Tu i tots SOM LLIURES però ho hem de voler i defensar-ho aferrissadament

© L’OLLA COMENÇA A SOBREEIXIR

L’obertura dels bars ha desfermat les ganes reprimides i la gent s’hi ha abraonat amb desfici per recuperar l’espai de llibertat i convivència social que ens havien sostret.

D’altra banda, la temperatura enlairada ha situat les platges en el punt de mira i ara són un reclam -encara prohibit- que atreu a molts amants del mar.

Voler frenar l’allau, després de més de 60 dies de reclusió forçada, és com voler posar pegats a una presa esquerdada.

Per més que vulguin allargar l’agonia amb arguments cada cop més surrealistes, fins i tot aquells més crèduls es comencen a adonar del frau i, si més no, en comencen a estar tips i fastiguejats.

O sigui que les coses es normalitzen per les bones o la maror s’ho acabarà enduent tot. Som en un punt de la balança que el podem decantar cap el cantó de recuperar la vida normal si ens ho proposem.

Si seguim conformant-nos amb el què ens imposin, perdrem aquesta oportunitat posant-los-hi en safata de plata el nostre control definitiu amb l’anul·lació de la nostra llibertat.

No ens hi avinguem, si-us-plau!

Deixem d’obeir allò que ens perjudica!

No ens poden fer cap mal si no els hi ho deixem fer!

El seu poder passa pel nostre consentiment i si no els hi ho donem, els deixarem desarmats... encara que us costi de creure.

Per què sinó a tot arreu has de posar “accepto” ?

Recorda’t que ets un ésser amb LLIURE ALBIR per Llei Universal i els qui tenen el poder ho tenen molt present i no volen saltar-se una norma universal que se’ls podria tornar en contra.

Tu i tots SOM LLIURES però ho hem de voler i defensar-ho aferrissadament evitant de caure en els continus paranys que el Poder ens posa per tot arreu.

No diguis SÍ a allò que no et beneficia.

No donis permís per a res que et pot perjudicar.

La por és una eina molt potent que el Poder fa servir per aconseguir el què vol de tots nosaltres però la por és una cosa irreal.

Si algú et diu que et pegarà, t’agafa por, però no t’ha fet res. Altra cosa és si et planten un mastegot, que, tot i així, no és més que una coacció per a obtenir quelcom de tu.

Si no et necessitessin et liquidarien directament sense donar-te opció a opinar.

Pensa-hi, si-us-plau, i no et donis per vençut abans de començar.

Tots depenem de tu!

Tots depenem els uns dels altres!

LA CÀRREGA DE LA CAVALLERIA LLEUGERA

(Així ens sentim la majoria...)

________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com 

21 de maig del 2020