 |
| Abraçades en temps de coronavirus. | EP |
La revolució de la Intel·ligència CAPA:
Creativa, amorosa, pacífica i autònoma.
Més de vuit
setmanes de confinament, més de 3 milions de contagiats detectats per test, més
de 250.000 víctimes mortals oficials segons els càlculs que s'han fet seguint
metodologies diferents a cada país. Després d'aguantar fakenews llançades per
desaprensius per intoxicar-nos sense cap mena d'objectiu, i aguantar algun
fake-capdavanter amb més poder del que aconsellaria el seu aparent estat mental
-no fa falta posar exemples- sembla que ha arribat el moment de pensar en les
conseqüències i preveure com hem d'afrontar l'era post-covid19.
Seria
convenient començar a imaginar el món que ve, i pensar en els canvis que això
suposa. Al centre únic de comandament ho presenten com "La Nova
Normalitat", en majúscules, perquè ningú dubti que els canvis seran
profunds.
Jo
no abordaré en aquesta columna les conseqüències econòmiques derivades de
la pandèmia, hi ha gent molt més preparada. Si ens parem a pensar una mica en
el que ens està dient l'FMI, o
en les primeres estimacions del BCE,
la Reserva Federal i
la resta dels bancs centrals que tenen veu en l'organització econòmica
internacional, ens adonem què el que tenim davant nostre només és comparable
amb la devastació que ocasiona una guerra. Dir-nos com afrontar-ho correspon a
qui sap d'Economia de debò més enllà de models clàssics, estabilitzadors
automàtics, multiplicadors, polítiques econòmiques keynesianas o monetaristes.
Vull abordar
una altra qüestió, les conseqüències de la pandèmia per a les nostres
organitzacions, empreses, administració; dels canvis que al meu judici han
d'abordar-se, dels nous lideratges que han d'imposar-se en la "nova
normalitat" que ens anuncien.
Fa uns dies
vaig llegir la columna de Xavier
Marcet a La Vanguardia, La gestió per ocurrències.
Al meu judici l'article és un exercici de clarividència. Marcet assenyala la
inconsistència d'algunes de les creences en les quals hem basat la gestió de
talent en les organitzacions; l'especialització, l'expertise, el coneixement
tècnic per sobre d'una altra consideració, han estat el mainstream quan una
empresa ha sortit al mercat en cerca de talent. Conrear-ho ha estat sinònim en
moltes organitzacions de poblar d'experts cada posició, hiperconeixedors del
component tècnic d'una funció i amb una limitada visió perimetral de l'empresa
i de la seva activitat. Arbres singulars amb els quals hem pretès configurar un
bosc equilibrat a través, per exemple, dels valors de l'organització.
Els avanços
en matèria d'intel·ligència artificial, el progrés de la biotecnologia, el
desenvolupament del IoT, ens havia convençut del nostre triomf definitiu sobre
la Naturalesa. Res ens feia sospitar que a Xina una ratapinyada estava esperant
per, una vegada convertit en sopar, posar-nos al nostre lloc.
Marcet
analitza quines són les organitzacions que millor han funcionat en aquests
moments de crisi extrema, i conclou que han estat les gestionades per Missió i
Agilitat. Aquest binomi ha destacat per la seva eficiència en els dos mesos de
confusió en els quals portem immersos. Missió i propòsit, el retorn de Drucker,
el gran filòsof de l'administració de les organitzacions.
També parla
de quins acostumen a ser les primeres decisions de les organitzacions per
afrontar les crisis; nomenar comitès i grups de treball, primer capítol del
manual de líder ortodox. I posa el focus en una realitat que, sent honestos, ja
sabíem, i davant la qual preferim mirar a un altre costat: que el principal
output d'aquests són les ocurrències. Aquestes s'han convertit en el traç
inconfusible per reconèixer quan una organització ha caigut en el pou de la
paràlisi, la burocratització de la inacció i la gestió del moviment cinètic de
la inèrcia com a estil de pilotatge.
En un entorn
on "es manté constant la mediocritat i creix la complexitat" cal fer
un esforç d'enorme voluntat per ser optimista quan pensem en el futur. No puc
estar més d'acord. Ens diu Marcet, les empreses només podran superar els
complexos problemes econòmics als quals ens enfronta el post-covid19 a través
de la saviesa. I què és la saviesa? Ni més ni menys que la combinació de
talent, experiència i humilitat.
Hem de
substituir experts per savis. Intel·ligència artificial, per experiència. Visió
especialista, per visió de conjunt. Deixar de mirar als arbres un a un, per
veure el bosc en el seu conjunt. Retorn a la visió humanista de l'empresa.
L'empresa i la seva missió com a eix sobre el qual crearem processos, fixarem
objectius i mesurarem el nostre nivell d'acompliment.
El retorn a
l'humanisme com a punt de partida per construir les estructures de decisió,
identificar els valors sobre els quals construir els nostres mecanismes de
presa de decisions, revisar-los i reformular aquells que ens serveixen per
afrontar el futur que ens espera ja a curt termini.
La
deshumanització del treball de l'home, l'absència d'amor, odi, ira o passió en
l'acompliment de la professió; la supeditació a la burocràcia -el govern dels
experts- com la manera més eficient de gestionar les organitzacions; són
observacions que el filòsof i economista alemany Max Weber ens
va deixar com algunes de les caracteritzacions de la modernitat, social i
humana. Potser és just el que hem de canviar si volem tenir alguna
"chance" per superar els reptes als quals ens enfrontem. Potser és el
moment de substituir a Weber (no em matin, per favor).
La decisió de
canviar experts per savis a la qual es referia Xavier Marcet serà possible en
la mesura en què siguem capaços de construir una societat humana sana,
construïda sobre la raó, l'amor productiu, la biofilia i orientant-nos a
l'ésser. És el moment de canviar el model humà nascut de la industrialització i
la segona revolució industrial, adaptar-ho a la nova realitat sorgida de
l'economia del coneixement, a la revolució de la Intel·ligència.
És el moment
d'implementar un model humà que integri les millors característiques adquirides
com a espècie al llarg de l'evolució. Els psicòlegs Mercè Conangla i
Jaume Soler, caracteritzen el model humà que al seu judici ha
d'imposar-se per fer més sostenible la societat del futur. Des del que ells han
cridat Ecologia Emocional, ens defineixen els principis que han de fonamentar
un nou món. Principis de llibertat, de responsabilitat, de respecte, de
prevenció. I li posen nom, persona CAPA, persona creativa, amorosa, pacífica i
autònoma.
Creativa, amb
capacitat de buscar recursos i trobar les millors solucions als reptes que
planteja la vida i la seva organització. Creativitat orientada pels valors
positius en lloc de ser moguda per l'ambició, l'egoisme, l'afany de poder, la
discriminació o l'èxit. Algú que davant el dilema crear o destruir? Opti
clarament per la creativitat.
Amorosa, que dedica
la seva vida a conrear i perfeccionar l'art d'estimar: coneixement, responsabilitat,
respecte, compromís, cura i comunicació. L'empatia amb el seu entorn humà i
natural i el compromís bidireccional com a eix de la relació en les
organitzacions.
Pacífica, perquè cuida
de si mateixa i dels altres. Una persona que ni és ni amorfa ni passiva, busca
el pacte i no és agressiu, però no rebutja ni el conflicte ni els problemes,
sinó que s'enfronta a ells i ho fa sense agredir ni lesionar, ni als altres ni
a si mateix.
Autònoma, en tres
nivells, funcional, intel·lectual i emocional. Una persona amb capacitat per
pensar, moure's fluidament en la societat polièdrica actual, amb autocontrol i
capacitat per connectar-se a fonts emocionals netes i renovables i que
desenvolupa habilitats de relació.
La gestió de
la crisi social i econòmica a la qual ens aboquem necessita líders amb
capacitat per gestionar les oportunitats que es presentessin, líders que
gestionin eficientment els intangibles que donen valor a les organitzacions,
que gestionin els significats de prudència, humilitat, paciència, calma en el
nou marc mental en el qual ens mourem i, al seu torn, que gestionin la
incertesa, amb valentia, perseverança esforç, curiositat i veritat. Una
"nova normalitat" que va més enllà de col·locar-nos una
mascareta per passejar i en l'ús del transport públic, això només és
sentit comú.
Com diu
Xavier Marcet, "per a aquesta crisi necessitem mestres". Res més
cert.
Mariano Hermosilla Economista i consultor
No hay comentarios:
Publicar un comentario