Des
d'Ecologistes en acció es reflexiona sobre el poder de les
transnacionals i les eines de què disposen per protegir-se. Com a
resposta, diverses organitzacions d'arreu del món estan articulades
per denunciar els tractats de lliure comerç i també les pràctiques
i la impunitat de les grans empreses.
Sabem
què consumim, però no com es produeix, ni les condicions socials
dels que treballen a les fàbriques ni a les zones on s’extreuen
els materials imprescindibles per a la seva elaboració, ni
lògicament els impactes ambientals que tot el procés produeix.
Només l’any passat van ser assassinades 321 persones activistes,
però les transnacionals sempre surten indemnes. També són
incomptables les agressions i la destrucció que generen en tot el
planeta.
No
només no reben sancions sinó que emparades per polítics i governs,
sempre troben formes de protegir-se. Malgrat tot això i amb l’excusa
de la necessitat de seguretat jurídica, s’han inclòs en molts
tractats sistemes de resolució de conflictes inversor-Estat, que
normalment es coneixen com a ISDS, encara que davant la pressió
ciutadana, han anat canviant de noms i lògicament d’acrònims,
però en el fons sempre és el mateix: tribunals privats on s’acaba
amb la justícia universal, atès que només les empreses gaudeixen
de la capacitat de demandar els estats.
Les
transnacionals tenen cada vegada més poder per imposar preu i
condicions abusives al nostre treball, habitatge, transport, serveis
públics, aliments, salut, aigua, terres, clima, fins i tot als
nostres coneixements, relacions i desitjos, i tot són serveis
susceptibles de ser externalitzats.
Els
ISDS els garanteixen unes formes de saqueig de les arques públiques,
amb l’excusa de la necessitat de l’augment de la seguretat
jurídica, tant les empreses com els fons d’inversió utilitzen els
perversos sistemes d’arbitratge per exigir milionàries
indemnitzacions als estats que impliquen grans costos socials i
econòmics.
Ja
fa gairebé cinc anys, algunes organitzacions vam començar a
organitzar-nos per denunciar aquests nefastos tractats i vam
diagramar una campanya contra el TTIP. A hores d’ara aproximadament
unes 100 associacions, organitzacions de la societat civil, partits
polítics, sindicats, associacions professionals i entitats de
diversos tipus, així com persones a títol individual de tot l’Estat
i coordinades amb unes 2.000 ciutats i pobles d’Europa. Cobrim un
ampli espectre de grups d’interès -feminisme, agricultura, pimes,
ecologia, cultura, petit comerç, dret, desenvolupament, consum,
transport i altres- que compartim una profunda preocupació per les
múltiples amenaces que plantegen els tractats de comerç i inversió
(TCI).
El
nostre objectiu ha estat aturar les negociacions del tractat
transatlàntic (TTIP) i l’acord amb el Canadà (CETA). Per això,
vam realitzar múltiples protestes, i gràcies a l’oposició de la
societat civil, hem aconseguit èxits importants: com el de
paralitzar el TTIP o que l’acord amb el Canadà (CETA) trobi
dificultats en alguns parlaments nacionals on ha de ser ratificat i
demostrar el caràcter antidemocràtic dels tribunals privats per a
les grans corporacions (ISDS) amb el conegut desprestigi polític i
jurídic a la Unió Europea (UE).
A
mitjans de l’any passat, després de detectar la quantitat
d’empreses i fons d’inversió que utilitzen aquests suposats
tribunals (ISDS) i que acaben, fins i tot condicionant les lleis i
normatives de les diverses institucions en favor de les empreses, vam
decidir d’una banda concentrar-nos en aquests mecanismes atès que
els efectes negatius de la presència de les transnacionals no són
només conseqüències de les seves males pràctiques sinó també de
l’entramat polític jurídic que les empara.
Exemple
d’això és el cas de la companyia alemanya Uniper, enmig de les
lluites per l’Emergència Climàtica, va anunciar, fa només unes
setmanes, que iniciarà una demanda sota el Tractat de la Carta de
l’Energia, contra Holanda si aquest país continua amb els plans de
tancar les plantes de carbó. Una altra mostra és el cas del banc
espanyol BBVA, que el 2018 va demandar el govern de Bolívia per
aprovar la devolució del sistema públic de pensions a l’Estat i
ho va fer en virtut d’un tractat que havia rescindit sis anys
abans.
Es
podrien citar innombrables casos escampats per tot el planeta, però
per demostrar que això no és una cosa que passa en altres parts del
món, citaré un cas proper, el de la mina d’or de Corcuesto (La
Corunya), de la qual els anglesos van deixar d’extreure or el 1910,
cosa que no impedeix que el riu Anllóns, sigui, encara avui dia el
que més arsènic llanci al mar, fins i tot per sobre d’altres rius
industrialitzats d’Europa com Tàmesi o Sena.
El
2011 l’empresa canadenca Edgewater es va interessar per la vella
mina i va sol·licitar una autorització a la Xunta de Galícia per
reobrir l’explotació, Davant d’una molt forta resposta
ciutadana, el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijó, va
anunciar que el projecte no disposava dels permisos i que no era
viable ni tècnicament ni econòmicament. El 2018, el Tribunal
Superior de Galícia va avalar la decisió de la Xunta i el 2019 el
Tribunal Suprem no va admetre a tràmit un recurs de la minera. Tot i
això, l’empresa va decidir denunciar l’Estat espanyol en virtut
del Tractat Bilateral d’Inversions entre l’Estat i Panamà, on té
sucursal, esperant obtenir una suculenta indemnització per un
projecte que mai es va arribar a executar.
Considerant
tot l’anterior i en coherència amb els nostres principis, a
principis d’any vam decidir sumar-nos a la Campanya Global per
reivindicar la sobirania dels pobles, desmantellar el poder
corporatiu i posar fi a la impunitat, que promou, en el marc de
l’ONU, un tractat vinculant sobre transnacionals pel que fa a Drets
Humans.
Com
diu en la seva presentació, la Campanya Global és una coalició de
200 moviments socials, xarxes i organitzacions, que impulsa campanyes
de denúncia d’empreses específiques, actives en diferents
sectors, regions i països. Es tracta d’una resposta dels Pobles, a
nivell global i estructural, que aspira a confrontar el poder de les
transnacionals, mitjançant estratègies d’intercanvi d’informació
i d’experiències, debats, funcionant com un espai cada vegada més
visible on s’aprofundeix la solidaritat i el suport entre les
diferents lluites contra les empreses transnacionals (ETN).
L’objectiu
d’aquest procés és el poder i la impunitat de les ETN i ha de
cobrir tots els DDHH. Per això es pretén desenvolupar un instrument
internacional jurídicament vinculant que reafirmi la superioritat
jeràrquica de les normes de drets humans per sobre els tractats de
comerç i inversions, i formular obligacions estatals específiques
al respecte, entre elles el rebuig de les esmentades clàusules ISDS,
així com establir obligacions jurídiques directes per a les ETN.
El
Tractat ha d’abastar totes les activitats al llarg de la cadena de
subministrament de les ETN. És imprescindible desenvolupar i blindar
els mecanismes internacionals per a l’obligat compliment de les
seves responsabilitats i de les conegudes sancions en el cas que es
produeixin. És imprescindible l’obligat compliment de tota
resolució
No hay comentarios:
Publicar un comentario