivitat i la relació amb els
altres i participar en les decisions que els afecten.
Les
administracions continuen carregant tot el pes de la situació sanitària i
socioeconòmica sobre les espatlles d'una societat cada cop més precaritzada,
amb mesures que aprofundeixen en les desigualtats i que s'han mostrat poc
efectives. Novament, s'ha optat —com en la crisi del 2008— per beneficiar les
grans multinacionals, especialment les digitals, i enfonsar les economies
locals i familiars.
L'aplicació del
toc de queda és la gota que fa vessar el got: sense base científica, sense
utilitat per a solucionar el problema sanitari; conculca, plenament, la
llibertat de totes les persones i, especialment, la de les més vulnerables, les
que no tenen un sostre, condemnades a l'extrem aïllament dels carrers buits i
les que pateixen de situacions precàries personals, domèstiques i econòmiques,
condemnades a restar entre 4 parets que les poden posar en risc vital màxim.
Per això:
Assumim el
col·lapse del contracte social amb l'Estat i refem els llaços amb la nostra
comunitat. El veïnatge i la comunitat són saludables. En canvi l'aïllament, la
por, l'estrès i l'abandonament dels hàbits personals no ens beneficien com a
essers humans. Per això, ens disposem a recuperar la vida que volem i l'alegria
que comporta, digui el que digui l'Estat.
Ens unim en el
camí de deslliurar-nos de l'actitud paternalista i idiotitzant d'aquestes
autoritats, per anar apuntalant el nostre propi criteri i actuar segons aquest
amb llibertat.
Respecte a la
responsabilitat personal i col·lectiva: que cadascú prengui les mesures
sanitàries que consideri adients tot pensant en el be comú. Alhora,
reivindiquem plegats que el Govern no té dret a imposar res a ningú. Estem
davant d'un procés d'infantilització de la societat, amb un to perillosament
autoritari per part de les institucions polítiques i sanitàries.
Els drets
fonamentals es van implantar (millor dit: "guanyar" o
"conquerir") per a protegir als ciutadans dels governs autoritaris i
ara necessitem defensar-los i exercir-los.
Així, exercint
els drets humans, constituïm un espai inclusiu i per tant rebutgem
comportaments racistes, sexistes i homòfobs. El respecte per a totes les
persones és un element fundacional
I diem:
No a les restriccions
socials i de drets civils.
No al toc de
queda.
No als confinaments.
No al tancament
del petit comerç i l'hostaleria... Defensem l'economia local!
No al tancament presencial de les universitats.
Objectem
l'obligació de portar mascareta, molt especialment pels infants.
Anunciem que recuperem els drets de lliure moviment, de reunió, d'educació, de manifestació, el dret a la vida privada, al nostre cos i a tenir cura de la nostra economia.
Per a fer-ho
possible fem una crida a l'autoorganització local per afinitats.
De fet, el poble,
sàviament, en els moments mes crus de la pandemia es va auto-organitzar en
grups de suport mutu per barris i viles arreu del territori. Aquesta crida la
volem estendre a aquests grups que, en el moment de l'emergència, van assolir
la tasca d'estar al servei del poble per a reactivar-se fent desobediència quan
sigui necessari.
Animem als grups que plantegen desobeir a contactar-nos i oferim un nou espai comú: *Desobediència Col·lectiva Catalunya* per a coordinar-nos.
Contacte: desobedienciacollectiva@riseup.net
No hay comentarios:
Publicar un comentario